Discos

[Crítica] Mi Sostingut: colp de psique

Hèctor Serra | 5 Gener 2013

Perquè tot no ha de ser amor i desamor en la música. Hi ha espai, també, per a l’actitud sense complexos, per fer córrer la inventiva que tot just se situa fregant l’al·lucinació. Perquè les pampallugues també ballen. El projecte que parteix del valencià Josep Artés, Mi Sostingut, apareix en escena amb un disc que es podria qualificar de moltes maneres menys purista. Històries irreverents que vesteixen textures pop sense patró executades amb un ventall instrumental ric, que va des de les tecles fins al vent, passant per la guitarra canalla.Composicions surrealistes en una disputada cursa per creuar la cinta i proclamar-se la més rocambolesca de totes. Mi Sostingut vindria a oxigenar una escena de substrat esbojarrat que comptaria entre la seua militància amb noms com el de Toni de l’Hostal, Les Maedéus, Ovidi Twins, o els mallorquins Joan Miquel Oliver (d’Antònia Font) o Pep Toni Ferrer (d’Oliva Trencada i Gran Amant). Aquest darrer, precisament, ha estat el productor de Projecte escolopendra, un treball que descol·loca amb ocurrències tan singulars com la connexió que s’estableix entre el filòsof medieval Ramon Llull i el líder de Nirvana Kurt Cobain. Un còmic sonor amb bafarades imprevisibles i desbordants d’enginy.

Projecte escolopendra, Mi sostingut (Mi#), La Casa Calba, 2012 

Hèctor Serra col·labora a la revista Tres deu, el digital cultural Núvol i el periòdic L’Accent, entre altres mitjans. És l’autor del bloc L’Extraradi.

Twitter: @llenyataire




, , , , , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.