Si el món acaba demà, millor dir “Adéu” amb Smoking Souls i Mafalda
Mancant 7 dies pel llançament de Translúcid, cinquè àlbum de Smoking Souls, la banda torna a sorprendre amb el seu nou single, el tercer fins al moment. “Adéu” arriba a les nostres vides, acompanyat per un treballat i impressionant videolyric. I, novament, els pegolins ho tornen a fer: com una veritable declaració d’intencions, “Adéu” ens torna a mostrar l’ànima i l’essència més pures de Smoking Souls, encara que poc a poc, es van endinsant en un món una mica més melòdic. Tot allò, en gran part, gràcies al pes dels vents que, en aquesta ocasió, corren a càrrec de Riki Ferrer i Tonet García (trombó i trompeta). I és que, a més, aquesta cançó adquireix un estat més elevat gràcies a la participació de Vera, Bárbara i Marcos de la banda valenciana, Mafalda.
Amb un videolyric dissenyat i editat per Billy Muñoz, “Adéu” ens trasllada a una nova dimensió, on el món acabaria demà. Un escenari imaginari, que ens fa reflexionar sobre la importància i la màgia de les coses més ínfimes, més simples, més quotidianes. Aquelles que ens impulsen a viure intensament el nostre dia a dia, i a tombar tots aquells murs de paper, aquelles construccions i artificis que ens rodegen.
Tercera cançó que ens acosta, definitivament, a Translúcid. I és que el proper divendres 22 de novembre, veurà la llum el cinquè àlbum d’estudi de Smoking Souls, que encara es pot reservar en la botiga online de Propaganda Pel Fet per rebre’l a casa el mateix dia que es publica. A més, al fil d’aquest nou llançament, la banda de Pego iniciarà la seva gira de presentació que pots consultar prement ací.
Smoking Souls. Foto: Mario Zamora
Lletra “Adéu”
Estem tan poc capacitats
Per tanta decisió important.
Delegue tasques rellevants,
Torne a per tu.
Queda’t al llit una estoneta més
fins que s’acaben les hores de sol,
I ens contem el secret de qui som.
Si el món acaba demà,
Si tot acaba demà,
Que fantàstic sentir-te al costat.
En el capvespre cridar
Un últim vers a la mar.
Tens la llar més bonica que he vist.
Discos de Dylan, foc al mar,
Em portes fades i paranys.
Mengem la poma no ens veuran,
Ja anem guanyant.
Ballem sense saber ballar, per què no?
I descalça en l’arena em diràs
Que ens desperten les ones a l’alba.
Si el món acaba demà,
Si tot acaba demà,
Que fantàstic sentir-te al costat.
En el capvespre cridar
Un últim vers a la mar.
Tens la llar més bonica que he vist.
La carn s’integra amb les flors,
Al teu cabell la posta de sol.
Alimenta’m que vull continuar.
Saluden al rei, el rei de paper,
L’últim que riu en el regne dels tristos.
Qui té por d’ell, crec que ha de saber.
Mira’l als ulls, trobaràs els seus riscos.
Quan el silenci calla i podem parlar,
L’aire metàl·lic caurà.
Caminarem ben fort deixant petjades a foc,
Murs de paper cauran.
I si el món acabara demà,
Brindarem sense por al final.
I si el món acabara demà,
Dins la llar més bonica que vist.
