Veus contra el patriarcat

Com totes sabreu el 25 de Novembre es la data escollida per denunciar les violències de gènere, el dia que van assassinar a les germanes Mirabal, tres dones de la República Dominicana que es van oposar a la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo. Van ser empresonades, torturades i violades en diferents ocasions. Una volta posades en llibertat van ser interceptades pels seus sicaris, mentre viatjaven en cotxe per una carretera rural; assassinades el 25 de novembre de 1960.

La majoria de missatges, sobretot des de les institucions, relatius a esta data versen sobre la violència física cap a les dones. Fent responsables només a aquells qui exerceixen l’opressió física o psicològica en àmbits privats. Però més que ‘la violència’, el terme és ‘les violències’. Les diferents violències de gènere que patim tots els dies, totes nosaltres, especialment les dones. Situacions que ens vénen des dels nuclis més privats com són les relacions de parella o la família, on les dinàmiques de poder són la base de les desigualtats i codependències, cert, però alhora això només és la punta de l’iceberg. Allò més brutal també és allò més invisible, i és per tant tota l’estructura heteropatriarcal en la qual estem vivint i que veiem reflectida en lleis contra l’avortament, empreses que es lucren a base de fer sentir a les nenes éssers de color rosa on la seua màxima aspiració és aprendre a maquillar-se i a posar com a models essent subjectes presos a estúpids i agressius rols de gènere, missatges sexistes des dels mass media, etc. I quant al panorama musical, videoclips de dones mig despullades amb actitud erótico-festiva utilitzades per vendre més i millor el producte al que fan referència, lletres on les dones són la presa del caçador, són passives, són propietat…
Així doncs: cosificació constant, rols de gènere, dinàmiques de poder, submissió, incapacitat de decidir lliurement sobre el propi cos, relegades a l’àmbit privat, humiliades públicament, violades, menyspreades, jutjades moralment, LGTB-fòbia, micromasclismes, etc.

Cal mirar-nos a nosaltres mateixes perquè quan parlem normalment d’este tipus de violències, sempre són ‘altres’, la ‘societat’ i agents externs a nosaltres, quan no ens adonem que som qui abonem el terreny, doncs de totes és sabut que no hi ha salut a un món malalt però sí podem ésser conscients si ens revisem i ens anem transformant.

A continuació un recull de cançons que fan referència a la lluita contra este tipus de violència, però no només prenent a les dones com a víctimes i subjectes passius (que d’això ja n’hi han moltes), sinó com a subjectes que viuen en situacions agressives i d’una forma o una altra s’apoderen i es fan conscients agents de canvi, de força, d’unitat i bandada, recolzant-se en les altres i assenyalant l’opressor.

Comencem amb ‘Dona rebel·lat‘ del mític grup valencià Skaparàpid que va nàixer al 1993, al Kasal Popular de la ciutat de València. Va estar en actiu fins al 2007.

‘Sóc una dona, saps què vol dir?
que no he de fer la mili però tinc que patir
abusos i agressions, insults i violacions,
por de mi mateixa i de les meues sensacions.

Amors amb dependències, no m’agraden gens,
no vull ser pels homes objecte del seu plaer.
Dona rebel·lat, deserta el teu rol,
viu i sigues lliure, sense dubtes, sense por. […] ‘

Continuem al nostre panorama musical, la cançó ‘Dama en lluita‘ ens la porten Luti i Marieta, elles formen Efecto Doppler, hip hop per a trencar barreres, com elles ens van dir a una entrevista: ‘hi ha molta gent que valora que les dones prenen la iniciativa i trenquen barreres‘.

‘som dos ties, donant d’hòsties
forasteres, en un estil de mascles
lleugeres, no ens pesa la hombría
guerreres, la lluita del dia a dia

Ja no tenim por, no estem fetes de vidre
mi madre me parió para que fuera libre
[…] el passat ens amaga, el futur ens descobreix
crida, crides, alça la veu xiqueta
[…] sin amos, sin Dios, sin ley, sin capitanes’

Més hip hop ens arriba amb Fúria i la cançó sobre l’avortament amb la que va participar a La Tuerka Rap, ‘Aborto retrospectivo‘:

‘los nietos del caudillo quieren gobernar mi útero,
no es vuestro templo […]
feminismo en las aulas y aborto retrospectivo,
si tienes pasta tu familia de fachas hipócritas apoquina
pa’ que aborte la niña, pero, ni una palabra de cara a la galería […]
derechos reproductivos y sexuales para todas ya, […]
robáis a vuestra madre y pretendéis darnos lecciones de dar vida’

Continuem amb un grup de hardcore-punk de Madrid, Perra Vieja, on la majoria dels seus temes parlen al voltant de la lluita feminista. El següent tema duu per títol ‘Al sur de la humanidad‘.

‘¿Porqué detectadas estas injusticias
he de esperar a que nos las solucionen?
Las leyes nunca nos liberarán
sólo nuestro esfuerzo nos ayuda a caminar’

Finalitzem amb l’artista colombiana Diana Avella que ens expressa a la seua cançó ‘Nací mujer‘, el que representa viure baix esta condició dins l’estructura opresora:

‘la labor doméstica y los ojos cerrados
limitada la vista al perímetro privado
característica el silencio, la sensibilidad
el llanto como solución, amor incondicional
a todo en cuanto hiera, jamás refutar,
aguante máximo porque mujer nació para aguantar’