Notícies

Frida: rimes perifèriques al Feslloch

Mar Vidal | 24 Juliol 2014

10517398_1506127539621326_6478230780585236464_oCau el sol a Benlloch, l’última nit del Feslloch està a punt de començar i s’escolta la veu de Veronikë a la intro de Frida. La gent travessa el camí entre les tendes fins a l’escenari mentre apura el culet de la cervesa, públic minoritari però fidel i algun curiós acaben davant de l’únic concert de rap de la nit.

El Tom i l’Olmos es mouen ràpid per l’escenari, d’un costat a un altre, apropant-se al públic, demanant la col·laboració dels assistents La química entre els dos cantants es transmet baix de l’escenari. Frida va començar silenciosament, com diuen ells van arribar pel marge. Al Tom el vam conèixer a Barraques Sud Sistema i a Olmos per Arrap, i amb les primeres colabos ja s’intuïa que la compenetració entre els dos grups rimava, sonava bé.

Presenten algunes de les cançons del seu nou disc, Neologismes, un treball fet entre amics, amb les col·laboracions de Antzoki, Pepo o Antítesi; però són el Bosí, Eryka i DJ Rubio qui comparteixen escena amb ells. Guerrers, Pòsters, Autoretrat… noves lletres que intenten expressar les cabòries del grup que intenta obrir-se pas en un panorama musical complicat.

Es troben a faltar alguna de les cançons més líriques com Friday o Casa Blava, però es tracta d’un directe potent. Amb l’ambient ja caldejat, recorden alguns temes de Free Rap com l’Enemic o Entre cella i cella.

El públic s’anima i els dos MC’s es llancen amb una improvisació. La connexió de les dues perifèries, –de Marxalenes a Sant Marcel·lí tenim ja fet un pont-, la identificació amb un públic de ciutat, de barri, que coneix les experiències que ells descriuen a les cançons. Recórrer la ciutat de nit, el Carme, el Cedre, Benimaclet; la vida entre l’horta i el centre, el valencià apitxat i els barbarismes.

El temps s’acaba, però encara hi ha temps de fer una més: comença a sonar el beat, mans en l’aire i l’Olmos s’ajusta la gorra. Frida és, en definitiva, escoltar els pensaments de dos joves que fan música per plaer. És a dir, missatges directes i sense pèls a la llengua –tenim un ganivet guardat baix la màniga – sobre la vida individual i la col·lectiva, i la descripció d’uns detalls frescos i propers que tots coneixem –com les vacances quan érem nanos, discutint al partit si havies fet “manos”–.





, , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.