Notícies

[Futur Precari] «És necessària una formació amb altres idiomes i cultures»

Anna Clausell | 19 Agost 2019

RICCARDO MINGOTTI GINER, 23 ANYS, PUBLICITAT i RP

Hem entrevistat alguns i algunes joves d’arreu del País Valencià de diferents àmbits professionals. Volem saber què pensen sobre el futur i quines preocupacions tenen. Així que, els hem preguntat sobre les seues possibilitats de futur i com els afecten les principals preocupacions que s’estan vivint actualment com la precarietat laboral o l’augment del preu dels lloguers. Hui entrevistem a Riccardo Mingotti Giner.

Com penses que serà l’evolució del teu salari en els 5 anys vinents? 

Partim de que ara mateix no treballe, però estic començant projectes en els quals espere tindre èxit i poder cobrar uns 2000€ mensuals.

En què et veus treballant d’ací 2 o 3 anys? 

Organitzador d’esdeveniments, com he dit abans tinc projectes oberts, tinc molt clar el que vull fer i estic fent el màxim perquè pretenc obtenir resultats a curt termini.

Com veus  la possibilitat de deixar de compartir pis en un futur? 

Ho veig factible, soc propens a independitzar-me ja que vull tindre el meu habitatge, és el que vull. Així que espere viure sol en un termini de 2-3 anys.

Anar-se’n a l’estranger per a treballar del que has estudiat ho veus necessari o penses que està acabant-se la fuga de cervells?

Pense que la fuga de cervells ha baixat prou, però pel que respecta a la meva especialització, Espanya va darrere de molts països de la UE. El problema té origen a la formació universitària, que no aplega a formar del tot, sols s’ensenyen unes pinzellades del que realment estudies, no arribes a dominar la matèria. És necessària una formació en altres idiomes i cultures per ampliar el bagatge de tot, estímuls, que per exemple en el món de la publicitat has de tindre. A l’Estat espanyol està obsolet ja que no hi ha educació emocional i això fa que ens quedem darrere en molts àmbits.

Com creus que la tecnologia ens acabarà controlant la vida? 

Pense que hi hauran dos factors. El primer positiu, que ens ajudarà molt en quant al treball. Per exemple en el meu àmbit d’organització d’esdeveniments si no tens un mínim no pots treballar perquè es demana rapidesa i instantaneïtat, dos factors que avui en dia son imprescindibles per a treballar ja que el client t’ho demana avui però ho vol per a ahir. A més la tecnologia avui en dia es un mitjà bàsic per a expressar-te. Sense aquesta, seria més difícil mostrar el teu potencial i per tant la teva professionalitat, a més si no la domines, estàs obsolet. El segon, més negatiu, és que avança de manera tan ràpida que hi ha que estar al dia per a poder assumir totes les noves facetes que la tecnologia requereix, has d’estar en una constant formació i damunt tot el dia, i això lleva temps vital d’altres aspectes com hi poden ser les relacions interpersonals; serem éssers més distants físicament, si ja parlem sense comunicar-nos físicament… acabarem sent distants físicament per complet, no incomunicats però si més distants. Avui en dia ja ha canviat la manera en que ens comuniquem, pel que pense que en un futur serà més.

T’agradaria seguir vivint al País Valencià en els pròxims anys? 

València com a tal és una ciutat que té moltíssim potencial, però en el meu sector es queda curta. No descarte LA idea d’anar-me’n a viure a una altra ciutat, encara que vull quedar-me per veure tot el potencial que pense que té.

S’ofereixen molts graus a les universitats valencianes, els veu eixida per quedar-se ací?

Els graus més típics, sí que tenen eixides que el País Valencià por abastar, però els graus més creatius o més innovadors que encara no s’han desenvolupat laboralment ací, sí que es queda amb una mica de precarietat, que no d’estudis sinó de treball. Perquè com ja he mencionat abans la formació és bàsica, no s’aprofundeix en la matèria en si, saps un poc de tot però no arribes a dominar res, i això implica que et pagues un màster i possiblement tinga que ser fora del País Valencià.

Creus que tens més oportunitats a Madrid o a Barcelona? 

Al meu sector s’ofereixen possibilitats de treball més amplies i una formació més especialitzada, és un sector molt ampli. L’especialització és imprescindible i per a això es requereix estar al centre d’una gran ciutat com ho són en aquest cas Barcelona o Madrid.

Quines mesures creus que s’han de prendre per evitar la precarietat laboral? I amb els lloguers?

Primer de tot s’hauria de reduir l’edat de jubilació, així es poden renovar les plantilles i els joves podem començar abans a desenvolupar-nos professionalment i crear eixa experiència que tant es demanda en els  treballs. D’altra banda pense que la formació de cursos i la facilitat d’entrar al món laboral deuria ser molt més assequible per a les empreses i per als joves per tal de llevar-los la por d’entrar al món laboral, pel que respecta a les empreses que no es vegen perjudicades a l’hora de fer pràctiques burocràtiques amb les que se’ls dóna treball als joves, per tant s’han de facilitar els tràmits i les condicions, donar subvencions… ajudes en general.

A Anglaterra, el nivell de vida és més alt però ho compensa el salari perquè estiga tot equilibrat. Però per exemple el govern de l’Estat espanyol encara que ha augmentat el salari mínim no ho ha fet en relació als impostos ni al creixement del preu dels lloguers, això fa que no s’aplegue a eixe mínim de qualitat de vida i que l’estil de vida digne estigui més elevat que els salaris, si s’eleva ha de ser de manera proporcional tot. És per això que hi ha gent amb 30-40 anys compartint pis degut a la precarietat, encara que el capitalisme s’obstine en etiquetar-ho com a la moda del coliving i amague la precarietat laboral que és la realitat.

Com veus la situació actual per a les persones que volen ser pares/mares joves? 

Jo pense que depèn del cas. En les famílies on hi ha un nivell adquisitiu alt és més fàcil perquè els pares d’eixos joves poden avalar d’alguna manera, però d’una altra banda l’Estat com a tal no dona ajudes o les que dona no són suficients perquè els neopares puguen formar una família amb una edat jove (25-30 anys). I tot això és un problema per la precarietat laboral que ja he mencionat abans, si volgueres demanar un préstec per a cobrir les despeses que porta tindre un fill o filla, si no hi ha un aval com ho pot ser un treball fixe els joves no tenen eixa possibilitat perquè no tenen estabilitat laboral, no es pot criar un fill en les condicions que toca sense recursos.





, , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.