El Llevant celebra el 80 aniversari de la copa que va guanyar al València

El Llevant va guanyar la Copa d'Espanya Lliure l'any 1937

El Llevant Unió Esportiva és el club de futbol més antic de la ciutat de València. 108 anys d’història que no han sigut sinònim de títols ni de grans èxits esportius al màxim nivell. Més aviat al contrari. L’afició i els jugadors del Llevant sempre s’han caracteritzat per la humilitat. La superació de constants dificultats esportives i econòmiques han estat motiu d’orgull de l’entorn del club al llarg de la història. Però va haver una vegada que aquest orgull va estar refrendat per un títol. L’any 1937 el Llevant li va guanyar al València Club de Futbol la final de la Copa de l’Espanya Lliure. El club granota es va proclamar campió en un moment tremendament difícil per l’esclat de la Guerra Civil. De fet, totes les competicions nacionals van ser suspeses. S’han complit 80 anys de la celebració d’aquesta fita impulsada per la Federació Valenciana i aprovada per la Federació Espanyola. En ella participaren Espanyol, Girona, València i Llevant. Hui dia la Reial Federació Espanyola segueix sense reconéixer un títol que va ser suspés pel franquisme.

Crònica del Llevant - València de l'any 1937

Foto via www.levanteud.com

La final es va jugar a Barcelona sense públic valencià

La final es va jugar a l’estadi de Sarrià de l’Espanyol de Barcelona. El Llevant FC (encara no era Llevant Unió Esportiva) va guanyar per 1-0 al València Club de Futbol gràcies al gol de Nieto. Cap aficionat dels dos equips ho va poder veure des de la grada. Debut a la guerra ningú va poder desplaçar-se i com a homenatge la final es va repetir dies després a València. Mestalla va ser l’escenari d’un partit sense caràcter competitiu en què el guanyador va ser el mateix, per un resultat de 4-2.

Copa de l’Espanya Lliure: l’origen del Llevant Unió Esportiva

En aquella època el club d’Orriols no es deia com ara. L’equip que va guanyar aquell títol va ser el Llevant Futbol Club, tot i que no va ser estrictament així. El trasllat al front de guerra d’alguns jugadors va provocar que uns quants futbolistes del Gimnàstic FC se sumaren a la plantilla del Llevant FC per a jugar aquesta competició. Dos anys més tard, el 1939, s’acabarien fusionant aquests dos clubs de la ciutat per tal de formar el que actualment és el Llevant Unió Esportiva. Es va quedar el nom d’un i els colors blaugranes de l’altre.

Sense reconeixement oficial

Les institucions franquistes van inhabilitar aquest títol organitzat al territori republicà durant la Guerra Civil. Amb la fi de la dictadura tampoc s’ha reconegut oficialment. No ho ha fet l’organisme competent, que és la Reial Federació Espanyola de Futbol. Sí ho va fer el Congrés dels Diputats en l’any 2007, amb el vot a favor de tots els grups amb representació parlamentària.

Una copa arrelada en la memòria llevantinista

Moltes persones i col·lectius han lluitat durant les últimes dècades per restablir l’oficialitat d’aquell títol aconseguit. L’historiador i actual cap de premsa del club Emilio Nadal, Felip Bens, La Penya Tòtil i José Ricardo March són alguns dels noms clau. L’últim va publicar, l’any 2010, un informe que mostra els detalls d’aquell títol. Una copa que es va disputar amb un format especial i enmig de la Guerra Civil.

En aquell ambient d’atac a la democràcia el Llevant es va imposar. Aquella plantilla va aconseguir el que 80 anys després segueix sent l’únic títol del club. Un títol que no té el reconeixement oficial oportú, però que reforça, moltes dècades després, els valors d’una institució que recorda amb orgull aquells lluitadors de l’estadi de Sarrià. El gol de Nieto no sols va servir per aconseguir la victòria davant el poderós veí. Aquell gol ha servit per ajudar a recuperar el relat de la resistència d’aquella València republicana.

Participa Participa

Bossa “Jo per tu, tu per mi”
Bossa estil tote bag d'edició limitada "Jo per tu, tu per mi" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. D...
Preu 4.80 €
Fanzín Foguera
Foguera és una proposta en paper que aborda en les seues 68 pàgines reflexions entorn a quatre temàtiques: Internet, cultura, precarietat i noves ideo...
Preu 7 €