La Fúmiga posa data al seu comiat
La Fúmiga ha posat data al seu adeu definitiu. La banda d’Alzira, un dels grans referents de la música valenciana actual, ha anunciat a través d’un vídeo emotiu a les seues xarxes socials que el 17 d’octubre de 2026 actuarà al Sant Jordi Club de Barcelona i el 24 d’octubre tancarà la seua trajectòria al Roig Arena de València.
Seran dos concerts històrics, amb els quals el grup clourà tretze anys d’èxits, més de 500 actuacions i una carrera que ha deixat una empremta inesborrable en la música en valencià. El concert de València, amb capacitat per a 18.000 persones, serà especialment significatiu: La Fúmiga es convertirà en el primer grup de música en valencià que actuarà en aquest recinte de nova generació.
Les entrades sortiran a la venda el dijous 9 d’octubre a les 12 h a través del web del Roig Arena i de la plataforma Notikumi. La banda ha avançat que seran concerts únics, amb col·laboracions d’amics i sorpreses que es revelaran pròximament. A més, volen convertir-los en una celebració de la música popular valenciana, amb homenatges a les bandes i xarangues que els van veure créixer i als grups que han inspirat la seua trajectòria.
Fundada el 2012 a partir de la Societat Musical d’Alzira, La Fúmiga ha sabut transformar l’esperit de les xarangues en un projecte amb vocació de masses. La seua proposta, que combina l’energia dels instruments de vent amb ritmes festius i missatges reivindicatius, ha connectat amb públics diversos i ha trencat barreres en l’escena musical en valencià.
Amb dos discos d’or, més de 150 milions de reproduccions a Spotify i cançons convertides en himnes com Mediterrània o Havia de passar, el grup ha estat reconegut com un dels millors directes del panorama estatal. El seu últim treball, Tot està per fer (2024), amb col·laboracions de Figa Flawas, Ginestà, Naina o The Tyets, va confirmar la seua condició de referents generacionals.
El comiat de La Fúmiga arriba, paradoxalment, en el seu moment més dolç. Però tal com ells mateixos han expressat, volen acomiadar-se “per la porta gran”. El seu llegat quedarà viu allà on sonen les primeres notes de Mediterrània i el públic responga a ple pulmó.
