Entrevistes

[Entrevista] Pau Alabajos: “la meua feina és escriure cançons”

Redacció | 20 Agost 2015

Pau Alabajos: “He entrat en política per vocació, però conscient que la meua feina és escriure cançons”

El cantautor valencià ens parla de la nova etapa que ha encetat com a polític a l’ajuntament de Torrent, i que combina amb l’ofici d’escriure cançons i interpretar-les en públic. Pau Alabajos actuarà aquest dissabte 22 d’agost al Teatre Romà de Sagunt. Ve a presentar el disc #PAUALPALAU que va enregistrar en directe en aquell concert històric que va tindre lloc al Palau de la Música de València el 2012.

Per Irene Gómez

De cantant compromés a personatge polític. Amaga aquest canvi alguna frustració sobre la impossibilitat de canviar el món amb l’art i les cançons?

No amaga cap frustració, però és veritat que no em sentia del tot legitimat per a cantar i parlar sobre política sense embrutar-me les mans, sense experimentar en la meua pròpia pell el que significa participar en política i com afecta directament sobre les nostres vides. És una qüestió de coherència: pontificar des de la barrera, situat en un limbo per damunt del bé i del mal, cantar sobre coses que lliges en els diaris amb el sedàs que suposa el punt de vista parcial dels periodistes i de les línies editorials dels mitjans. Tenint en compte la situació d’emergència social que vivim quotidianament, considere que no és moment per a la inhibició ni per a la indiferència, vaig sentir la necessitat de fer un pas endavant i prendre partit…

Després de quasibé 13 anys xafant escenaris de tot el món, penses que la vida política te puga allunyar definitivament de l’ofici musical? Has planificat algún tipus de carrera?

En absolut: he entrat en política per vocació, però molt conscient que la meua feina és escriure cançons i que la meua aportació al municipalisme té data de caducitat, la política per a mi és un mitjà i no una finalitat: no debades, vaig demanar la compatibilitat a l’ajuntament perquè vull seguir cantant en el meu temps lliure. Baixaré el ritme d’actuacions sensiblement, però ja estic preparant un nou CD i tinc en el cap altres projectes artístics. Escriure cançons no és només una professió, és una forma de vida.

Ara que Compromís governa en bona part dels ajuntaments valencians, et fa por que vos ploguen els concerts a grapats i vos puguen acusar d’amiguisme?

Quan el PP governava en la Generalitat i en un alt percentatge de municipis valencians, la música feta en la nostra llengua i amb sentit crític estava vetada per a la major part dels escenaris públics, els artistes implicats políticament formaven part d’una llista negra tàcita que els relegava a la marginalitat. Per als mitjans de comunicació públics no existiem perquè parlar sobre nosaltres volia dir parlar sobre les nostres cançons i sobre els nostres posicionaments ideològics no adeptes al règim del PP. Això no és en absolut normalitat democràtica: els i les artistes estem desitjant que s’òbriga una finestra i que entre l’oxígen a dojo en el panorama artístic, que els gestors culturals deixen de fer la funció de comisaris polítics i que es dediquen a programar amb llibertat, guiant-se estrictament per criteris culturals. Evidentment, això implicarà que molts artistes que estàvem treballant amb les institucions en contra ara tindrem accés a espais escènics públics que també paguem nosaltres (com tot quisqui) amb els nostres impostos. El canvi de progrés és una molt bona notícia per a la biodiversitat cultural i per a les garanties de la llibertat d’expressió.

Després de la debacle del PP en ajuntaments i governs autònoms, d’on trobaràs material per a fer noves cançons? Estaries dispost a escriure una cançò que fóra crítica amb decisions del teu partit?

De veritat que seria molt però que molt feliç si no tinguera motius per a escriure cançons polítiques. El dia que només haja d’escriure cançons d’amor o cançons de l’estiu voldrà dir que moltes de les causes que hem reivindicat des d’infinitat d’escenaris han sigut assumides per la major part de la societat valenciana, que el futur que ens plantegem a mitjà i llarg termini es preveu esperançador i que la injustícia social és tan anecdòtica que no ens deixa marge de maniobra per a asseure’ns davant del paper pautat. Militar en un partit polític no significa formar part d’una secta: com et deia abans, per a mi Compromís és un instrument per a la transformació social. Si hi ha coses que no m’agraden, les denunciaré, de viva veu o amb la guitarra acústica dalt d’un escenari. Mentre el lliurepensament siga un valor i una garantia estatutària, em sentiré còmode militant en este partit. No hem vingut a este món a mossegar-nos la llengua.

Què ens pots dir del nou disc? Quan el podrem escoltar? Sembla que ha estat enregistrat als Estats Units. I això?

Encara és prompte per a parlar del nou disc, però et contaré un parell de cosetes: es titularà “L’amor i la ferocitat“, està enregistrat a Nashville (Tenessee) amb el productor nordamericà Brad Jones i, si no n’hi ha canvi de plans, avançarem alguna cançoneta a finals d’any i estrenarem el nou CD a principis de 2016. Així deixem amb la meleta en els llavis als lectors i lectores de Tresdeu…





, , ,

Trackbacks/Pingbacks

  1. Firenze, 2n avanç del sisè àlbum de Pau Alabajos » Tresdeu.com - 20 Gener 2016

    […] De moment ens haurem de conformar escoltant i veient Firenze. Si voleu saber més sobre el disc i les últimes novetats i pensaments de Pau Alabajos pots llegir-te l’última entrevista que li vam fer ací. […]

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.