Música

Un any de projectes feministes a la música

Fusa Activa | 25 Juliol 2014

Nosaltres-les-fusesCada vegada veiem més projectes i debats entorn a les qüestions feministes, i la visibilització d’estes. A l’última entrega dels premis Ovidi, el grup Sis veus per al poeta (format per sis dones) va llançar la següent reflexió: “perquè el grup per homes està normalitzat i el de dones no? […] Quantes vegades he sentit al Col•lectiu queixar-se que la música en valencià no té suport, que volen invisibilitzar-la… doncs donem visibilitat a les dones […]” i és això el que dia rere dia anem treballant, des dels diferents col·lectius; un treball que no passa, com sabem, per posar-se una samarreta o fer una lletra; és un procés lent i a voltes, perquè no dir-ho, un xic ‘dolorós’. Prendre consciència quan els nostres actes alimenten un sistema d’opressió o veure-ho en els/les demés no resulta un plat de bon gust. Passar-nos revisió és i serà necessari; les ganes de canviar i remoure consciències són claus per a fer nàixer tants nous projectes i debats. Ens centrarem en els dels darrers dotze mesos.

En breus farà un any que vam acabar el documental sobre ‘la presència i l’absència de les dones a l’escena musical alternativa‘, ‘Tomar el escenario’, i que veurem de forma lliure a internet a partir de Setembre d’aquest any. En ell, entrevistàvem a Nagore García amb el seu treball de recerca ‘Narrativas de género y punk‘ que passat uns mesos va iniciar-se al món de la música com a baixista del grup Vértigo (Barcelona). Noe de Core Tres ens explicava allò del ‘laboratori d’experiències’ que era treballar entre nosaltres, les dones. Cap al novembre iniciava un ‘TRIciclo’ de jornades envers la dona a la música. On va comptar amb la presentació del documental, debats, tallers, una Jam, i més activitats. Juntes vam treballar a unes jornades plenes d’il•lusió al CSO La Quimera de Madrid. D’altra banda, les xiques del Ladyfest Madrid, enguany presentaven al CSO La Morada el documental sobre el moviment Riot Grrrl ‘Don’t need you’, (traduït i subtitulat de forma col•laborativa via internet), i programaven quatre dies d’activitats amb xerrades, exposicions, tallers, concerts, etc.

hacia el sur

A més, ‘Tomar el escenario’ ha servit com a excusa per a que alguns col·lectius musicals i culturals abordaren el tema del gènere: 20 sacos a Las Palmas, Associació Soroll de Vidreres. I per a que col·lectius feministes tocaren el tema musical: Red Feminista de Múrcia, Columna Clitoriana de Manresa i Febrero Feminista a Saragossa. També hem pogut experimentar l ‘interès que ha sorgit el tema de la visió de gènere dins la música alternativa, en espais no estrictament musicals: Eskuela Taller d’Alcorcón, l’Ateneu Columna i Llibertat de Berga, l’Ateneu La Base i l’Ateneu del Casc Antic de Barcelona i la Mostra del Cinema Anarquista de Barcelona.

Quant a festivals, repetien edició el Femme Soroll a Barcelona que complien el seu cinquè aniversari, on per fi vam poder veure a La Fraction acompanyat per altres grups com Sect o Violets, i el Furor Uterí Fest de la ciutat de València, amb un debat obert on comptaven amb la presència del col•lectiu ‘Dones esmussades‘ i noves bandes de punk i hardcore com Siega (Barcelona)  Pressas del producto (Almussafes).

tremendaTambé donem la benvinguda a festivals que tot just comencen a caminar com el Tremenda Fest a la ciutat de Castelló que, després d’activitats aïllades per a l’autogestió, s’estrenarà la primera edició al febrer del proper any. Des de Valladolid ens arriba el Potorrock, festival estil Ladyfest; amb l’objectiu de fomentar i donar visibilitat a la participació de les dones en espais musicals alternatius, com a artistes, promotores, etc. I també que amb el temps esdevinga un referent per a la ciutat; compten amb la participació en l’organització de les companyes del podcast Hacia el Sur en el Atlántico i del col·lectiu Acción Feminista Valladolid.

El MEFSST! a Zarautz, celebrava el segon any d’existència; enfocant el festival cap a la practicitat (mitjançant tallers, apropant la creació musical a les més joves), en la trobada posterior al passe de ‘Tomar el escenario’, vam tenir el luxe de poder compartir les diferents experiències de les dones involucrades a la música –com el projecte Emarock– i posar en comú estratègies. I un íntim Ladyfest Rural, a Astúries, amb places limitades que es realitzarà a inicis de Setembre.

Destaquem també els fanzines Riot Grrrl en Mallorca i l’ansiosament esperat Uterzine, des de Cantàbria, que ha organitzat jornades sobre dones a la música i també participa en la creació d’un futur Ladyfest Norte amb altres col·lectius, que dins els seus objectius destaquen el ‘fomentar el just reconeixement històric de les dones’ en les arts.

Alguns recopilatoris són: el ‘Mujeres Libres‘ (Saragossa), el ‘Canciones como Dios manda‘ del segell Autoreverse d’Elena Cabrera (Madrid) i el recent editat ‘Toconas‘ (Albacete) nascut per a donar suport a un nou col•lectiu feminista, FLAMA. Un altre projecte molt interessant que encara està en procés, és el ‘Discazo de mujeres’ a Madrid, on un grup nombrós de dones s’han juntat per a crear un disc de caire subversiu, amb temes inèdits on donaran confluència diferents estils musicals, amb l’objectiu de crear sororitat, reivindicar el feminisme a la músicaprenemlescenariVLC.

Per la nostra part, vam organitzar la Trobada Prenem l’escenari‘, amb diferents activitats al CSO L’Horta de Benimaclet. Algunes activitats sorgiren de la posta en comú a la recent Assemblea Oberta de Dones de València. A la Trobada vam comptar amb la presència d’algunes dones implicades a grups musicals com Suca de Ki Sap, Vera de Mafalda, Key Day de Offbeaters i Key&Board, Popen, Arpieta, les nouvingudes Pupil•les Dilatives, ‘nosaltres, les fuses’ i les xiques del col·lectiu Hysteria Colectiva. I gràcies a jornades com esta, ens coneixem i decidim emprendre nous camins.

Quant a temàtiques de cançons, Mafalda va presentar el seu nou disc ‘Nos deben una vida’ tractant el tema feminista amb la cançó ‘En guerra’ acompanyat amb un potent videoclip. Baix el subtítol ‘Contra la falocracia musical, compartamos el escenario‘, on els companys homes són finalment els que porten aquell drap com simbolitzant la necessitat de compartir la lluita i la responsabilitat de canvi. I així esperem que es materialitze.

A tot això, cal sumar més i més ocasions en què s’enfoquen concerts i revistes amb un punt de vista feminista. De vegades, ben visible al cartell o a la portada i amb presència exclusiva de dones, i d’altres vegades més subtil però constant. Ens qüestionem cada vegada que fem coses dins la música si incloem la presència de dones, i quin paper tenen, quins són els rols que estem fomentant i els valors que estem transmetent.

Amb totes aquestes i altres iniciatives que sorgeixen entorn les dones a la música, val la pena preguntar-se: estem davant d’una explosió? Amb totes aquestes ganes que tenim de subvertir la música amb una visió de gènere, on arribarem? Ja era hora que eixiren projectes feministes dins la música a tot arreu, a totes les ciutats on potser mai s’havia plantejat res similar. I estem convençudes, com comentàvem abans, que tot això no és una moda. Passa perquè hi ha molta necessitat d’abordar el tema i anar fent cosetes per a canviar des del present, el futur. Perquè allà on hi ha hagut un concert, una revista o fanzine, o un grup de xiques, hi ha una empremta. Un impacte feminista en la quotidianitat. Una xarxa d’afinitat entre dones per a agafar força per a fer el què volem i donar-nos suport quan ho passem malament. Què més podem fer per enfortir tot això i anar més enllà? I si un dia ens trobem per pensar-hi conjuntament i avançar plegades aquest proper esglaó?





, , , , , , , , , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.