Discos

[Crítica] Pau Vallvé: una vall d’oxigen

Hèctor Serra | 1 Gener 2013

Tot defugint les estridències, el barceloní Pau Vallvé ens convida a una forest instrumental i coral sublim. En una època de grans trasbalsos i tràfecs vertiginosos, el cervell de projectes com Estanislau Verdet o ü_ma té la virtut d’insuflar natura en els pulmons, mitjançant un artefacte ben travat i meditat que aposta per la bellesa en l’execució i la senzillesa estètica. Com bàlsams, “Un gran riu de fang” (“si pogués triar un poder…“), “Jo només puc fer el que faig”, “Adéu siau” o “Nits que són dematins” hipnotitzen des de la primera escolta per la seua frescura, el seu tel vitalista i un posat com místic. El bosc de Vallvé deixa al descobert altres aspectes tècnics que s’han aprofundit en aquest nou treball: l’èpica del xiuxiueig i la gimnàstica de les cordes vocals. L’àlbum és ple de cantarelles enganxoses que se sumen a uns versos directes i concisos -generalment d’art menor- que de vegades aparenten introspecció però que, amb una lectura menys superficial, ens mostren un missatge constructiu davant el drama polític i social que vivim. Fet i fet, de bosc conté les cortines musicals perfectes per funcionar en un film indie d’escapada i evasió.
de bosc, Pau Vallvé, Amniòtic Records, 2012
Hèctor Serra col·labora a la revista Tres deu, el digital cultural Núvol i el periòdic L’Accent, entre altres mitjans. És l’autor del bloc L’Extraradi.
Twitter: @llenyataire




, , , , ,

2 Responses to [Crítica] Pau Vallvé: una vall d’oxigen

  1. Carlos 2 Gener 2013 at 16:09 #

    “Si pogués triar un poder”, no “un govern”…

    • Anonymous 2 Gener 2013 at 16:17 #

      Cert! Se’ns ha escapat! Moltes gràcies per la correcció. Ho canviem ja.

      TRES DEU

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.