Embaixadors amb samarreta i espardenyes
“Obrint Pas ho deixen, de moment”
Mai he estat dels s’ha entristit a llàgrima viva quan els grups que estimem pleguen, paren o ho deixen. Abans que res penso que és de rebut respectar les decisions sobiranes del grup, nosaltres estem a baix de l’escenari, alçant la pols i suant, i allò que es decidix a l’estudi o al local d’assaig allà s’hi queda. I preferisc mil voltes una retirada a temps -amb un àlbum pòstum extraordinari- que deixar-ho tard i malament, renyits, o allargant una carrera dalt dels escenaris fins esdevindre una caricatura de sí mateix. Els vostres admirats Negu Gorriak van deixar-ho al 1996 amb un disc de versions encara avui magnífic. Negu es va dissoldre però el camí estava obert, escoltar una salsa en èuscar a DF ja no era estrany, el País Basc entrava per la porta underground al circ contemporani. D’aquella collita basca en continuem collint fruits, els més directes serien Joxe Ripiau, Kuraia i Fermin Muguruza en solitari, i vosaltres mateixos també veniu d’aquell arbre, això sí, empeltat amb una altra espècie, més mediterrània i més folki, uns anomenats Al Tall. A voltes us he sentit parlar d’este híbrid per explicar-vos a vosaltres mateixos i jo no ho hauria fet millor, fins al punt de dir-me que heu estat el grup que sempre hagués volgut fer i que mai faré.
“Vos trobaré a faltar i ens feu falta. I sé que estareu, del costat dels bons, fins al darrer instant”
Heu passejat pel planeta dignament el nom d’un poble, d’una ciutat, d’un barri, d’un institut. Heu estat un ambaixador del país de l’olivera amb samarreta, espardenyes i pantalons curts. Heu fet ballar a japonesos, croats, castellans, portuguesos i veneçolans per igual. Esteu junt a Son Goku entre els majors dinamitzadors de la llengua allà on tot pintava més negre. Ens heu donat satisfaccions instantànies, ens heu fet eriçat els pèls i humitejar els ulls i heu estat motiu de burla, mediterranis que som, redéu. Amb vosaltres hem pogut explicar un poc millor este complicat país portes enfora. Heu estat vosaltres i no uns altres els escollits, mal els pese als integristes de la modernitat. Us he punxat un poc pertot arreu on he anat perquè l’alegria, la joia i la dansa són llenguatges universals. No us podeu imaginar el goig que fa vore la gent fent ballaruques en ple Carib amb la Malaguenya de Barxeta o la gent que em saluda dient Obrint Pas.
“Ah, i sobretot, com ja havien fet els nostres avantpassats faixeros, heu venut un producte fet a Cinctorres arreu del món. Gràcies”
Daniel Monfort col·labora a la revista Tres Deu. Escriu a El cadafal. Membre de la #AspraDiàspora, punxa música del Mediterrani i del Carib en una ràdio local d’Orléans, al programa Pachanga. Twitter @elcadafal.
