Discos

[Crítica] Benvinguts al llarg viatge

Joan Andreu Quiles | 8 Febrer 2013

Agafeu un bon seient perquè hui us vinc a parlar d’una de les experiències musicals més reconfortants i interessants del passat 2012; aquesta no és una altra que el primer treball dels Txarango, “Benvinguts al llarg viatge” (Discmedi 2012). Així que ja sabeu, recolzeu el vostre cap i mireu per la finestra perquè aquest llarg viatge no us deixarà indiferents.

Solament en escoltar els primers acords de “Benvinguts” ja ens fan saber que estem davant d’un disc molt especial, no es tracta d’un debut qualsevol, es tracta d’una peça madura i molt ben preparada. Melodies, veus, arranjaments, tot quadra a la perfecció com un bon trencaclosques i el resultat final no pot ser millor. La veu de l’Alguer inunda les nostres orelles i ens convida a formar part del gran circ del grup.
En Caravana” augmenta el nostre ritme interior amb un temps molt més frenètic i festiu, que ens convida a seguir el viatge a través de ritmes que van entre l’ska més minimal i els ritmes afrocubans del grup. Digne de menció és la gran batucada que tanca la cançó al més pur estil dels carnavals de Rio.
Per seguir, els Txarango ens presenten un dels seus himnes, “Amagada primavera”, una cançó molt més íntima que transcorre pels carrers de Barcelona un dia de Sant Jordi. Ací podem escoltar de forma molt més directa les bases cubanes amb molt de pes de la percussió i el baix.
Un bon disc no podria funcionar sense les seues balades i “Quan tot s’enlaira” ens transporta al món dels somnis, amb una influència notable de la veu acompanyada per les guitarres i el piano. Una peça per gaudir en la intimitat, per fer realitat els nostres somnis.
Volveremos” i “Sueña como un niño” són les dues cançons en castellà d’aquest disc. Aquestes tornen als ritmes cubans i festius del grup, amb tornades amb molta força i, fins i tot, moments que s’aproximen al rap. Cumbia i salsa en estat pur que segueix en cançons com “Pren el carrer”, amb tocs més reivindicatius amb clara referència a les revoltes de la primavera àrab, o “No deixis de caminar”, que ens anima a seguir sempre els nostres somnis i esperances sense deixar mai d’intentar aconseguir-los. I el llarg viatge continua!
No podem oblidar la gran cançó “Vola” amb col·laboracions de luxe com Strombers, Cesk Freixas, Gertrudis, La Pegatina i molts més. La veritat és que és tot un plaer poder escoltar a la mateixa peça veus tant importants del panorama musical català. Una revisió d’una de les dues cançons que formaven la seua maqueta “Welcome to clownia”.
Per tancar el disc, ens regalen “La dansa del vestit”, una cançó quasi sense artificis, defensada per la veu i la guitarra, que transmet una força difícil de descriure. Una petita meravella que posa punt i final a aquest gran disc. El món del circ i dels pallassos acompanya la música dels Txarango als apartats visuals del seu treball posant el millor context possible a la globalitat del disc.
El proper concert al País Valencià serà el dia 17 de Març al tradicional concert de falles organitzat per La Gira (Escola Valenciana) a l’auditori de Burjassot.
El gran viatge arriba a la seua fi, però esperem tindre Txarango per molt anys i que el seu viatge siga llarg i productiu. Si encara no heu entrat al món dels “clowns” i els trapezistes, en aquest enllaç podeu descarregar gratuïtament el disc, així que ja no teniu excusa: Benvinguts al llarg viatge!

Joan Andreu Quiles, col·laborador de la revista digital Tres deu, conductor del programa Llengua Viva de Ràdio Universitat i director d’Anquiro Produccions. Twitter: @Anquiro
Diana Buigues, correctora d’estil i adequació lingüística.





, , , , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.