Sempre ens quedarà el calipso
Ska. Un “Nooooo!” col.lectiu i de dolor ressona fins a les roques de Penyagolosa. “Però açò no anava de música gafapastera valenciana i ara ens ve este amb el de sempre?” es pregunta l’incrèdul llegint estes línies baixant en el tramvia de la UJI. “No només de ska de viu el nacionalista” amollarà en pensaments una amiga de l’Horta Nord. Tots estos comentaris al voltant de este ritme sincopat d’origen jamaicà, inventats i no tant, els hem sentit tots els amants d’esta música alguna vegada. Si hem arribat a este punt d’haver cansat al personal la culpa és repartida, però servidor pensa que segurament al país s’ha fet molt ska de tots els nivells, de bo, de mitjà i de molt roin, però sobretot, quants d’ells inspirats en els vells discos d’Alton Ellis, Laurel Aitken, Desmond Dekker o els de l’època rocksteady de Bob Marley? Ja n’hem perdut uns quants de la llista, però no direm noms.
Entre els que porten moltes hores d’escolta de vells clàssics de Jamaica – i de Trinidad i Tobago!- són els barcelonins Dr. Calypso. Ells serien d’aquells grups que un enveja per tot allò que han escoltat per fer les cançons que composen. Plena admiració a les seues referències. Portaven uns quants anys en silenci i l’any passat ens van avançar tres cançons. Abans de l’estiu d’enguany van aparèixer amb el disc sencer, el que fa set, “Sempre endavant“. A foc lent es fan els bons guisats. “Sempre endavant” és energia, optimisme, rom i coca-cola, un viatge d’anada a Kingston amb la mirada barcelonina de veure la vida, el costumisme que sempre evoquem en els grups del nord, bé siguen de la escena indie com de la mestissa. “Live together” serveix per arrencar el disc en una cançó marca de la casa i deixar clares les intencions des d’un inici. “Mr. Walker” és la nineta dels meus ulls, amb un ritme que ens recorda el mento de Stanley Beckford – el mento és el precursor del reggae i del ska – i que mai està malament de recordar. “La sirena del teulat” és un calipso que compta amb la col·laboració de Joan Garriga i que ja vam conèixer l’any passat.
Darrere un disc dels Dr. Calypso es poden arribar a escoltar unes quantes variants estilístiques de la música jamaicana, no tot és ska, hi ha els precursors que vingueren abans, el mento i el calipso, early reggae, rocksteady i dub més les influències del soul i els sons mod, vaja, com si el disc fos un article de viquipèdia. “Una trama negra i criminal” recorre escenaris barcelonins de novel.la negra a la Pepe Carvalho, indrets tradicionalment propis de la rumba catalana més canalla. No és d’estranyar esta associació d’idees que faig, el component del grup Sergi “Xeriff” estos anys de pausa dels Dr. Calypso va arribar a fer de punxadiscos rumberos al Rumba Club de Barcelona i no oblidem que el disseny els el fa un tal Txarly Brown, manifaser màxim de la rumba que es fa actualment a Barcelona. “Tribut a Natxo” és un homenatge al ex-membre Natxo Romero que va faltar fa tres anys i no hi ha millor homenatge que un bon tall de ska instrumental clàssic. “Waikiki beach” balla entre el reggae i el dub i Mr. Freak Ska enganxa pedacets de lletres històriques dels Dr. Calypso, algunes de plena actualitat. Encara nois encara. “Endavant” és un rocksteady per cloure-ho tot que ja vam conèixer l’any passat i que seria la versió en català del clàssic de Desmond Dekker “You can get it if you really want“. Doncs això, sempre endavant.
