Discos

Sentiment busca metàfora

Mar Vidal | 8 Desembre 2013

Hui, el 80% de la música que escolte és en valencià. Jo, que sempre he sigut fan de l’indie britànic! Fa uns anys, la nostra música era per a mi només un estil, l’ska, i unes lletres polítiques que no comprenia massa bé. És curiós com ara, n’hi ha molta més varietat de grups i estils.

mar diàlegs acotacionsGràcies a artistes com Arthur Caravan o Mox Nox, la música en valencià està explorant estils més alternatius, com el pop-rock o l’electrònica, que fins ara no havien tingut massa rellevància al nostre panorama musical. Aquests grups aposten per cançons molt més poètiques; lletres més interioristes i temàtiques més abstractes, però que no s’allunyen de la terreta. Com diu Senior: “El seu codi genètic està format a parts iguals per boscos de Wisconsin, bars de Tennessee, el llac de l’Albufera i l’arròs al forn.”

És fascinant descobrir com el llenguatge, intencionadament o no, mostra la nostra manera de fer, o inclús de ser. Tal vegada aquestes característiques estiguen donades per la nostra geografia o història. Tal vegada, siga per l’adequació de les paraules o… simplement pura coincidència. Què hi penseu vosaltres? La música en valencià defineix al valencià?

Trobem aquest llenguatge característic no només a les lletres de les cançons, també als títols de cd’s, o als noms dels grups. La cantautora Júlia, per exemple, va triar el seu nom artístic per la novel•la homònima d’Isabel Clara-Simó. O els dj’s Escala i Corda, que triaren com a nom una de les modalitats de la Pilota, el referent esportiu valencià.

Amb la nostra música descobrim també diferents maneres d’expressar-se, varietats dialectals i nou vocabulari. Des del valencià apitxat “del de castellanismes” d’Atupa al tendur d’Auxili, d’Ontinyent, és clar.

En quant a la temàtica, varia segons l’estil. El rock i el rap, per exemple, tenen una mètrica que proporciona versos més ràpids i llargs. A més, solen tenir lletres més reivindicatives amb temes polítics o socials. És fàcil trobar a les lletres d’Arrap o Atzembla, referències als records i a la història. Un passat marcat per les derrotes i gravat a la memòria per fets com la batalla d’Almansa o l’accident de metro de 2007. Aquest sentiment s’expressa sobretot amb vocabulari de guerra, paraules com combat, lluita, enemic o batalla.
Trobem també, una crítica contundent a Espanya, definida com a centralista i opressora. Un “país de futbol, bous i copla”. Una societat encara homòfoba i masclista, i en conjunt, una “demofalàcia”. Amb els mots revolta, poble i veu s’incita a la gent a protestar davant les injustícies. Paraules com espenta, junts, cridar, recolzen aquesta idea.

foto_aspencatPer altra part, la història es reflexa en forma d’herència, un concepte últimament popularitzat per la cançó d’Aspencat, que justifica l’abundància de cites i referències a artistes. Cantem a Ausiàs March, Raimon o Al Tall quasi sense adonar-nos. I reinventen versions de cançons populars com “La Dansa del Vetlatori” d’Orxata o “Malagenya de Barxeta” d’Obrint Pas. Es demostra així l’interès dels joves per la cultura pròpia i la intenció de mantenir-la viva.
Altre tema que apareix sovint és la terra, que representa la importància de les arrels i el contacte permanent amb la natura. El relat d’una forma de vida, la nostra, que no es pot entendre sense la Mediterrània o la ciutat de València. Trobem la temàtica de la Mar – vaixell, aigua, platja, vent – la del camp – sembrar, llavor, fruit, arbre -, o la del cel – estels, lluna, nit, – tant com a metàfora d’un sentiment d’identitat, com per a expressar tristesa, llunyania o maduració.

Altres grups, com Frida, centren aquest sentiment a la ciutat. Es descriu una vida fosca, urbana. Una València que parla castellà, embrutada per la corrupció política i el centralisme. S’enyora la bellesa de la ciutat vella, la dels carrers amb nom propi.

Potser per la tradició que arrastra la nostra cultura, o pel moment puntual que vivim, moltes cançons reflecteixen l’actualitat. Es dibuixa un present difícil i incert del qual es desitja fugir i en el que els joves han de buscar una nova forma de vida o tal vegada, una manera de començar-la. Aquesta idea es metaforitza amb el viatge i el camí. Els verbs començar i despertar motiven a trobar un final representat per la llum i l’eixida. Com la “Revolució de l’estat latent” que proposa Tardor, una mirada cap endavant sense por ni dubtes.
Ja hem vist com la nostra música transmet els temes potser més profunds o compromesos. Encara que també sap passar-s’ho bé i parlar de festa, amor i altres instints bàsics. Moltes cançons transmeten una vida de barri o de poble, la filosofia de “tapeta i xarreta”, la qual elogia la conversa que s’eternitza amb una cervesa a la mà, el caliu d’un grup d’amics i la festa d’una nit de concert.

valencians-Orxata-celebren-diumenge-aniversari_ARAIMA20130621_0184_36No puc acabar sense nomenar l’amor, que en valencià, es tracta de manera salvatge i directa. Amb un estil influenciat clarament per Estellés, trobem referències sexuals a tort i a dret: cuixes, pits, engonals i “boscos mullats” com diria Hugo Mas. Cançons que ens parlen d’un amor d’aquells d’anar a rebolcons entre besos i arraps. Entenem així, que l’amor a aquest trosset de terra, és apassionat. Des de la lletra gamberra de “Calentúria” dels Rapsodes a la dolça “Me moles” de Pepet i Marieta. O el ja himne dels Orxata, “Suavitat Universal”, una incitació inevitable a acabar en porreta.

Hem vist que la música en valencià, tant per la força dels seus temes com per la seua construcció, és molt potent. Però també, he intentat mostrar-vos com tracta temes més quotidians i universals. I és que aquesta és la millor manera de normalitzar la nostra música, satisfent tots els gustos.
No sé de què parlaran les cançons d’ací a deu anys. Espere que nous temes i artistes les inspiren. Però, utilitzaran les mateixes expressions? Qui sap! Potser esta és la forma que els valencians tenim d’expressar-nos. Però potser ens expressem així per reivindicar aquesta manera de ser. I si la nostra infància no ha sigut una altra que vesprades de bicicleta amb orxata per berenar?





, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

3 Responses to Sentiment busca metàfora

  1. CTMV 8 Desembre 2013 at 16:08 #

    Un article molt currat, m’agrada 😀

  2. Adrià 13 Desembre 2013 at 21:36 #

    És molt interessant com has lligat els grups amb temes i autors clàssics.

  3. Cèlia C. 15 Desembre 2013 at 19:37 #

    Un article molt encertat! Has materialitzat l’essència de la música cantada en valencià amb grups clau i el seu sentit per a la generació i el context d’ara. 🙂 Gran!!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.