Pablo Garrigós (Espai Valencià a Bèlgica): «El Festival Estellés és un somni»
L’Espai Valencià a Bèlgica és el centre valencià a l’exterior que aplega la diàspora valenciana a Brussel·les. La Generalitat el va reconéixer el desembre de 2021. Des d’aleshores organitza presentacions de llibres, concerts, esmorzars amb partides de truc i, cada setembre, el Festival Estellés. El festival va nàixer el 2022 amb ZOO com a cap de cartell, i després hi han passat Auxili, Marala i La Fúmiga. La cinquena edició es va fer el 26 de setembre a De Vaartkapoen, a Molenbeek, amb La Gossa Sorda, Abril, Yiria Imaná i DJ Tasta.
El mateix dia del festival vam parlar amb Pablo Garrigós, periodista resident a Brussel·les i membre de l’Espai. Li vam preguntar per l’entitat, pel festival i per com es veuen Europa i el País Valencià des de Brussel·les.
Què és l’Espai Valencià de Brussel·les i per a què el necessiten els valencians que viuen ací?
L’Espai Valencià és un centre valencià a l’exterior reconegut per la Generalitat, però en realitat és la casa de molts valencians que viuen a Brussel·les i a Bèlgica. És un punt de trobada per als valencians que venen a viure ací i, sobretot, jo crec que és la casa de la cultura valenciana a Brussel·les.
Amb l’ajuda de tots els membres i de tots els amics que hem fet en aquesta ciutat, hem pogut crear una espècie de plaça perquè representants de la cultura valenciana, tant artistes com escriptors i escriptores o directors de cinema, vinguen a compartir el seu talent. Al mateix temps, crec que l’Espai Valencià és un actor cultural en aquesta ciutat que ofereix a la diàspora valenciana poder consumir cultura de casa, però vivint fora.
Cinc anys de Festival Estellés i, enguany, Abril i La Gossa Sorda a Brussel·les. Què vol dir això per a la comunitat valenciana d’ací?
Per a nosaltres, el Festival Estellés, i sobretot el seu cinquè aniversari, és un somni. Fa cinc anys vam llançar la primera edició gràcies a la col·laboració del Panxo, de ZOO, que sempre li agrairem. Va vindre pràcticament sense conéixer-nos, amb una mà davant i una darrere, i ens va fer tota la confiança.
Gràcies a la generositat de tots els grups que han vingut, hem pogut anar constituint aquesta plaça, que cada dia és més forta i està més professionalitzada. Esperem que continue molts anys, perquè tots els grups valencians del futur puguen vindre a tocar, tinguen aquesta plaça per a ells i, sobretot, puguen mostrar el seu talent internacionalment. Nosaltres hem construït això perquè ells puguen lluir-se, i sempre estarem molt agraïts i molt contents si continuen venint i confiant en nosaltres.
Aquest any portem La Gossa Sorda i Abril. Pensem que són una molt bona representació del que és la música valenciana avui: una banda referent per a tots i Abril, una banda referent també per a les noves generacions. Demostren la varietat i la riquesa de la cultura i la música valencianes.
Per a nosaltres és un festival molt important, al qual tenim molta estima. Esperem que tinga una llarga vida i, si pot ser, que en els pròxims anys continue creixent i evolucionant, i sobretot que estiga obert a noves propostes. Aquest any, a més, estem molt contents d’haver pogut comptar amb els eurodiputats valencians, que han confiat en el nostre projecte i ens han donat un suport inestimable.
Eres periodista i vius a Brussel·les. Com es veu Europa des de dins?
Els valencians que vivim ací, a Brussel·les, tenim molt a prop Europa i les institucions. Per a nosaltres, per exemple, unes eleccions europees són molt importants, perquè al final el Parlament Europeu legisla molt i té un gran impacte. També entenem que el treball que fan les institucions europees té un gran impacte, i que cal estar-hi present. Cal estar present a les institucions, cal valorar-les i cal ajudar-les.
Una prova és el que estem vivint: aquesta onada d’ultradreta que recorre Europa, que recorre també Bèlgica i que amenaça Espanya dins d’aquesta onada reaccionària. Crec que és el moment que nosaltres, la societat civil, prenguem un poc la responsabilitat i sapiguem que està en les nostres mans el que vulguem que passe. A Europa sí que veiem que es poden canviar les coses, que es poden fer coses, però cal activar-se un poc.
A l’Espai fem cultura, però també fem acció cívica o acció política a través de la cultura, perquè defensem els valors en què creiem: els drets humans i que la cultura ha de ser accessible a tothom. Per tant, estar un poc més a prop d’Europa sí que ens fa ser un poc més conscients del que ens estem jugant, jo diria.
I el País Valencià, com el veu Europa? Existim?
Jo diria que, òbviament, el que ha passat recentment a València amb la DANA va tindre un gran impacte. Crec que la gestió s’ha demostrat catastròfica. Von der Leyen va rebre les víctimes en una reunió molt llarga, més del que solen ser, i crec que això demostra que no estem tan lluny. Al final, el que passa a València, el que passa a Grècia o el que passa en altres zones d’Europa arriba ací.
I ací saben el que passa. Molts valencians treballen a les institucions i crec que, al final, els punts de connexió no estan tan desconnectats. Saben el que hi ha i també els preocupa el que puga passar.
Crec que cal desmitificar un poc la idea que Europa és un ens immaterial i, sobretot, que és una cosa que ens fa mal, i lluitar-hi en contra. Com s’ha vist amb els fons europeus, pot ser molt útil. S’ha de comprendre aquesta relació bidireccional.
