Jazzwoman – Atlantis
Noves cançons de Jazzwoman al seu disc Atlantis (Propaganda Pel Fet, 2022), una volta més una mascletada musical de la rapera valenciana del verb fàcil i del ritme endimoniat. Una dotzena de cançons que com ja ens té acostumats venen per a encendre les pistes de ball, les festes privades de pisos d’estudiants, els bars i els viatges en tren. En Jazzwoman hi ha una naturalitat i sobretot una capacitat a produir cançons que generen l’efecte bàsic i immediat que s’espera de la música popular. Alegria, benestar, somriure, moviment, ball. En el xicotet món de la música actual a voltes tendim a fer una tesi doctoral de coses que, sincerament, no cal intel·lectualitzar fins a eixos nivells extrems (al Motomami de la Rosalia mateix em referisc). I la primera persona del plural en la frase anterior m’inclou a mi mateix perquè crec que a voltes als que ens agrade parlar i escriure de música caiem en eixe error. La vida és, si es vol, més senzilla d’explicar sense entrar en una espècie de narrativa on tot és una òpera prima metafísica. Jazzwoman esquiva graciosament conflictes lingüístics i missatges apocalíptics sobre la situació del valencià, alterna castellà i valencià perquè eixa és la situació del carrer i la de molta gent. Sobre un dels anteriors treballs de Jazzwoman, el periodista musical Carlos Pérez de Ziriza venia a dir que el so de la rapera de l’Horta sintetitzava el que era la València dels anys 2020 i no es pot definir millor. Implica a Pep Botifarra en una cançó perquè ell és el papa i l’amo del corral, canta reggaetons que es poden llegir, col·labora amb Lildami, Jazzwoman posa l’Horta en el mapa de la música urbana.
