Entrevistes

Lluís Gavaldà: «Els Pets som una anomalia en el món del pop»

Joan Fuset | 11 Juliol 2019

El proper dissabte 20 de juliol, dins de la programació del festival les Nits al Castell, tindrem l’actuació de la veterana banda catalana Els Pets. Després d’uns quants anys sense aparèixer pels escenaris valencians, tornen i per la porta gran, l’emblemàtic escenari del Castell de Xàtiva. I a més ho faran presentant el seu darrer disc SOM (RGB Suports, 2018), considerat per la crítica com el millor disc fins ara de la mítica banda. Hem parlat amb Lluís Gavaldà, cantant, guitarra i cara visible dels Pets des dels seus inicis, al voltant de les sensacions de cara al concert i un poc de tot. Encara teniu entrades disponibles.

Els Pets XàtivaConeixeu Xàtiva i el seu Festival Nits al Castell? Què té d’especial fer concerts fora de Catalunya, concretament al País Valencià?

No he estat mai al Festival de les Nits al Castell de Xàtiva, però sí que tinc molt bons records d’haver-hi estat per la zona de visita. Fa ja un parell d’anys o tres que no toquem al País Valencià, la veritat és que no toquem tantes vegades allí com voldríem. Però això també fa que quan anem sigui tot un esdeveniment per nosaltres i anem amb la il·lusió multiplicada per 10. Té un component molt emocional quan toquem a un escenari valencià. Cada vegada que toquem al País Valencià, mig en broma ens diem quan sortim que vindrem més sovint. I després hem d’esperar 3 anys!

Com teniu plantejat el directe a l’escenari del Castell de Xàtiva?

Tenim plantejada la idea de presentar SOM. Hem fet una gira per teatres i ara hem adaptat el directe a la gira de festivals. Ho hem adaptat cap a un concert més frenètic, més animat. La base del concert seran els discos que hem tret des del 2000 cap aquí, és el repertori amb el què ens sentim més còmodes i hem trobat el nostre llenguatge.

Fent un poc de retrospectiva, amb quin objectiu va nàixer Els Pets? Amb el pas del temps ha canviat? Ho heu aconseguit?

Nosaltres vam començar perquè érem uns amants de la música, i perquè faltaven referents del pop en la nostra llengua. Llavors les expectatives no eren molt altes, d’aquí el nom tan horrorós del nostre grup, no pensàvem que duraríem gaire. Però ara ho mires amb distància i després de 34 anys diríem que tots els objectius s’han superat. No ens ho haguéssim pensat mai de la vida si ens ho haguessin dit. Hem tingut sort, perquè no ens hem acontentat fent sempre el mateix. Hem evolucionat d’un pop festiu i intranscendent a un pop d’autor reflexiu. Sembla que la gent ens ha acompanyat, i hem sigut companys de viatge d’un parell de generacions. És bonic de viure.

Els Pets

Fa 34 anys que esteu als escenaris. Hui dia pocs grups tenen una trajectòria tan llarga. Com ho feu?

La clau de la nostra trajectòria m’agradaria dir que es mèrit nostre, però la clau crec que és tindre un públic molt incondicional. El nostre públic ens ha adoptat com a banda sonora de la seua vida i a això no tinc la resposta si em preguntes per què. Ho agraeixo moltíssim. Els Pets som una anomalia en el món del pop en general i català en particular. El pop és un gènere que demana actualitat contínua. Als 6 o 7 anys un grup de pop ja està una mica cremat. Nosaltres hem intentat canviar, evolucionar, aprendre… Si no haguéssim tingut una resposta de públic massiva no hauríem arribat on estem ara.

El que més ens plena d’alegria, és veure que l’últim disc encara funciona. Té vendes i aconsegueix premi, com el Premi Enderrock de la crítica a Millor disc de pop-rock de l’any. La millor mostra de la nostra salud és fer una gira com la d’ara, en la què no hem de recórrer als èxits de fa 30 anys. De fet, la nostra cançó més popular “Bon dia”, ja no la toquem, i de moment no ens tiren tomàquets. La gent ho tolera.

Considereu que us queda alguna cosa per aconseguir?

No ens plantegem com a repte aconseguir coses. No som gens nostàlgics, ni de fer plans a llarg termini. L’experiència ens diu que el món musical és molt canviant. El que hem de fer és posar tota la passió en cada disc com al primer i que la gent no es canse de tu. I fins ara nos és el cas.

Sembla que el vostre últim disc SOM ha posat d’acord crítica i públic. És l’àlbum que més us representa?

Dir un mateix que l’últim disc és el millor es un tòpic que fa vergonya. És el que millor crítiques ha obtingut, és veritat. Però si vols que et sigui sincer, em costa decidir. Hi ha d’altres que m’agraden, però açò és una carrera de fons. I ara toca gaudir que el disc s’ha venut, portem 15.000 copies venudes i cantant en català que és un milacre. I també és moment de escampar-lo, portar-lo als escenaris i demostrar que Els Pets som un grup de present.

Si poguéreu donar-li un consell al Lluís de 1985 quin seria?

Doncs li diria que no accepte cap consell i encara menys d’un viejales com jo. Li diria també que les carreres s’han de fer personalment. Has de cometre errors, has de tindre moments de dubte per millorar i créixer, i dedicar-te com si hagués d’acabar demà. I el més important, si vols fer-te milionari, més val que treballis a una companyia d’assegurances o a un banc o a un partit polític de dretes, que faràs molt diners. Tenim la millor feina del mon, proporcionadora de felicitat, i això no es paga en diners.

*Redacció preguntes: Marta Asunción. Entrevista: Joan Fuset

*Foto de portada: Judit Sabaté





, , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.