Cultura

17 Setembre 2026

Inici » Cultura » Videoclips » PALMER convoca Michel Foucault en el primer avançament del nou disc

PALMER convoca Michel Foucault en el primer avançament del nou disc

PALMER ha publicat «Foucault», el primer avançament del disc que prepara per als pròxims mesos. És un tema de tecnopop construït al voltant del filòsof francés Michel Foucault, a partir d’una cançó original de Josep Artés, músic de Mi#. La producció musical és d’Àlex de Marjal, Biano (Carles Soler) i Aina Monferrer, i el tema ix amb el segell Poni de Troia. La cançó ja es pot escoltar en les plataformes digitals i arriba acompanyada d’un videoclip.

La banda liderada per Aina, i que va consolidant-se a l’escena valenciana, fins fa poc signava com a Aina Palmer, i amb eixe nom va publicar Psicopompa (2020), un primer disc que ja creuava música popular, electrònica i pensament filosòfic. Ja aleshores tenien una cançó titulada «Nietzsche», i «Foucault» reprén eixa línia sis anys després.

La formació canvia de nou. Jordi Palau, excantant d’Orxata, s’hi va incorporar el 2021 i durant uns anys el projecte va funcionar com a duo, amb treballs com Derelicte. Palau el va deixar a principis de 2025. Després d’uns mesos de proves i col·laboracions han arribat a l’alineació actual, amb Na Fallera Fatal, Drag King Sarau i Miriam González Vigueras, que es combinen segons el concert. En directe, PALMER sol actuar en trio i, quan l’escenari és més modest, en duo. El grup prefereix parlar de «persones» o «artistes» i no de «xiques», perquè no totes les integrants s’identifiquen com a dones cis i el projecte té una identitat queer declarada.

Aquesta etapa ja feia mesos que sonava. Al maig va eixir «No als poalets», tema de la banda sonora del curt de Laura García Andreu, també produït per Biano. Al juny, coincidint amb el Corpus, va arribar «La Moma xopà», amb Reina Mora. «Foucault» és, però, la cançó que obri oficialment el camí cap al nou disc.

Foucault connecta amb eixa nova identitat. Els seus estudis sobre el poder, el cos, la sexualitat i la manera com la societat fabrica les identitats van influir de manera directa en la teoria queer que vindria després. La lletra ho repassa amb humor, des de les ulleres i els jerseis de coll alt del filòsof fins a conceptes com l’heterotopia, la biopolítica o el panòptic, i el recorda com un dels orígens de la teoria queer. El videoclip, dirigit per Marcos Bañó i Aina Monferrer i realitzat i editat per Bañó, porta la idea a la imatge. Hi apareixen quatre versions de Michel Foucault, interpretades per Bañó, Aitana Campos, Miriam González i Aina Monferrer, amb un gat, Edward, com a secundari. Bañó, que també es posa davant de la càmera, trenca la quarta paret en alguns plans. La imatge recrea l’estètica dels anys setanta, la dècada en què Foucault es va consolidar internacionalment i va fer bona part de la seua carrera al Collège de France.