Estellés: vint noms de carrer
CRÍTICA. La poètica polièdrica d’Estellés és, potser, allò que ha convertit el versador de Burjassot en emblema nacional i alhora global dins el camp de la nostra literatura. Des que es va posar en marxa la Festa Estellés, la vitalitat popular del poeta no ha deixat d’envolar-se gràcies també a una aclaparadora operació de recuperació i dignificació de la llarga constel·lació d’escrits que el lletraferit ens va llegar. De mica en mica, i en consonància amb la idea d’un país que aspira a ser normal, el poeta nacional del segle XX penetra amb contundència en l’imaginari vital dels nostres coetanis, tot i que sobte descaradament que molts pobles valencians encara excloguen un nom com el de Vicent Andrés Estellés del nomenclàtor dels seus carrers.
En un sistema de coordenades, doncs, on els referents culturals i patris han estat esborrats del mapa –enguany, 2013, per fi Alcoi inaugura el Passeig Ovidi Montllor– o, en el millor dels casos, relegats a les vies extraradials, als llindars dels pobles, cal no oblidar tota la gent que, des de la perifèria d’un sistema polític que ha negat i nega el nostre patrimoni humà i de valors, s’ha dedicat en cos i ànima a evitar l’oblit del nostre tresor com a poble: els nostres versos, la paraula arrelada a la terra, la nostra idiosincràsia. Estellés esdevé, potser, l’exemple més icònic. L’admiració envers una poesia que va de la tendresa a l’esguit, del temperament a la visceralitat, del costum a la universalitat, ha trobat en la música un calaix on emmagatzemar composicions que travessen temps i espais, generacions senceres i estats d’ànim fluctuants. Demà serà una cançó, recull de poemes musicats d’Estellés editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llenguai distribuït per Mésdemil, ens acosta vint cançons d’aquests trobadors entestats a revifar versos en melodies adscrites a cassets i discos compactes. Perquè, com molt bé diu al pròleg del disc el coordinador del projecte, Josep Vicent Frechina, la música “retorna la poesia a la seua oralitat primigènia alhora que la recodifica en un llenguatge més compatible amb el dels canals de difusió de la cultura de masses”. 
Poemes de Llibre de meravelles, Mural del País Valencià, Balanç de mar o Vaixell de vidre es passegen en un bagul que recorre la cançó d’autor, el soul, el jazz i la tonada folklòrica. Les primeres onze peces són temes enregistrats des de mitjans anys 70 fins a principis dels 90. En són protagonistes Ovidi Montllor per partida doble, Araceli Banyuls, Carles Barranco, Remigi Palmero, Lluís el Sifoner, Al Tall, Maria del Mar Bonet, Lluís Miquel, Paco Muñoz, Celdoni Fonoll i ja més acostat al nou mil·lenni Joan Amèric. La segona part del treball s’atansa als temps més actuals i ve a demostrar que la poesia d’Estellés forma part del cançoner de grups ben joves però amb les idees molt clares. No debades, les nou peces que formarien aquest segon tram de disc estan inscrites en el parèntesi de temps que va del 2008 al 2011. Música feta per joves que fa dels versos estellesians mitologia renovada en la contemporaneïtat. En són protagonistes Carraixet, Mirna, Naia, Soul Atac, Òscar Briz, Miquel Gil, Ximo Caffarena, Néstor Mont i el tàndem Jaume Arnella-Rafel Sala.
Demà serà una cançó es converteix, per tant, en material d’indefugible presència a les prestatgeries dels col·legis i instituts dels Països Catalans. A les llistes de reproducció dels cafès i els casals que mantenen l’ambient amb la melodia de la poesia. I, com no, als carrers. Aquestes vint cançons són vint noms de carrer. Vint carrers. Vint sendes cap endavant que porten a noves cruïlles des d’on comencen esperançadors i pròspers itineraris de futur.
Demà serà una cançó. Antologia de poemes musicats de Vicent Andrés Estellés, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2012.
Hèctor Serra col·labora a la revista Tres deu, el digital cultural Núvol i el periòdic L’Accent, entre altres mitjans. És l’autor del bloc L’Extraradi. Twitter: @llenyataire .
