Música

L’Aplec (I)

Daniel Monfort | 21 juliol 2013

Esta mateixa casa ha editat una guia dels festivals de l’estiu. El “festival” del que vinc a parlar en esta columna també hi és, l’Aplec dels Ports. Però em sembla rematadament simplista dir que l’Aplec dels Ports, un dels aplecs nascuts en els anys setanta, és un festival de música. En general els festivals de música (Primavera, FIB o Rototom) estan fets per fer diners, sense anar més lluny dalt l’escenari hi haurà una gran banderola d’una marca de cervesa, la gent va anellada com els corders, hi ha tanques i la gent circula per embuts, hi ha agents de seguretat, males cares, estudiants que es guanyen un passe de bades currant unes hores al pàrking i molts de guiris perduts.L’Aplec no és això, ni en l’esperit (aplec és retrobada) ni en els fets, l’aplec és la festa d’una comarca organitzada per un poble, cada any un de diferent, la roda que en diuen. Per exemple el pàrking el porten els agüelos del poble, s’aparca damunt de bancals erms llaurats per a l’ocasió. El càtering, possiblement de les millors coses del Aplec, són entrepans de llonganisses, panxeta o llomello, el pa ve del forn de cada poble, els cambrers són voluntaris, des de la tia fadrina de R mig hippy fins al xic de X que quasi no ix quasi mai, passant pels nebots que viuen a Terrassa. Si hi ha publicitat al programa és la de la carnissera Dolores i la de la perruqueria Maria Cinta. Algun any s’ha vist seguretat, recordo veure en G, quinto nostre, filtrant les litrones a l’entrada a la Mata i jo mateix vaig passar-me hores evitant el pas de la gent per un carreró al Aplec de Vilafranca de fa tres anys. Ja veieu, “goril·les” del terreny, res de la Levantina. L’Aplec cada poble l’organitza a la seua mida i al seu gust, Vilafranca vam portar la Troba, Pegatina i Orxata, a Villores Manolo Kabezabolo, a La Mata Atzukak i Tom Bombadil i Morella enguany porta a Txarango, Obrint Pas i Aspencat, entre altres. I al final sempre sol haver una orquestra per cantar el No hay tregua. La gent no va marcada com els corders, no hi ha embuts ni corrals, senzillament perquè l’Aplec, des de sempre, ha estat gratuït.

Segurament eixa és la gran debilitat de la festa, el que provoca que cada any sempre estiguem penjant d’un fil, tot i ser una gran virtut a la base. Hom pot vindre al aplec i si té deu euros a gastar-se se’ls gastarà al Mercadona de la seua ciutat o com a molt al supermercat de Morella o Vilafranca. Després, ebris i festius, amb els gots plens i des del bell mig del bancal que fa de zona de concert cridaran a viva veu “Que visquen els pobles i que visquen les comarques”. Caricaturitzo i exagero, a posta. Però ho faig per senyalar i conscienciar-vos, a vosaltres possibles visitants de l’Aplec, que esta gran festa d’una comarca es paga a base de samarretes, cerveses i altres destil·lats.
El proper cap de setmana veniu a l’Aplec. Per la música, pels espectacles, per trobar aquells companys que només veieu d’aplec en aplec i si és la vostra primera vegada veniu per a poder repetir. Si debuteu veureu la llibertat de plantar la tenda a l’ombra d’un ametler i que es face de dia per darrere la mola. Si veniu podreu conèixer de primera mà de què ens queixem any rere any en el manifest, veureu els bancals erms i les places dels pobles plenes de cotxes amb matrícules de fora. Veniu amb temps si podeu, per gaudir de la comarca, visitar Morella i si podeu baixeu a fer un cafè a Cinctorres o al Forcall, per conèixer uns dels racons possiblement més autèntics del país. Veniu amb sac de dormir i jaqueta, que pot fer fresca. Brindarem baix dels porxos i xalarem fins a deshora. Som la gent càlida de la terra més freda del país.




, , , , , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.