Notícies

L’antifinal del mundial i el funk carioca rebel

Daniel Monfort | 11 Juliol 2014

musicadequartsdefinal2No parlarem del Alemanya-Argentina buscant cançons, inventant-nos encara un tema, rememorar encara el mundial del 1986 i Diego donant-ho tot, dins i fora de l’herba. No. Tampoc parlarem d’Alemanya, ni de més djs de moda de Berlin. Tampoc. Penseu que per als de casa este mundial es va acabar el dimarts passat, amb llàgrimes i futbolistes multimilionaris resant a sobre de la gespa d’un estadi més car que un ell de la cara. Doncs res, que s’ha acabat el mundial i potser ja venia sent hora que el poble brasiler puga protestar com realment li done la gana. Que açò del futbol ja sabem que és opi de primera qualitat, però a vegades,com el 1-7 de l’altra nit, el bajon pot ser com baixar a rodolons per una costera d’alguna favela de Rio. Aixi que per acabar esta secció parlem del funk carioca i de rebel·lia.

Li hem preguntat a l’expert local del funk carioca, el mateix home que us farà suar fins que el sol isque per Benlloch, don Carles Biano, que va conèixer de primera mà el funk carioca i algunes favelas de Rio de Janeiro fa uns anys. La pregunta era si tenia alguna sessio funk carioca a proposar-nos, però primer contextualitzem un poc.

El funk carioca, o simplement funk per als brasilers, és una mescla d’electrònica i de hip-hop. Amb un contingut sexual ben explicit tant amb les lletres com en el ball que se’n deriva, que emparentaria per eixa banda amb el reggaeton de l’altra meitat de Llatino-Amèrica. Des d’algunes postures un tant supremacistes dels moviments alternatius sempre s’ha girat l’esquena a estos moviments musicals urbans, populars, que giren al voltant del sexe, les drogues, la violència i uns quants vicis més, perquè és clar, esta música no té la dimensió contestatària  que pot tindre el punk o els cantautors. El punk ortodox, contradicció màxima però dissortadament concepte que existix. Però les coses canvien, i de la mateixa manera que nosaltres hem arribat a girar la truita d’alguns sons molt connotats fa unes dècades i ara per exemple podem tindre la rumba canalla o al mateix Fary sonant en una rave okupa. També estan els Calle 13 posant el dit a unes quantes llagues i tirant amb un AK47 en totes les direccions i al Brasil estava cantat que acabaria apareixent el anarko funk, el funk queer i el funk subversiu de qualsevol cosa. A pastar fang la homofòbia del funk de base, petardeo sì, lluita també, adaptant als Inadaptats.

Biano ens recomana un parell de coses, el primer és un vídeo completament surrealista gravat en el pati d’una favela, balls impossibles i escenes improbables. Veient-lo entenem algunes coses de l’univers foll d’Orxata i entenem que esta revolta serà global. El segon enllaç és un mix de Pop Guerrilha, titulada amb un títol digne de Kortatu, Eu sou passiva, mas meto bala, (algo aixi com “Sòc passiva però disparo”).

Entreu dins de l’univers del anarko funk brasiler. Per a mi el repte era no parlar de futbol, ni del vencedor i associar Kortatu i el funk carioca. Ah, i que guanye el pitjor.





, , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.