Música

Power Metal: Eixe gran desconegut

Joan Andreu Quiles | 27 juny 2013

L’altre dia xarrant amb una amiga va eixir el tema de quins estils de música escoltàvem que no foren els típics (ska, rock, pop…) i jo li vaig dir que, personalment, tenia una predilecció cap al power metal. La seua cara fou tot un poema i em va quedar clar que, possiblement, seria una bona idea escriure aquest text que teniu ara al davant. La missió de les línies que llegireu no és una altra que explicar un poc en què consisteix aquest gènere musical i, de pas, us recomanaré els 5 millors grups, al meu parer, per si voleu endinsar-vos en aquest estil tan peculiar i fantàstic. A la Viquipèdia teniu una bona entrada on explica pas a pas d’on va eixir aquest estil i com va ser la seua evolució. Per no fer-me repetitiu, us donaré a mode de recepta els “ingredients” que mai poden faltar en un bon plat de power metal
El primer és una mescla en la proporció justa d’una banda de metal i una òpera. Podríem dir que aquest estil és una barreja entre la música moderna de bandes i el gran gènere de l’òpera. Les lletres de les cançons, igual que l’òpera, conten una història que es va desenvolupant al llarg de les peces i dels discs. No és estrany trobar un “libreto” a l’interior del disc on s’explica la història, com ocorre quan vas a l’òpera.
El segon ingredient que mai pot faltar en un bon disc d’aquest gènere és el doble bombo. Una bateria de power metal sense doble bombo és com beure un gintònic amb llima enlloc de tònica, perd la seua raó de ser encara que a algú li puga agradar.
El tercer ingredient que es desprén del primer són les grans melodies que acompanyen les cançons d’aquest estil. És necessari crear una gran orquestració que done cos a l’estructura, melodies impossibles que recorden Mozart, Beethoven o Shostakovich, però adaptades als temps moderns i amb els instruments elèctrics (guitarres, baix i teclats) com a solistes. L’orquestra és indispensable a l’hora de gravar el disc per tal d’aportar la sonoritat perfecta que reclama aquest estil.
El quart ingredient, com no podia ser d’una altra manera, és un cantant d’òpera (o el més similar a l’estil de cant operístic). El vocalista d’un grup de power metal és l’ànima del conjunt, no tothom val per a cantar en un grup d’aquestes característiques. És necessari un control perfecte del falset a més de les tessitures més altes que pugues imaginar. En aquest punt, el cantant pot ser tant masculí com femení, encara que el millor, com tot a la vida, és juntar les dues tessitures. Un contratenor i una soprano serien els ingredients perfectes.
I l’ingredient final no és un altre que tractar temes mitològics, transcendentals, on la màgia i la fantasia formen part del grup. Com més fantàstic i llunyà de la realitat millor, ja que s’aconsegueix més ràpidament que l’oient es deixe endur per les melodies i viatge a mons d’ensomni.
Així, si mesclem tots aquests ingredients, tindrem l’estil de power metal, la quantitat de cadascun d’ells serà la determinant de cada grup que conforme aquest peculiar gènere. Ara, com us havia promés al principi d’aquest article, us deixe amb 5 dels millors grups i una cançoneta de cadascun per a anar fent boca:
5. Helloween. Els pares d’aquest gènere que amb la saga “Keeper of the seven keys” van donar el tret d’eixida. La cançó que he elegit és del disc homònim, la segona part: March of time.

4. Freedom Call. Ells diuen que fan happy metal i jo crec que, després d’escoltar-los, no puc estar més d’acord amb aquesta denominació. Anem amb un dels himnes més motivadors de la banda: Farewell.
 
3. Rhapsody (Rhapsody of Fire). Possiblement el grup més conegut d’aquest gènere. Melodies impossibles, arranjaments orquestrals increïbles i un gran cantant, fan d’ells un dels referents més importants. Us deixe amb The last angel’s call, una mostra perfecta on tots els ingredients estan combinats amb la seua justa mesura.
2. Kamelot. Amb el darrer canvi de cantant ningú pensava que podrien remuntar, però per a la nostra alegria ens han demostrat que encara tenen molt a dir i es postulen com un dels millors grups de power metal existents. Melodies més tranquil·les i líriques i amb menys presència del doble bombo; un bon grup per a començar amb aquest estil. De totes les seus cançons, em quede amb Ghost Opera, temazo impressionant.
1. Luca Turulli Rhapsody. Els més grans, sens dubte “el grup” de power metal symphonic. Arranjaments de pel·lícula, un cantant que et deixa bocabadat des dels primers acords, grans músics… Ho tenen tot. L’únic inconvenient és que de moment sols han tret un disc, però quin disc! Gaudiu com mai escoltant Dark Fate of Atlantis.
Bonus Track. I com a bonus no poden faltar Sonata Arctica (exceptuant el seu darrer treball) i Avantasia, dos grans grups que aporten diferents matisos al gènere i que ens serveixen a la perfecció per a tancar amb tot luxe aquest article.
Flag in the ground – Sonata Arctica
Where clock hands freeze – Avantasia

Joan Andreu Quiles, col·laborador de la revista digital Tres deu, conductor del programa Llengua Viva de Ràdio Universitat i director d’Anquiro Produccions. Twitter: @Anquiro
Diana Buigues, correctora d’estil i adequació lingüística.




, , , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.