Entrevistem a Nerea Sanfe

Entrevistem a Nerea San Félix, comunicadora audiovisual i treballadora d’À Punt, la televisió pública valenciana. Molts de vosaltres la coneixereu si heu sintonitzat el canal valencià alguna vesprada. Forma part de la plantilla liderada per Carolina Ferre en À Punt Directe. També la podem definir com una de les influencers que utilitza sempre el valencià en les seues xarxes socials. Es defineix a ella mateixa com una xica de Godella real, divertida, simpàtica i transparent.

Com ha estat l’experiència de formar part d’estes primeres cares que van obrir la nova televisió valenciana?
És una experiència única. Qui m’havia de dir que jo anava a ser una de les cares que obriria la nova televisió pública valenciana? És un somni que alguna vegada havia pensat i que es va fer realitat gràcies al treball, a l’esforç i a la constància. Ha sigut gratificant, meravellós i un orgull.

Com vau viure aquells moments?
Els primers dies els recorde durs, difícils. Entrar a plató les primeres vegades va ser increïble perquè no havia estat mai en un tan gran treballant i no m’ho creia, era com: “Ostres, és que en esta taula vaig a seure jo i vaig a fer la meua secció o el que vinga”. Estava al·lucinant. Ho pense i se’m posa un somriure i, fins i tot, em recorren sensacions al cos que no sabria ni dir-te què són perquè és emoció, però enyorança també, perquè ara les coses estan un poc més térboles pel tema del coronavirus. Va ser impressionant per a una xica de 25 anys que somiava amb això, i que continue somiant en televisió i en fer televisió.

Quin ha sigut el teu paper estos mesos en el magazín de la vesprada?
Fins fa uns mesos, que era la “normalitat”, tenia una secció que era Què dius, com t’ho conte!, que eren notícies surrealistes reals. M’encantava perquè era molt divertit contar notícies que tal volta llegim en premsa o en internet que dius: “Però com passa això? Com és real?”

També feia la secció de xarxes. Proposava jocs als nostres col·laboradors, si venia alguna entrevista també… Diàriament, anàvem canviant. Tenia dos seccions fixes i, després, depenent del dia o de les necessitats, anàvem veient. Durant l’època coronavirus, sols hem estat en À Punt Directe i amb notícies serioses, en connexions en directe… i la meua secció de xarxes no estava. Però, com la gent eixia al balcó a fer multitud de coses a banda d’aplaudir, els divendres feia un rànquing de balcons. En la nostra redacció tot el món fa de tot. Aleshores, edite vídeos, penge contingut a xarxes, locutem, gravem…

Com és treballar amb Carolina Ferre?
És impressionant. No m’imaginava que poguera treballar amb una persona coneguda tan fàcil. Treballar amb ella és aprendre tots els dies. Cada dia he aprés alguna cosa nova. A més, és igual davant d’una càmera que darrere, et solta la mateixa burrada davant que darrere i et pixes de riure amb ella igual davant que darrere. És molt generosa perquè t’impulsa i et deixa que tu faces, que tu digues. He aprés molt d’ella a escoltar.

Heu eixit moltes vegades en l’AMP de TV3 o en Zapeando de La Sexta, què ha suposat per a vosaltres?
Soc súper fan de l’AMP i la primera vegada que vam eixir estàvem les dos com si ens hagueren regalat una cosa impressionant, perquè Carolina Ferre tampoc hi havia eixit mai i ho vam fer per primera vegada juntes. Aleshores, va ser súper guai. Era el galeta challenge. Demanarem a la gent que el fera i no ho va fer ningú, però vam eixir en el programa i crec que és el challenge més famós del País Valencià des d’eixe moment.

Zapeando també va ser molt guai. De fet, Quique Peinado ens va parlar per privat perquè l’última vegada que vam eixir va ser en febrer, pel meu aniversari, i Paola Dominguín, sense voler, em va rebentar el nas amb el pastís. Recorde que ho vaig pujar a les històries d’Instagram i Quique Peinado em va comentar.

I alguna cosa negativa? Us arriba hate per eixir en estos programes a l’estar el doblement d’exposades?
Per eixir en altres programes mai m’han fet hate. M’ha arribat hate per les meues xarxes socials, per històries que penge o per contingut que fem al programa alguna vegada. Tinc haters i els porte bé. De molts passe, la majoria dels comentaris lletjos sense cap motiu els esborre. Si em falten al respecte, els bloquege.

Altres que són constructius sempre els responc. Intente respondre sempre a tot el món que em parla. Més d’una vegada amb el xic o la xica que m’ha comentat hem acabat amb un consens i dit: “Cadascú pensem d’una manera, però som lliures. Aleshores, podem fer el que ens vinga de gust”.

Una altra imprescindible és Berta Báidez, us vau conéixer en la Universitat Jaume I?
Berta Báidez i jo vam estudiar en la Universitat Jaume I de Castelló, però no ens coneixíem. La nostra relació d’amistat va començar en el programa. La vaig començar a seguir en Instagram perquè la tenia prou dotorejada i un dia vaig veure que anava a vindre i li vaig parlar. Va vindre el primer dia i ens vam fer inseparables. Des de fa dos anys ha sigut un suport. No pensava que la televisió podria fer tan bones amistats, i ella és una d’elles.

Alguna crítica constructiva a À Punt? Com has vist la nova etapa i el canvi de director?
Encetar una televisió des de zero no és fàcil. Hi ha coses que s’han fet bé, coses que no s’han fet tan bé i coses a millorar. I crec que la televisió sempre ha estat disposada a això. Sobrar-li no li sobra res perquè tot el contingut que estem fent és de qualitat i necessari per a la gent que ens veu. Tal volta li falta contingut més juvenil i més dedicat a nosaltres, a la generació dels 20 als 35-40 anys, perquè es té una idea equivocada. Nosaltres consumim YouTube, Instagram i contingut per internet, però si feren un contingut que ens agradara i que ens motivara, pot ser sí que el veuríem en la televisió.

Amb Empar Marco vam encetar esta televisió i no va anar malament. Com sempre, hi ha coses a millorar i, de fet, ella ho ha dit. Alfred Costa sé que vol fer canvis, de fet, ho ha dit a diferents mitjans de comunicació, però encara no s’ha engegat eixe canvi. Crec que es volen centrar en entreteniment i també en la gent major perquè és l’audiència potencial de la nostra televisió i la que més ha trobat a faltar una televisió pública en valencià.

Creus que s’hauria d’explorar més el contingut a les xarxes socials?
Crear contingut exclusiu solament per a xarxes crec que seria una molt bona opció. A més, si volem arribar a la gent jove, la podríem arrossegar cap a nosaltres. Ara no s’està fent. Necessites un departament de comunicació molt més gran i necessites molt de treball darrere, però hi ha productores que tal volta poden presentar programes que siguen exclusius per a xarxes. La gent de 15 anys no se sent identificada amb la televisió. Si claves a un youtuber parlant valencià, tal volta diu: “Ai, mira!”.

Parlem de la teua faceta d’influencer. Com és la relació amb els teus seguidors?
Em considere influencer, però no m’agrada que em titllen d’influencer depenent de quines coses. Veig que tinc seguidors en Instagram i la veritat és que estic súper contenta perquè, malgrat fer tot el contingut en la meua llengua, em segueix prou gent, que això mai m’ho haguera imaginat. A més, crec al 100 % amb tot el que faig, penge i publique.

Gràcies a Instagram moltes vegades m’han eixit feines que, sense tindre un perfil públic, tal volta no haguera trobat. A més, la relació amb els seguidors és molt bona. Tinc molta gent que està darrere i que em contesta. És com el meu dia a dia. És una xarxa social on jo reflectisc com soc.

Quina relació tens amb altres creadors?
El món youtuber obri portes a crear amistats per sempre. Per exemple, a Frank Surimi el vaig conéixer gràcies a YouTube. Quedarem un dia sense saber qui érem i ara l’estime. També he pogut conéixer a gent que tal volta no haguera conegut en altres circumstàncies de la meua vida com Sílvia (Miss Tagless), Teresa Patapum, Sénia… Hem creat una comunitat molt bonica gràcies a fer contingut en valencià. Hi ha portes que no s’obriran per fer-ho en la nostra llengua, però duu coses molt bones que, entre d’altres, és conéixer a gent i recolzar-se uns als altres, i obrir eixe xicotet foradet en el món audiovisual.