Notícies

Res del que passa és comparable… a l’estiu

Mar Vidal | 11 setembre 2014

10563150_10202405017823568_8265608370743723426_nSón vora les nou de la nit i a la ciutat ja és pràcticament de nit. Els trons se senten cada vegada més propers i tots esperem que l’aigua mulle d’una vegada per totes les voreres, els ciments i la poca horta que queda a la perifèria. València necessita pluja. Per renovar-se, per oxigenar-se, per agafar amb força el nou curs. Tanmateix, la calor és sufocant i tot s’apega a la pell d’una manera fastigosa.

No sé qui creu que amb el setembre a València ja s’ha acabat l’estiu. Amb el temps he aprés a preveure l’oratge segons els festivals importants i tot el món sap que al concert del 9 d’Octubre encara anem de mànega curta.

10470894_557604801029111_8480614842279323108_nMalgrat la calor, l’estiu s’ha esfumat en quatre calaes. S’acaba l’Estiu de Zoo, banda sonora oficial que ens ha acompanyat de poble en poble mentre recorríem la geografia valenciana. I és que aquesta ha sigut l’estació dels festivals, amb cita obligada cada setmana en una comarca diferent. Sembla ahir quan la inauguràvem en la nit de Sant Joan, entre fogueres i vora mar. Ara, quasi tres mesos després pense que no ens trobem encara, les polseres-entrada s’acumulen a la mà i les parets de casa se’ns cauen al damunt.

Juliol ha passat volant amb tant de viatge a la Marina i el Feslloch ha sigut com tornar al càmping on passem els estius: els mateixos grafitis, la partideta de trivial i el matí a la piscina. Hem anat a la platja amb l’excusa de l’Arenal Sound o de l’Iboga i hem fet miracles per pujar el port de muntanya fins Sorita. L’agost s’ha fet menys calorós passant les nits a l’Horta: les festes de Burjassot, Alfara, Rocafort o Godella ens han deixat records en forma de parades de metro i els peus plens de terra humida. Hem menjat Figatells a Oliva i Pomes a Agres i hem acabat remullant la ressaca del Meruts al Pou Clar.

M’agradaria que cada festival fóra acompanyat d’una visita guiada pel pobles, per conèixer-los millor i així no quedar-se només amb una imatge borrosa i fosca d’ells.

El públic més fidel tal volta s’haurà cansat un poc d’escoltar a La Gossa Sorda, grup que no faltava a cap esdeveniment, i sense saber-ho haurà assistit als últims concerts d’Orxata, qui – sense avisar – agafa un merescut descans i deixa pas, qui sap, si als pròxims fartons.

10489841_10202394461279661_8879964798282609239_nCom deia, la pluja oxigena, ens renta la cara. Per sort o per desgràcia, it’s (not) raining men, com dirien The Weather Girls, però de segur que amb l’estiu hem tingut prou d’amors i desamors, de tendes de campanyes i de copes compartides. La tardor potser, ens baixe la temperatura. Ens espera un passeig cap a l’hivern carregat de novetats: La Ciutat Invisible de Tardor o el nou treball de Los Chikos del Maíz són només alguns dels noms que nomenarem en els pròxims mesos.

Personalment, torne al setembre amb les piles posades – encara no sé si carregades o no – . I torne amb molta música i lletres que comentar, amb ganes de contar coses. Espere que vosaltres tingueu ganes de llegir-les.

Com sempre, ens veiem pels escenaris!





, , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.