Moment de festa: la música festera, patrimoni cultural

Víctor Vanyó | 24 Gener 2013

Foto @rmontes85
Si parlem de bandes de música al País Valencià, s’ha de parlar de música festera ( música feta per als Moros i Cristians). Ja vam comentar la setmana passada que la secció on parlarem cada setmana, agafarà el nom d’una marxa mora d’Amando Blanquer. Permeteu-nos hui per començar, una reflexió al voltant de la música festera.
 En primer lloc, caldria recordar que aquesta n’és un gènere 100% valencià. Una música que es fa per a tocar al llarg de les festes de Moros i Cristians. La marxa mora i la marxa cristiana, són un gènere bandístic exclusivament valencià. Compte, no m’oblide dels pas-dobles. Però hem de veure que dins del pas-dobles podria distingir entre diferents tipus com el més “cañí” ( aquell que sona a les places de bous), el faller o el pròpiament fester. Tot i ser un pas-doble els tres tipus, cal dir, que la diferència i l’evolució entre els tres tipus és ben diferent. Em pille el privilegi de dir que, davant la passivitat dels compositors dels pas-dobles fallers, els festers han evolucionat molt ( al mateix temps que els dos tipus de marxes). Pot ser un bon exemple de com, la festivitat de les Falles ( pense en València ciutat) estan estancades sense evolució i que, les festes de Moros i Cristians ( tot i ser també amb un gran alt grau de tradició) han anat evolucionat en el pas del temps. De fet, un altre exemple on es mostra l’evolució de la música festera. A banda dels tres gèneres bàsics, podem trobar tot un seguit de subgèneres: pasdobles dianers, sentats, pas masero, marxes de processons, pas moros, balls, himnes de festa, himnes de filaes, etc.

Recopilant, doncs, la música festera és un camp musical que evoluciona i augmenta el repertori de les nostres bandes any rere any. No sé si n’adonem de la importància que té aquest gènere en la cultura musical de les nostres bandes, en definitiva del país. Poques manifestacions culturals 100% valencianes trobarem que, any rere any, tinga noves composicions artístiques.  Tot i això, sembla que la música festera estiga poc devaluada, que no tinga el mateix pes que altres composicions musicals com una simfonia. Com si fora una música amb poc pes harmónic, com si “qualsevol” músic pogués escriure una composició. I no és així. La música festera ha adquirit un alt grau de complexitat i qualitat en molts compositors que no tenen res d’envejar a d’altres. Escolteu, o si sou músics, intenteu tocar peces de Jose Rafael Pascual Vilaplana, Rafel Mullor Grau, Vicent Pérez i Esteban, Amando Blanquer, Jose Vicente Egea,  Ramon García i Soler, etc. Voreu com no tenen res d’envejar a d’altres gèneres i que de “simples” tenen poc. 

Des d’ací volem fer un xicotet homenatge a tots i tots els compositors de música festera, així com intentar mostrar la importància cultural que tenen per al nostre país. Si visquérem a un país amb normalitat cultural plena, aquesta música estaria incentivada, protegida i promoguda per les nostres institucions amb la importància que es mereix. Com no vivim a un país amb normalitat cultural, des de les bases seguirem recordant i posant al lloc a un gènere musical tant fantàstic com la música festera. 

Víctor Vanyó col·labora a la secció “El món necessita música” de Vilaweb Ontinyent
Autor del bloc ” La plana de Vic”. Twitter @victortwenty 




, , , , , , , ,

3 Responses to Moment de festa: la música festera, patrimoni cultural

  1. Jordi 25 Gener 2013 at 11:14 #

    Bon article.

    Voldria recordar una definició que fa Pascal Comelade de la marxa mora, extreta de l'”Enciclopèdia Logicofobista de la música catalana”, definició poc coneguda en els àmbits de la música de festes i que trobe que és molt encertada:

    “MARXA MORA
    Música tocada per bandes peatonals, que poden tenir fins a 600 executants, durant les Festes de Moros i Cristians. Les més famoses són a Alcoi. Es tracta de marxes en què la música és una hàbil mescla vibracionista de pas-doble no esquizofrènic, de música de pel.lícula de peplum estil “Ben-Hur” i de clixés exòtics a la Mohamed Abdel Wahad, el genial compositor d’Oum Kalsum. E. Llàcer Solero “Regoli” (1934), amb “Ana Bel”, i J.M. Ferrero Pastor (1926), amb “El Kabila” i “Mozárabes 1960″, es troben entre els autors més famosos de marxa mora. El cantant Ovidi Montllor desfila cada any a la seva ciutat d’Alcoi amb una fila de moros.”

    Molt bona la foto, de la banda de la meua filà, la Primitiva, començant l’entrada en el Partidor. Està un poc núvol però no crec que ploga. Ja sona “L’Entrà dels Moros”. Un glopet al plis-plai i cap avall!

  2. Víctor V.P 7 Febrer 2013 at 11:26 #

    Hola Jordi! Perdó per no contestar abans! La veritat que és una informació que has donat que desconeixia i que m’ha agradat moltíssim. Quina passada i que curiós és la definició de Pascal Comelade. Em guarde la referència què has donat, Moltes gràcies de veritat. I per cert, aquesta banda pot ser que estiga dirigida per Àngel Lluís? Va ser director a la meva banda anys enrere, un gran director i millor persona. Moltes gràcies per comentar i perdó pel retràs a contestar-te!

  3. Jordi 11 Febrer 2013 at 12:40 #

    Hola Víctor.
    Sí, Àngel Lluís és el director de la Primitiva. Un luxe per a la música de festes.
    Salut, i enhorabona per la pàgina!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.