Discos

Aprenent a assaborir la Pellikana

Javi Ivànyez | 21 maig 2014

Pellicana (o Pericana), plat típic Hui anem a aprendre a assaborir! Si bé a la nosta taula, a la dels valencians, tenim una gran varietat de plats i de combinacions gastronòmiques, estes també ens arriben des de fa temps a la nostra oïda de la mà de grups que han escollit plats tradicionals per a nombrar als seus corresponents grups com ara Aspencat o Arròs Caldos, entre d’altres.

El plat que anem a degustar requereix d’uns ingredients bàsics: la pebrera (també anomenada bajoca a l’Alcoià i a l’Alacantí), tomaca, alls, bacallar (o abaejo sec), oli d’oliva i un munt de variants que oscil·len segons cada poble: nyora, pebreres seques, pebreres verdes, olives, ceba tendra, moixama, albergínia,… com bé ens explica el bon amic Sergi Barceló al seu bloc Cullerà i arrere. Amb estos ingredients tenim la Pellicana (en alguns pobles Pericana), un plat de contrastos, sabors ben diferenciats, ben tradicional, en definitiva, per a xuclar-se els dits

Estos son bons dies per a degustar-la, tant a nivell gustatiu com a nivell auditiu, que és al que hem vingut realment a parlar a la Tresdeu. I per què este mes de maig és un bon moment per a gaudir de (la) Pellikana? Ara fa un any que esta formació de La Foia de Castalla ens sorprenia amb la publicació del seu treball més complet. Desperta, publicat el 22 de maig de 2013, un disc amb 9 cançons d’una qualitat impressionant, tant a nivell musical com ja ens tenien acostumats, com a nivell de producció, on es notava el toc de Javier Abreu, un productor de renom a nivell estatal (conegut per ser el primer productor de Los Piratas, entre molts altres) que per fi havia aconseguit reunir eixe caos de talent, en ocasions desordenat, per a descobrir una de les bandes que millor sona del País Valencià (en disc i en directe), i que considere injustament tractada, o simplement, poc valorada per part del públic de la nostra terreta. Aquest disc ens presentava una col·lecció de col·laboracions en la que destacaven Manolo Miralles i Enric Banyuls (Al Tall), Txus (Disidencia) o Javi Marssiano (O’funk’illo, Atómica, Kiko Veneno), a més de la cançó que la banda de Castalla va compondre coincidint amb l’esclat de la Primavera Valenciana, on vaig tindre l’honor de col·laborar junt a Andreu, Mireia i Kapoll de Rapsodes, rescatada com a bonus track en el disc.

Isaac i David, de PellikanaDes del primer moment que vaig escoltar Pellikana vaig trobar una formació repleta de talent. Músics dels de veritat, d’aquells que a més de saber llegir la música a nivell teòric, tenen un gust veritablement especial per a interpretar-la, perquè bàsicament la viuen des de dins. Amb una base de grup sòlida, i el toc ‘metalero’ que sempre ha aportat Salva als seus ‘solos’ de guitarra, s’afegia una secció de vents excepcionals. A més, un dels millors dolçainers que he vist mai, Isaac, que fa honor al nom de l’instrument evocant sensacions amb melodies dolces i tradicionals, cosa que no tots els dolçainers aconsegueixen. El que no vaig descobrir en aquell moment fou l’enorme talent que s’amagava darrere de David, guitarrista, violinista, veu  i compositor de la banda, un dels músics més grans dels que m’he trobat mai als escenaris.

PellikanaDesprés d’una primera maqueta de presentació, del disc debut d’estudi, Titelles (2010), d’un  disc enregistrat en directe a l’Auditori de Castalla anomenat Tardor (2012), i de soprendre’ns amb el single Ha esclatat la primavera, en maig de 2013 aplegava el seu treball definitiu: Desperta, un àlbum on el grup ha demostrat que no està en l’escena de pas, que ha arribat per a quedar-se i consagrar-se com una de les grans bandes de la nostra escena, junt a altres com Auxili que ja estan demostrant-ho en els seus directes. Voldria saber, Les penes son (versió d’Al Tall), o Sent Por, el primer single del disc, demostren una qualitat musical superior, així com el poema musicat de Vicent Andrés Estellés (Cançó de la rosa de paper), una interpretació de les paraules del poeta ben bonica. Una combinació d’estils ben conjugats i de melodies que no sols es queden en el disc, sinó que traslladen als seus directes, amb una posada en escena ben mesurada i preparada que insta a tot el públic a ballar i a passar-s’ho bé, així com a observar detalladament com gaudeixen els músics a cada cançó mentre tú degustes poc a poc cada detall musical.

I coincidint amb l’estrena del seu disc, ara fa un any, estaran a València en directe este dijous. La millor manera de celebrar un primer aniversari d’aquesta joia amb el públic de la capital de l’horta, i del centre neuràlgic de la nostra música. Per als incrèduls o els que encara no heu assaborit les gustoses melodies d’esta banda de l’Alcoià, quedeu convocats tots demà (22 de maig) a la Sala Matisse, al Cicle Matissos, on compartiran escenari amb Mox. Prepareu els coberts, el mantell, el plat, i la millor companyia. Tanqueu els ulls i disposeu-vos a degustar la Pellikana, una de les millors receptes tradicionals per als temps que corren, que després de cada mos vos deixarà amb ganes de més.

Per a que aneu fent boca,… Sent por!





, , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.