Bèrnia i Andreu Valor publiquen «QUE PARLE LA FLOR», una cançó contra la violència
Bèrnia i Andreu Valor publiquen «QUE PARLE LA FLOR», una cançó contra la violència que ja es pot escoltar en totes les plataformes digitals i que arriba acompanyada del videoclip oficial. El grup la presenta com una resposta a la impotència davant del dolor del món i com una reivindicació de la pau, l’empatia i la humanitat per damunt de qualsevol frontera.
La cançó parteix del context dels conflictes armats i del patiment de la població civil, però el grup precisa que no es limita a les guerres. També tracta el racisme, el rebuig a qui considerem diferent i la intolerància que travessa el dia a dia, i convida a qüestionar les fronteres que separen territoris i les que s’alcen entre les persones.
El missatge s’articula amb imatges poètiques. Les trinxeres se substituïxen pels batecs del cor, les ferides es tanquen amb llum i cançons, i les albaes, les paraules tendres i els abraços senzills fan de símbols d’una resistència que naix de la solidaritat. El nucli de la proposta són els versos «No volem banderes, ni murs ni dolor. Només mans obertes, per un món millor» i la frase que dona títol a la cançó, «Que callen les bales, que parle la flor».
La col·laboració suma la veu d’Andreu Valor, cantautor de Cocentaina que ja ha aparegut més d’una vegada a Tresdeu, per exemple amb el disc «Un nou món». La unió dels dos projectes combina la identitat contemporània de Bèrnia amb la sensibilitat de la cançó d’autor valenciana.
Lletra de «QUE PARLE LA FLOR»
Cantarem Albaes en camps adormits.
Tendres paraules i abraços senzills.
Farem del silenci i un crit de color.
Canviem les trinxeres, pel batec del cor.
No volem banderes, ni murs ni dolor.
Només mans obertes, per un món millor.
Que callen les bales, que parle la flor.
I que mai més torne, la veu de la por.
Tancarem ferides amb llum i cançons,
Cuidarem la terra com qui estima fort.
Vertirem les ombres amb fils de claror.
I serem refugi del plor d’un record.
Cremem les fronteres que l’odi a alçat.
Teixim un camí ple de llibertat.
Ni mapa ni nom ni mar oblidat.
Trenquem les cadenes del poble assetjat.
No volem banderes, ni murs ni dolor.
Només mans obertes, per un món millor.
Que callen les bales, que parle la flor.
I que mai més torne, la veu de la por.
