Notícies

[Futur Precari] «Els salaris són molt baixos per al cost dels projectes»

Anna Clausell | 27 Agost 2019

Hem entrevistat alguns i algunes joves d’arreu del País Valencià de diferents àmbits professionals. Volem saber què pensen sobre el futur i quines preocupacions tenen. Així que, els hem preguntat sobre les seues possibilitats de futur i com els afecten les principals preocupacions que s’estan vivint actualment com la precarietat laboral o l’augment del preu dels lloguers. Hui entrevistem a Cristina Bernat Quesada.

Com penses que serà l’evolució del teu salari en els 5 anys vinents? 

Pense que serà bona perquè acabaré el màster i tinc pensat fer la tesi i si tot va bé espere estar treballant en el laboratori cobrant uns 2000 euros al mes.

En què et veus treballant d’ací 2 o 3 anys? 

En el laboratori, espere que en investigació, i si pot ser amb la investigació relacionada amb el càncer o les malalties cardiovasculars… ja seria el meu treball ideal. Me considere afortunada per poder dir que em dedicaré al que m’agrada en els pròxims anys. Però mentre he estat estudiant m’ha tocat treballar en feines que no m’agradaven i que no tenien res a veure amb la meva carrera per a ajudar en casa. Perquè encara que ma mare no considerava que fora necessari, viure fora d’Onda generava unes despeses que feien anar més justos als meus pares, i a més sempre he intentant aconseguir beca del Ministeri.

Com veus la possibilitat de deixar de compartir pis en un futur? 

M’espanta perquè no sé estar sola, ho he intentat un mes però la casa se’m feia molt gran. M’agrada fer xerrada quan aplegue a casa i estar amb algú. Encara que si tot m’ix com he plantejat, econòmicament sí que m’ho vaig a poder permetre, però no vull.

Anar-se’n a l’estranger per a treballar del que has estudiat ho veus necessari o penses que està acabant-se la fuga de cervells?

Ho veig necessari perquè la ciència en l’Estat en general no és que estiga molt bé, i per tant molts estudis no es duen a terme perquè no s’inverteix en investigació ni sanitat, perquè a la fi quasi tota la investigació és de l’àmbit sanitari. Als científics ens valoren prou més a l’estranger que ací.

Com creus que la tecnologia ens acabarà controlant la vida? 

Crec que aplegarà un punt que no farem res per nosaltres mateixos, molts treballs que feia l’ésser humà ara els fa la tecnologia. De fet en el meu àmbit, moltes tècniques que es feien a mà ara simplement ho has de ficar tot en els reactius i les màquines ho fan tot. Una persona que no és un professional però amb un protocol complit, ho pot fer. No s’aprèn ni es pensa com es farien les coses sense la tecnologia que tenim, no pensem com solucionar les coses, les busquem en Internet i ja està, la gent pensa menys.

T’agradaria seguir vivint al País Valencià en els pròxims anys? 

Sí, de fet si puc treballar en València seria ideal, ja que és la ciutat on he estudiat i crec que té molt de potencial en l’àmbit de la sanitat i, a més, la gent està prou qualificada.

S’ofereixen molts graus a les universitats valencianes, els veus eixida per quedar-se ací?

No puc ficar exemples perquè jo sols sé del que he estudiat. Però, moltes de les ofertes estan assignades i una ha d’anar mantenint-se mitjançant beques fins que et puguen contractar amb un contracte digne, i de vegades les beques també estan assignades, encara que es publiquen de forma general.

Creus que tens més oportunitats a Madrid o a Barcelona? 

No, perquè crec que en l’Estat la situació de la investigació està igual de malament en totes les ciutats més grans. Pense que l’única diferència es troba fora de l’Estat espanyol. Però si tinguera que triar em decantaria per Barcelona perquè molts professionals importants que he conegut estan en Barcelona. És una ciutat més cosmopolita i avançada.

Quines mesures creus que s’han de prendre per evitar la precarietat laboral? I amb els lloguers?

Jo pense que partim de la base de que molts diners estan mal invertits. Eixos diners poden invertir-se en crear  treball per a la gent jove de tots els sectors i donar-los l’experiència que tant exigeix el mercat laboral actual.

Pense que s’estan aprofitant dels estudiants, perquè tots els pisos que estan prop de zones universitàries han augmentat el lloguer en els últims cinc anys, però no ho han fet les beques ni han reduït el costs dels mitjans de transport. Per tant, es dificulta poder estudiar fora de casa si no vens d’una família amb una situació econòmica estable. S’obliga, potser, a triar opcions no presencials, les quals des del meu punt de vista no s’obté la mateixa formació. No és un tipus d’educació en el que s’aprenga tant. És més passar exàmens, no hi ha una obligació de comprendre-ho tant ni fas cap tipus de pràctiques controlades de manera directa.

Com veus la situació actual per a les persones que volen ser pares/mares joves? 

Mal, pense que si no venen de una família amb una situació econòmica estable, començar des de zero sent joves i criar un fill es complica molt. La precarietat laboral en els joves no els permet als mateixos ni quasi independitzar-se, doncs menys criar un fill.





, , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.