[VÍDEO] L’entrevista mai publicada de La Gossa Sorda a París

Ara fa poc més d’un any que La Gossa Sorda es va acomiadar dels escenaris i com a xicotet homenatge volem compartir una entrevista i un reportatge que ens van quedar sense publicar des del 2015. Després de més de dos anys hem aconseguit rescatar el material d’un disc dur espatllat i ara el compartim. Trobem molt a faltar a un dels grups més carismàtics de la història de la música valenciana, especialment pel sentiment amb què duien a terme tot el seu treball, dalt i baix dels escenaris.

En aquest cas, La Gossa Sorda va viatjar a París per a actuar davant els reclusos d’una presó de la capital francesa. En el vídeo parlen d’aquesta experiència i d’altres temes que continuen sent d’actualitat. Sempre és un gust escoltar les reflexions dels membres de La Gossa Sorda. Sense més, ens traslladem a la París de 2015, de la mà de Daniel Monfort (reportatge escrit) i Javi Ivànyez (entrevista en vídeo).

‘La Gossa Sorda a París’, per Daniel Monfort

Boulogne-Billancourt, ciutat del cinturó ric a l’oest de París. A pocs kilòmetres d’allà es situa la Defense, la City parisina, possiblement el lloc amb més concentració de poder econòmic i polític de tot França. És dimarts de vesprada de finals de juliol i l’estiu canicular sembla que ha marxat per uns dies de París. Per a uns un respir a la calitja, per a uns altres el maleït clima gris del nord francès. Allò que els anglesos diuen after work, és a dir, el fet de prendre una cervesa amb els companys de faena després de tota una jornada laboral, esta nit s’encadenarà amb un concert de La Gossa Sorda ací, no tant lluny de la Defense.

Per què va actuar La Gossa Sorda a París?

El per què del concert a París mereix una explicació. Des d’una presó d’una barriada de la capital francesa els proposen un bolo a la Gossa dins de les activitats culturals per als reclusos del centre penitenciari. Després també els ofereixen un altre concert a Bretanya per eixa mateixa setmana. Hi ha un dia entremig lliure a París, bingo. En un grup de valencians a París de Facebook es gesta ràpidament el concert. Es troba un bar que accepta hostatjar el concert, que resulta ser el quarter general d’una colla d’obrers de Pego que treballen per París. Entre pegolins s’ho arreglen i la diàspora acudix a la cita, una setmaneta de publicitat del bolo és suficient per fer vindre els incondicionals. En deuríem ser cinquanta, vint mil voltes menys que el nombre d’escoltes de “Camals mullats” a Spotify.

Concert per a exiliats

Hi havia ànsia entre la clientela del bar eixa nit, viure a fora suposa perdre’s moltes -massa- coses com esta. De fet els vianants que passaven per allà mig sorpresos per l’eufòria ambient desconeixien que dintre el Bar à Images eixa nit tocava el nostre Zebda o el nostre Tryo. L’ambient d’after work feia que l’estètica de la gent no tingués res a veure amb la d’un concert normal de la Gossa, hi havia gent que havia vingut prou mudada directe de la faena, amb camisa i sabates.

Des dels primers compassos del concert vam entendre que no era un concert de descoberta del so Gossa Sorda per a un públic exòtic, era un bolo de la gira de comiat per als que ens estem perdent la gira pel país, Nadal parlava en valencià perquè el bar parlava valencià eixa nit. Al bar es sentia la fortor de cassalla, ja està tot dit. Segurament serà l’última volta que tocaran en un bar de Boulogne-Billancourt.