Entrevistes

Salva: «Animem a la gent a que s’atrevisca a conéixer la pilota adaptada»

Joan Fuset | 20 setembre 2018

Salva Carrillo és jugador de pilota adaptada en la modalitat de raspall. Ara que la pilota valenciana viu un moment dolç, cal parlar també de totes les diversitats i donar-les visibilitat. Per això parlem amb Salva, qui amb la seua cadira de rodes, va cada dia al trinquet i junt Julio d’Oliva són dos de les cares més visibles d’aquesta modalitat. És un apassionat dels videojocs i les xarxes, té 29 anys i compagina els seus estudis amb la tasca de monitor de l’escola de pilota del seu poble, l’Alqueria de la Comtessa (Safor).

Hem vist que eres un apassionat dels videojocs i les xarxes. A quins videojocs li pegues? On perds més hores?

La veritat que no sabria escollir un videojoc en concret, m’agraden molts i de molts tipus, però si m’he de quedar amb alguns doncs triaria els d’esports. La veritat crec que on perd més hores és a Facebook i a Twitter que és per on més intente donar difusió a tot el que fem des del nostre col·lectiu.

Per a quan un videojoc de pilota?

(Rialles) Això no depèn de mi però m’agradaria que prompte. Estaria bé, no? Seria genial, però és difícil que algú aposte. Pense que si es fera, més d’un se sorprendria del nostre esport.

Entenc que les xarxes són una eina fonamental per a la pilota i la pilota adaptada?

Doncs sí, ho son i ara tenim À Punt, i és veritat que de moment està fent una tasca important. Però amb la nostra modalitat, no és el mateix abast mediàtic que pot tindre la pilota professional. Aleshores intentem que aplegue al màxim de gent possible per les xarxes per a que tots s’atrevisquen a conèixer el que fem i hui en dia la gent major ja està molt posada també a les xarxes aleshores, pense que tot el conjunt ens ajuda moltíssim.

Quina música escoltes? Quines altres aficions tens?

M’agrada escoltar de tot, però si sóc sincer el que més m’agrada es el rap. En quant a altres aficions, crec que el mateix que moltes persones, gaudir dels amics, de una bona sèrie, un llibre o un bon videojoc, tot açò de tant en tant quan puc i tinc una estona.

D’on ve la teua passió per la pilota?

Un amic de la infància sempre ha jugat a raspall, i al carrer on jo vivia de menut sempre es jugava tots els caps de setmana. Aleshores encara que vaig passar uns anys sense estar massa pendent d’ella a dia de hui puc dir que la pilota ocupa quasi la totalitat de la meua vida.

Com és un dia normal teu d’entrenament?

Doncs entrene amb el meu company Julio d’Oliva. Normalment ho solem fer al trinquet d’allí mateix, o al frontó del meu poble. Escalfem, palpem la pilota, i després practiquem alguns colps, els que creiem que devem reforçar. Però el que més m’agrada a mi és el premi final el poder jugar un mà a mà després de cada entrenament. Al remat és el més important per a poder competir amb un alt rendiment.

Quines modalitats de pilota es poden adaptar? Es poden adaptar totes?

Doncs en un principi només es pot adaptar el raspall, o almenys pel moment. Així ho hem entès nosaltres fins ara.

Contra quines dificultats xoca un jugador de pilota adaptada?

Jo crec que la màxima dificultat a la qual ens enfrontem es el maneig de la pròpia cadira a l’hora de jugar. Diguem que és complicat el tindre que portar-la al mateix moment que busques la execució d’un bon colpeig de pilota. Després també hi ha la dificultat de l’accés i la pràctica a alguns trinquets. Com que la majoria instal·lacions son velles encara no reuneixen els requisits mínims per a poder ser utilitzats pel nostre col·lectiu.

D’altra banda, quines satisfaccions traus en acabar el dia?

La satisfacció és molt gran. L’esport considere que es una eina importantíssima per a poder sentir-se bé amb u mateix. T’ajuda a desenvolupar-te com a persona i a més si ho fas amb l’esport que t’agrada practicar i que estimes més, si sumes que és l’esport autòcton ja és un valor afegit. No tots tenen la sort i per a mi això és una cosa que s’ha de viure. El fet d’entrar a un trinquet i veure que coneixes a tota la gent, que es parla la teua llengua i que el contacte amb l’esportista és tan proper. Jo crec que es “lo màxim”.

On t’agrada més, el carrer o el trinquet? Quin és el teu trinquet o carrer preferit?

Personalment m’agrada més jugar al trinquet, encara que el carrer també te “lo seu” perquè notes el calor de la gent encara més aprop que el trinquet si cap. El meu trinquet preferit que he jugat fins ara és el Trinquet de Pelayo. El trinquet on més il·lusió em faria jugar, jo crec que com a la majoria de jugadors de raspall, és El Zurdo de Bellreguard. I el carrer preferit per descomptat, el del meu poble, crec que reuneix unes bones condicions per a una bona pràctica de raspall al carrer.

Com va anar el curs de pilota adaptada?

La veritat que va ser una experiència molt enriquidora, on vaig conèixer també altres persones amb diversitat funcional que practicaven el nostre esport. Vaig aprendre la importància i impacte que té la pilota a la societat valenciana en general. I també amb Ricard i Mario, que foren qui impartiren el curs, que hi havia diverses formes d’ensenyar-se a jugar a pilota molt divertides i eficients.

Teniu suport de federació, administració, etc. o s’heu de buscar la vida?

Doncs ara sembla que una miqueta més, les coses estan anant a un ritme prou lent, la veritat. Però sembla que hi ha més interés en fer arribar la pilota a totes les persones i col·lectius. FESA i la Federació de Pilota Valenciana col·laboren conjuntament per a organitzar-nos dos campionats oficials al llarg de l’any. Esperem que a poc a poc el suport amb les dues parts vaja creixent en la mesura del possible.

Salva, junt a Germán, Pascual i Julio

Aquest estiu s’ha disputat l’Europeu de pilota, no hi ha de modalitat adaptada?

De moment no. També es veritat que actualment només som 6 companys i açò ho complica tot més. Nosaltres anem sempre a jugar un campionat internacional al País Basc on ens enfrontem amb el combinat nacional d’allí mateix, al francés o al belga. Juguem a frontó basc amb pala i també a raspall. Amb l’ajuda d’una associació d’allí açò és possible quasi cada any. Però de moment com a Europeu no hem participat.

Finalment, si t’agradaria afegir alguna cosa…

Doncs m’agradaria animar a tota la gent que no coneix la pilota valenciana a arrimar-se a qualsevol dels trinquets del territori i, sent un poc més explicit a conèixer la nostra modalitat de raspall adaptat. Es poden informar a través de les xarxes de la FEDPIVAL o de FESA. També hi ha dos comptes de Facebook, Pilota amb cadira de rodes i Salva L’Alqueria on podreu conèixer tota l’actualitat de la nostra modalitat. Per últim, agrair a Tresdeu per l’interés en donar difusió a aquest col·lectiu que amb moltes ganes i il·lusió volem fer-nos lloc a la pilota valenciana.





, , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.