Sense categoría

De música, país, futur, deesses i deus per Annabel Nadal

Redacció | 2 Agost 2019

Annabel Nadal

Annabel Nadal és gerent de Suport Produccions

Som la consolidació del canvi que va acabar amb el tan interioritzat, autoodi valencià

Quasi una dècada després d’embarcar-me en l’aventura que suposava dedicar-me professionalment al món de la música al meu país, tinc la necessitat de reflexionar sobre què fórem, què som i (en la meua humil opinió) què hem de ser. Fórem reivindicació, il·lusió, places plenes, banderes, pobles per descobrir, escenaris i escena en construcció, amb l’empenta de saber-nos vives i resistents d’una realitat que ens excloïa. Som les filles d’aquella sorprenent i necessària projecció, som la consolidació del canvi que va acabar amb el tan interioritzat, autoodi valencià.

Tot això, gràcies a les que s’han deixat hores component, assajant, gravant…, a les que des de les institucions, pobles, que s’arriscaren per donar-los espais, i al públic que s’ha vist representat i ha donat caliu.

Deesses i deus

Som un “tot” gairebé perfecte, però “gairebé”. Eixe “tot” fet del poble i per al poble, té la feblesa de deixar-se seduir per la “uberització” de la música, també. Que la reconverteix als seus interessos, desproveint-la de part del discurs, anar a bandades amb les contrarietats, precaritzant els i les treballadores de la música, devaluant la seua trajectòria, sabent-se a l’atzar de les pautes de l’oci neoliberalitzat, que buida pobles, i ompli els seus  festivals… I ho fa de manera especialment virulenta per viure en la millor terreta del món, aquella construïda pels mites de deesses i deus.

Ens toca a les dones, prendre i pensar els escenaris, reomplir de contingut real les lletres

Per això cal retornar als orígens, als que ens visibilitzaren com a país de música, i també al de les deesses que vetllaven pel poble, abans que les dones desaparegueren de tot relat, experiència, o expressió. Ens toca a les dones, prendre i pensar els escenaris, reomplir de contingut real les lletres, implementar les formes ecològiques de l’oci, dignificar el treball dels visibles, i invisibles de la música, i que aquesta arribe a tothom.

Vigilar que el “tot “no tinga més fuites, només ho farem des del feminisme, impulsat per deus i deesses amb un somriure, per tornar a omplir les places i “fer ballar la revolució”.

 





, ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.