Música

Entre totes les dones… Quantes en falten?

Cèlia Cerezo | 9 Març 2016

-És que sou tot dones!

+Sí? I vosaltres sou tot homes! I què? Ningú havia caigut en el compte que sou tot homes!

-És que, Merxe, els projectes sorgeixen quan beus cervesa amb els amics.

+Bé, doncs es veu que les dones som més de vi…

Merxe Martínez, de Sis veus per al Poeta, va reproduir aquesta conversa amb un amic  en un discurs just quan recollí, junt amb la resta d’integrants del grup, el premi a Millor Lletra 2014 del Col·lectiu Ovidi Montllor per ‘Havanera de Vicent‘. El diàleg que reprodueix Martínez revela una actitud, intencionada o no, molt habitual en una societat patriarcal: sorprendre’ns quan un grup, ja siga cultural, empresarial o institucional, està format només per dones. En l’àmbit musical també ocorre. El País Valencià és un territori amb una cultura musical molt arrelada. Hi abunden les societats i escoles musicals, les bandes i orquestes clàssiques, les xarangues, els solistes i dj’s i els grups d’estils contemporanis. Ací, el percentatge de representació femenina també és menor. En escorcollar una miqueta, però, es poden trobar dones actives que emplenen l’aire d’allò invisible i a la vegada perceptible: la música.

En el gènere folk, Sis veus per al Poeta obté plena representació femenina. L’agrupació està formada per sis dones i naix de la voluntat d’homenatjar els poemes de Vicent Andrés Estellés. El seu àmbit és el cant d’estil i per apropar-se al fandango, la malaguenya o la jota interpreten a dotze mans instruments de corda i percussió. El seu disc Homenatge a Vicent Andrés (autoeditat, 2013) inclou 14 poemes musicats, entre d’ells ‘Els amants’ i ‘Cançó de la rosa de paper’. Eva Dénia, una de les integrants, compagina la tasca col·lectiva amb la individual. Dénia és Natural de Gandia (La Safor) i una veterana del cant. El seu hàbitat natural és el jazz, la cançó d’autor i el cant d’estil. Ha tret i participat en vora una dotzena de discos, la majoria d’ells del segell discogràfic Comboi Records, ha rebut quatre premis, entre d’ells el Premi COM 2007 a Millor Arranjament pel treball Tribut a Jobim (Comboi Records, 2006).

La portentosa veu de les cançons ‘Al País de l’olivera’ i ‘Jota valenciana’, al disc Coratge (Propaganda pel fet, 2012) d’Obrint Pas, té un nom: Mara Aranda. Des dels anys ’90 l’artista de València ha format part de diversos grups folk on ha circulat per la música mediterrània, sefardita i la tradicional valenciana. El seu repertori és un viatge per temps i espai. L’edat medieval, l’Al-Àndalus, l’Antiga Corona d’Aragó, els balcans, la mediterrània, el cant bizantí i el cant d’estil valencià són les inspiradores dels seus treballs.

En l’àmbit pop-folk, el trio d’Alcoi, Júlia, s’incorpora entre companys d’estil com Novembre Elèctric o Gener. El grup està format per un home i dues dones i l’encapçala Estela Tormo. Debutaren amb Nuvolàstic (Malatesta Records, 2015) un disc on presenten la seua atmòsfera sonora de folk barrejat amb el pop i  l’electrònica. Mesos després incorporaren el tema ‘Naufràgils’, un senzill fruit d’un viatge a Ibiza i que musica versos de la poetessa Nora Albert. Júlia és música, literatura, quotidianitat i astronomia. El mateix nom del grup prové de la protagonista d’una obra d’Isabel Clara Simó. Als temes ‘Bisons’ i ‘Fractals’ la cantant, Estela Tormo, exposa una de les seues passions: la naturalesa i els fenòmens físics.

Pel que fa a la música clàssica, des de l’any passat la Federació de Societats Musicals del País Valencià constituí la Banda Simfònica de Dones de la FSMCV. L’agrupació integra 70 dones dirigides per la batuta de la veterana Inma Mateu Fortuño, qui ha marcat el compàs de les bandes de diferents societats musicals durant 20 anys. El diumenge 6 de març passat van fer el segon concert del Dia Internacional de la Dona a l’Auditori de la Diputació d’Alacant.

 

Dones a la cançó d’autora i solistes

Més enllà de Raimon, Feliu Ventura o Pau Alabajos, hi ha un espai per a les dones cantautores i solistes de l’escena valenciana: Eva Gómez Ortiz, Mireia Vives, Clara Andrés, Lupe Català o les joves i prometedores Maria Faubel, Raquel Mengual i Laura Díaz. Clara Andrés, natural d’Oliva, és una veterana de la cançó d’autora i ja compta amb una maqueta i tres discos d’estudi, el darrer: Entrelínies (Mésdemil, 2014). El musicòleg Josep Vicent Frechina la defineix com una “Carla Bruni però no de cristall, sinó de fusta noble” per la seua fermesa expressiva. Mireia Vives, de Llíria (Camp de Túria) formava part del pioner grup de rap, Rapsodes. Abans i després que es dissolguera, Mireia Vives ha col·laborat amb diversos artistes i grups com Tomás de los Santos, Borja Penalba, Odi, Pellikana, Ovidi3, Atupa, Pau Alabajos o Andreu Valor. Ara està immersa en el projecte musico-literari L’amor fora de mapa (Sembra, 2016), on hi posa veu a la banda sonora del llibre de Roc Casagran.

 

Dones al hip-hop, rap i l’electrònica

Alguns dels grups que conformen l’escena en valencià són Efecto Doppler, Tesa, Diana (d’Orxata Sound System), Pupil·les Dilatives i Herba Negra. La tríada d’Efecto Doppler, Marieta, Luti i DJ Rule, es caracteritza per un rap de paraules contundents i bases senzilles. Ja han fet diverses cançons per a La Tuerka Rap i el resultat són temes com ‘Efecto Doppler‘ i el feminista ‘13 rosas i 1 bala‘. La rapera d’Almussafes, Tesa, té un disc d’estudi autoeditat amb Vent de Ponent anomenat Milers d’històries compartides (2014). També col·labora amb Arrap al tema ‘Gresca de la contornà‘, del disc Desperta Ferro (Autoeditat, 2015). Des de València, el duet de Pupil·les Dilatives, Mireia, Natàlia i DJ Rule, es presenten amb Bruixes de dol (2014), un treball amb tarannà combatiu i en la línia de la reivindicació social. Es mouen entre el reggae i el rap i el desembre passat van publicar el nou senzill ‘Benvinguda al Desbarat‘.

El grup de València, Nacidos de la tierra està format per dos mc’s i un DJ, Meser, Kasú i Malakai. L’mc Kasé és la nota femenina del grup. La banda de rap ha aconseguit l’èxit a nivell nacional i internacional tot fusionant hip-hop amb el funk, el jazz i el reggae. Un dels temes més coneguts és ‘¿Qué importa todo?’, del disc Todos somos libres (2013).

En la indústria electrònica s’hi troben referents com LeyDJ, qui va puntxar la Nit de Cap d’any al balcó de l’Ajuntament de València, Liz Mugler, que es mou entre el techno i el house, i la internacional Marien Baker. La DJ s’inicià en el món de l’electrònica en plena adolescència i ja amb 15 anys aconseguí rondar per diversos clubs de València. El 2012, la DJ valenciana guanyà el concurs She Can DJ i aconseguí un contracte global amb la discogràfica Parlophone Records de EMI Music. ‘Live Forever‘ i ‘Unbreakable‘ són alguns dels èxits de Marien Baker.

 

Dones al rock, pop i altres estils

En l’escena rock valenciana hi ha lideresses. Arròs Caldós, liderada per Estel Navarro i amb el treball Candela (Mésdemil, 2010), The Seafood Special (veu i guitarra: Nerea Serrano), Reckless Side, Carolina Otero & The Someone Elses, Dédalo i Tirant lo rock, banda encapçalada per Ainoa Ferrer, són exemples de grups de rock i pop amb lideratges femenins. A altres grups de rock, no obstant, no hi ha lideresses però sí dones que marquen el ritme a les bateries com el cas d’Inèrcia, Auxilio i Automuro, amb Patri, Monica i Sara respectivament. El batejat com reggeacore de Mafalda també arriba amb veu femenina. Vera i Bárbara són les dues de les veus cantants del grup de València. Tot i que a les seues lletres s’hi troben multitud de referències al feminisme i la societat patriarcal, un dels temes insígnia és ‘En Guerra’, on manifesten l’estat de bel·licositat en què es troben les dones en la societat i a tots els nivells. Mafalda acaba de traure nou disc, La última vez quete escucho (2016) on es reafermen en el seu estil hardcore i enèrgic i col·laboren amb membres de Dremen, Habeas  Corpus i Smoking Souls.

Dintre del reggae, l’ska i els ritmes llatins les dones s’hi troben a: El Diluvi (amb la veu de Flora Sempere), el reggae més pur de Candela Roots (baixista Carla Palacios i veu d’Estel Navarro); la fusió de hip-hop, funk i reggae de L’Horta Soul, Pellikana (la teclista Mireia Rico), Bevèrria, Key Day (solista Claudia Fernández Pascual), La Fulla Kaduka (amb Miereia Escrich als teclats i cors) o la banda d’ska-llatí Tito Pontet (liderada per Esther Garcia). L’ska i els ritmes llatins també es fusionen amb el multitudinari grup femení Esir. Les veus corals, naturals d’Agres (El Comtat), i el seu estil jovenívol s’aprecien al seu únic treball Malgrat tot (2014). Dues de les integrants d’Esir, Irene i Iris, publicaren també una versió de ‘La conjectura de Twombly’  del disc Una ciutat invisible (Mésdemil, 2014), de Tardor. Una de les veus més destacables és la de Flora Sempere. El Diluvi va nàixer d’un homenatge a l’Ovidi Montllor i ha arribat a ser un dels grups valencians amb més projecció. Amb tres treballs publicats, els alcoians tenen un so únic caracteritzat per la veu afinada de Flora Sempere, el seu so mestís i un inconfusible violí. El Diluvi també reivindica el feminisme al tema ‘I tu, sols tu‘, on citen i homenatgen la poetessa i activista Maria Mercè Marçal.

Aquestes són algunes de les dones i bandes valencianes que representen la música valenciana. A banda de dones músiques, existeixen diverses iniciatives que busquen visibilitzar la tasca femenina en la música. El col·lectiu feminista Fusa Activa ha tirat mà del treball col·laboratiu i ha creat un llistat per estils i una base de dades online on s’hi poden trobar i inscriure algunes de les petjades musicals femenines del País Valencià. Al seu web s’hi troben també articles, entrevistes i activitats que organitza el col·lectiu. El festival She’s The Fest és una altra iniciativa que promou els talents femenins -nacionals i internacionals- als escenaris de València. El festival l’organitzen l’Ajuntament de València i Las Naves espai de creació. El grup Mafalda també engegà una campanya online per visibilitzar el treball de les dones a la música. En un comunicat a la seua pàgina de Facebook, el grup informà que era la primera vegada que els hi sonoritzava una dona i denuncià la poca presència de dones en la labor musical i tècnica. En el mateix text van fer una crida col·lectiva a publicar imatges de totes les dones que treballen com a montadores, tècniques de so o músiques.

Després d’aquest traçat, veiem que hi ha poques dones involucrades amb la música valenciana en relació al sexe masculí. La paritat queda lluny tant a la música com al sistema social en general. No obstant, però, a l’escena valenciana s’aprecia una important diversitat d’estils, des de dones que s’apropen al folk fins a DJ’s exitoses i vertaderes lideresses del rock. Els homes encara són majoria i les dones, però, no tenim per què ser més de vi.

 





, , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.