Discos

Las Rodilleras: entre la melangia i l’humor negre

Fusa Activa | 27 Maig 2013

Las Rodilleras, Rodilleras?… Conta la llegenda urbana que hi havien unes xiques que es van conèixer a una aula de càstig de la Secció Femenina. Entre altres raons, eren allà per no venerar la ‘figa incorrupta’ de Pilar Primo de Rivera, fet que les va unir en una amistat incondicional i que veuria els seus fruits en expressions sonores de tonalitat fosca, primitives i absentes de parafernàlies. 
Elles són TRES, com el nom del seu últim treball, resultat d’una combinació excel·lent entre María Pedro [bateria], María Inglés [baix i veus]i Gema Germen[guitarra i veu], que també participa i ha participat en altres projectes com ara Putilatex, Redentoras Humilladas, Permafrost, i eventualment com a punxa-discos a diferents locals. La formació naix al 2009 a la ciutat de València, gravant una primera maqueta amb difusió via Internet. Han tocat a llocs d’arreu de l’Estat espanyol: Guadalajara, Barcelona, Madrid, Albacete, Saragossa, Donosti, etc. Han estat també a França.
Practiquen des dels inicis un post punk que recorda a grups com ara Parálisis Permanente, Desechables [del quual fan una versió, ‘Vampiro’], Death in June [també fan una versió del tema ‘She said destroy’ anomenada ‘En la foscor’] combinat amb sons més garage estil The Cramps. Si hi ha alguna cosa que caracteritza el seu so, és l’ús incondicional del reverb. Han compartit cartell amb grups com Juanita y los feos, Los Punsetes o Fela Borbone.

Estos dies han presentat el darrer disc a València, Madrid i Benidorm. La presentació a València va ser al Magazine Club el passat dijous 23 de Maig. Obrí la nit Aullido Atómico, projecte de Don Rogelio J [Tumba Swing, Tracahombres], amb nova formació: a la bateria Quique i al baix Galbis [components de Midnight Shots]. Descarregant un rock’n’roll clàssic amb tocs garagei una veu trencada. Cançons fresques per a ballar i passar una bona estona, incloent-hi una balada d’aquelles que es ballen ‘ben agarrats’. Tot això amenitzat per comentaris del cantant que anaven trencant el gel entre l’escenari i la zona freda voyeur
Més tard van fer presència Las Rodilleras, amb els seus somriures, l’aire desenfadat que acostumen a dur a escena i els ja tradicionals comentaris de Gema per a fer-nos entrar en matèria. Presentant-nos les noves cançons del seu àlbum TRESamb més presència punk com a ‘Ansiedad Relativa 99,9%‘, ‘Vida Social‘, altres amb tocs més ambientals com a ‘Yo soy la justicia‘ o ‘Inmanencia‘, i altres més divertides i ‘corejables‘ com ‘La la la‘ o ‘El moco‘. El públic es va voler moure amb ganes amb temes més coneguts, de l’anterior disc. Cançons ja molt escoltades per als/les que seguim el grup com ‘Horror Pleni‘ o ‘Homicida‘. I tot i haver estat lluny geogràficament durant un temps i haver assajat per separat van fer un concert redó, en el seu estil, que als/les assistents se’ns va fer curt.
En este tercer disc, i com expliquen al fals documental, el que prima a les cançons és la melodia de la veu i a partir de l’estructura estrofa-tornada sorgeix la peça. Finalment s’adapta la bateria. Molt en ‘la onda‘ de l’anterior treball [Horror Pleni, vinil auto-editat al 2011]. Les lletres continuen apareixent de les profunditats dels sentiments més post-tuberculars, on la melangia es fon amb una ‘tanatori party’ [‘aplastada en la autopista, me pasan los camiones por encima’] on la mort, l’amor, el soma i la psique són ben presents. I és que com ‘en Valencia hay mucha humedad’ al final ens acabem adonant que ‘a todos nos gusta el lalalala.

Podeu aconseguir els discos a Discos Calamidad, Devil Records (València) o a qualsevol dels seus concerts. TRES ha estat editat per Discos Calamidad, Flexidiscosi Solo para Punks, amb un treball gràfic molt acurat, de Don Rogelio Jjunt a altres col·laboradors que han il·lustrat les lletres. També els podeu trobar a Internet baix una llicència Creative Commons [Reconeixement – No Comercial – CompartirIgual (by-nc-sa)].

Ens acomiadem amb estes paraules de ‘las rodis‘ en mode repeat: ‘Déjame sola, surfear mi ola, la, la, la, la…’

Laura és col.laboradora de la Revista Tres deu, participa en projectes musicals i d’altres àmbits com ara al bloc Fusa Activa. Twitter: @laubotox 




, , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.