Discos

La Colònia, una finestra mirant a Orient

Daniel Monfort | 15 juny 2013

Un grup de música, que no deixa de ser un conglomerat musical d’amics del poble, de l’institut, de la universitat i dels atzars diversos de la vida, té els seus límits estilístics i allò que musica el grup no deixa de ser el punt de trobada comú de cadascun dels membres. I per trobar un punt comú forçosament s’ha de renunciar a algun estil. Així, quan ens trobem amb artistes amb imaginació desbordant i ganes de trepitjar noves terres musicals apareix el projecte paral·lel. Ací a Tres Deu ho hem vist fa pocs dies amb el projecte Vertigen de Josep Nadal de la Gossa. Els hi passa a tots, des dels més grans de la història de la música moderna fins aquells que ja hem oblidat. 
El projecte del que parlem avui possiblement naix d’eixes ganes d’explorar nous formats. La Colònia és un projecte més personal – tot i que no hi està sol – del cantant i líder de Gertrudis Xavi Ciurans. Ja fa unes setmanes van publicar el primer EP, que es diu simplement Capítol 1, que el trobem a la xarxa i físicament només a tendes d’ultramarins i cooperatives agrícoles. Així com amb Gertrudis hi associem la rumba catalana, la música dels Balcans, un polsim de reggae i la festa amb els peus descalços vora la platja, amb la Colònia ho portem tot a un espai molt més menut. Seria excessivament simplista dir que la Colònia és un projecte més intimista i menys de la gresca, primer que res perquè això de la festa va per èpoques i per gustos. Que és de mida reduïda està més clar, musicalment tot està pensat per ressonar a les voltes de pedra tallada d’un celler i no per difondre’s a través de les columnes de formigó d’un poliesportiu.  Si no queda prou clar només cal veure el primer clip que han publicat on toquen en una bodega de Reus, amb uns posada en escena bastant reeixida, vestits mig d’època com vells bohemis. 
El primer senzill és “Pernil dolç“, que amb una lletra mig costumista – sembla ser que és la fórmula de l’èxit en el panorama català! – i amb una melodia enganxosa és sens dubte la millor cançó del EP. La cançó acaba amb una pinzellada de jazz manouche, el cosí de París de la rumba, que apropa la proposta de la Colònia de la música perroflautera  francesa d’acordió i aires de l’Est de La Rue Kétanou o les Ogres de Barback. La resta de cançons també transcorren entre el jazz i la sonoritat dels Balcans i yidish que ja venia un poc  dins de la maleta Gertrudis. La metamorfosi amb Gertrudis és important i fins i tot algun hipster amb ulleres despistat podrà parar-se a escoltar-los amb atenció. En els texts Ciurans intenta en alguna estrofa  fer-se passar pel xic roin i depravat de la classe, un poc com Albert Pla però sense arribar a ser tant convincent ni tant pervers com el de Sabadell. Jo que sempre l’havia vist com el bon xic de la rumba mestissa!
La Colònia és una proposta agradable a escoltar i un intent lloable d’acostar el jazz manouche i la música de l’Est d’Europa a un altre públic i en un altre format. El mestissatge no té perquè ser només a base de ritmes antillans, hi ha molt a explorar també per Orient. El Capítol 1 és segurament millorable en alguns versos, però n’esperarem un altre capítol amb atenció. S’atreviran a musicar-nos J.V. Foix com ja van fer Gertrudis amb l’espectacle Pepa la Lletera? 
Daniel Monfort col·labora a la revista Tres Deu. Escriu a El cadafal. Membre de la #AspraDiàspora, punxa música del Mediterrani i del Carib en una ràdio local d’Orléans, al programa Pachanga. Twitter @elcadafal.




, , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.