Seserino i Abril rescaten Juana Francisca Rubio en «Autoretrat»
Seserino, el projecte musical de l’alcoiana Paula Seserino, ha presentat «Autoretrat», el primer avançament del seu pròxim disc. El tema compta amb la veu d’Abril, cantant de Benissa, i reivindica les muses que la història de l’art va reduir a figures de contemplació, sense nom ni biografia.
La lletra té el seu origen en un retrat del Museu de Belles Arts de Castelló. Segons explica Seserino, la model només hi figurava sota el títol «Retrat de la senyora de Bardasano», identificada amb el cognom del seu marit, i darrere d’aquell nom hi havia Juana Francisca Rubio, artista i cartellista de la Segona República. Eixa paradoxa és el punt de partida de la cançó.
Abril, que es va donar a conéixer el 2024 amb el senzill «Desig», comparteix el tema amb Seserino. La lletra posa en boca de la musa una petició directa a qui la mira i hi apareixen Judith, Julieta i Medusa, tres dones que l’art ha representat més sovint que escoltat.
El videoclip, dirigit per Helga Ambak, situa la musa dins d’una pintura estàtica, sense autoritat sobre la seua imatge, fins que aconsegueix eixir del marc i fugir de la seua realitat.
«És un homenatge a totes les dones artistes i les models que només posaven per als quadres i que la història va oblidar. Amb «Autoretrat» volem tornar-los el nom, la veu i la seua pròpia història», explica l’artista.
El disc es presentarà el 16 d’octubre a l’IVAM CADA d’Alcoi. L’acte tindrà format d’experiència immersiva i consistirà en un recorregut imaginari per la sala d’exposicions del museu, pensat per a donar vida a les obres i a les figures femenines que han inspirat les cançons.
Juana Francisca Rubio va nàixer a Madrid el 1911 i va morir el 2008. Durant la guerra va signar cartells per a la Unión de Muchachas, i un dibuix seu es va exhibir el 1937 al Pavelló d’Espanya a París. El retrat que Seserino cita en la lletra s’exposa al Museu de Belles Arts de Castelló. Més informació del projecte, a l’Instagram de Seserino.
Lletra d’«Autoretrat»
Passes desapercebuda
perquè vas de negre
perquè estàs darrere
i a ningú li agrades
Quina llàstima de vida
que estés deprimida
tan contemplativa
et volem submisa
Tinc una pena en el cor
que se clava ben fort
i m’apeteix plorar
Una paraula com a espasa
i un ganivet com a punyal
Diuen que tu eres la musa
Somriu i descordat la brusa
Diuen que ací estàs per mi
I que vas a fer-me molt ric
Si soc invisible per a tu
I el que faig no li importa a ningú
Vull que em mires directament als ulls
Vaig a fer el que vull
Tinc una pena en el cor
que se clava ben fort
i m’apeteix plorar
Una paraula com a espasa
i un ganivet com a punyal
Diuen que tu eres la musa
Somriu i descordat la brusa
Diuen que ací estàs per mi
I que vas a fer-me molt ric
Judith decapita a Holofernes
Julieta se clava el punyal
I Medusa que té el cap ple de serps
Per això la volen matar
Senyores i senyors
Pasen i vean por favor
L’obra més desconeguda
de tota la col·lecció
