Un homenatge a la Serra Mariola impulsat per exmembres d’Inèrcia
Hui parlem sobre Línia Alba, un nou grup de folk rock en valencià amb base a Banyeres de Mariola. El projecte naix amb la voluntat de construir una proposta sonora acústica, arrelada al territori i a la memòria col·lectiva, amb una fusió de folk-rock, bluegrass i country.
Alguns dels seus integrants provenen d’Inèrcia, banda valenciana de punk-rock fundada al voltant de 2009 a Banyeres de Mariola. En concret, Aitor Estan, ex-cantant del grup, i Patrícia Montava, ex-bateria, formen part d’esta nova etapa musical. Inèrcia va desenvolupar la seua trajectòria al llarg d’una dècada amb diversos treballs discogràfics, entre ells el seu debut No és cap simulacre (2012), el disc Sendes salvatges (2015), l’EP Lluita (2018) i l’EP Magnetismes (2020). Al llarg d’eixe període, la banda va evolucionar dins del punk-rock en valencià, ampliant el seu registre sonor amb el pas dels anys.
Amb Línia Alba, els músics inicien un projecte diferent en plantejament i estètica. La proposta prioritza la veu i les guitarres acústiques, amb el suport d’instruments com el violí, l’harmònica, el piano o el contrabaix, així com una percussió senzilla i variada. El conjunt busca una sonoritat íntima i orgànica, centrada en la cançó i en la força narrativa de les lletres.
Actualment, el grup està impulsant el seu primer llibre-disc mitjançant una campanya de Verkami. El projecte es planteja com un homenatge a la serra Mariola, als pobles de l’entorn i a la seua gent. Les lletres es basen en fets reals i vivències locals, incloent tragèdies oblidades, rituals comunitaris i episodis de resistència cultural.
El relat que articula el treball és intergeneracional i dona veu a avis, pares i fills d’un mateix territori. Temes com la natura, la pèrdua, la festa, l’ofici o la migració apareixen de manera recurrent dins d’un discurs que reivindica la identitat col·lectiva i el vincle amb la muntanya.
Amb esta proposta, Línia Alba inicia una nova etapa musical que connecta experiència prèvia i voluntat de renovació, mantenint l’arrel territorial com a eix central del projecte.
