Cinema i Televisió

3 motius pels quals enamorar-te de la ràdio

Cèlia Cerezo | 19 Juliol 2017

ràdio barcelonaL’any en què la ràdio va arribar a les nostres fronteres fou el 1924, amb les primeres emissions de Ràdio Barcelona. Enginyers, de manera coral, la crearen per motius estratègics i militars a finals de segle XIX. No obstant això, la ràdio, entesa com a mitjà de masses i com a font d’entreteniment social, no es va democratitzar fins a les primeries de segle XX.

Rodeta a tort i dret mentre eixe sorollet estrident s’interfereix entre unes veus poc nítides. Un intrús anomenat transistor envaïa les cases privades. Famílies senceres, amics i veinat es plegaven tots al voltant d’aquell aparell que emetia paraules i sons. Réien, s’informaven i s’emocionaven amb radionovel·les. Eixes històries que, fins ara, només es podien llegir als llibres havien cobrat vida. Estos són els 3 motius pels quals estimar-la:

1.- La ràdio és un animal de companyia


És portàtil i no interfereix en les teues tasques quotiodianes. Fins i tot rius, t’emociones i parles amb ella. És unidireccional, però, qui t’impedeix que, mentre l’escoltes, aplaudisques les paraules de la tertuliana o respongues la intervenció de l’entrevistada? Qui diu que estàs sola quan no hi ha ningú a casa? Sí, Pepa Bueno, Carlos Alsina i Luis del Olmo s’han colat en la teua cuina. I més val que amagues la xocolata.

2.- Ajudà al poble analfabet i pobre


Ningú dubta del caràcter revolucionari de la ràdio. Als inicis del segle XX, la societat valenciana -i la de la resta de l’Estat- encara no s’havia alfabetitzat del tot. Només les elits i uns comptadíssims afortunats de classes més baixes podien permetre’s el “luxe” de llegir els titolars en premsa i pagar l’exemplar de diari. La ràdio democratitzà la informació: el poble analfabet podia adonar-se de les darreres notícies. Això sí, un vell enemic també ha pogut amb la ràdio: la censura. Vos sona Ràdio Pirenaica?

3.- Amb ella va arribar la invasió extraterrestre


Per un moment, el món es va pensar que els extraterrestres ens invadien. L’actor estatunidenc Orson Welles (1915-1985) es va dedicar, entre d’altres vessants, a l’actuació radiofònica. El 1938 va dramatitzar en directe l’obra La guerra dels mons (H.G. Wells, 1898), trama de la qual consistia en una invasió marciana a la Terra. La “posada en escena” fou tan realista que els oients s’ho van creure i el pànic es féu amb la població nord-americana.

Eixa és la ràdio, la que no ha canviat gaire. La que es desperta amb tu, t’acompanya en el trajecte al treball o classe i la que et diu «bona nit, demà més». La que et parla a l’orella mentre creues el carrer. La que et deixa tancar els ulls i, amb mil paraules pronunciades, demostrar-te que val més que una imatge de TV. Abans unidireccional i compartida. Ara, fins i tot, la pots escoltar al teu mòbil amb cascos quan i com vulgues: tant analògica, com a la carta a través dels podcasts.





, , , , , ,

2 Responses to 3 motius pels quals enamorar-te de la ràdio

  1. Colau 20 Juliol 2017 at 09:17 #

    Potser no només s’han colat “Pepa Bueno, Carlos Alsina i Luis del Olmo”. De la mateixa manera que llegim pàgines en la nostra llengua, com la Tresdeu, i escoltem música en valencià, també sintonitzem, més que siga per Internet, emissores que parlen com nosaltres. Així, escoltem les interessants entrevistes de La represa, la burrera del Kale barraka, el Jordi Basté, La competència, la Mònica Terribas, l’Albert Om, Vicent Partal…

Trackbacks/Pingbacks

  1. 5 podcasts que has seguir per a dur una vida saludable – Tresdeu.com - 28 Juliol 2017

    […] noves tecnologies canvien les nostres pautes de consum, fins i tot amb la ràdio. Eixe mitjà unidireccional que, no obstant això, ha sabut adaptar-se a la perfecció als nous […]

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.