Entrevistes

Entrevistem La Sra. Tomasa a cinc dies del Meruts Festival

Mar Vidal | 14 Agost 2014

10537431_755407311183211_8996401375936223692_n

Amb el Meruts ja al girar el cantó, entrevistem La Sra. Tomasa, el grup d’electro-mestissatge que debutarà a un dels festivals més esperats de l’estiu. Encara no els coneixeu?

Per començar, ens agradaria que ens contàreu un poquet més sobre vosaltres per a tota aquella gent que encara que no vos té calats… Començant pel nom de la banda, per què anomenar-se La Sra. Tomasa?

En definitiva, creiem que tot es basa en petits fets… En el moment en el que es va començar a produïr els primers temes, que van donar com a resultat l’ EP 2013, s’utilitzava la tornada de la cançó “La negra Tomasa” per calfar la veu abans de començar. Des d’aquell moment amb el temps hem anat integrant aquesta tornada o la síntesi d’aquesta que seria la Tomasa. Al final es va materializar en La Sra Tomasa, potser simplement per l’estima que li vam agafar a aquella dona després de tant cantar sobre lo enamorats que n’estavem.

Si intentarem definir-vos, segurament les primeres paraules que ens vindrien al cap serien originalitat, alegria, ball… però com us descriviu vosaltres com a grup i què busqueu transmetre amb la vostra música?

Fa poc, durant la promoció d’un concert ens van definir com a “electro world music”… encara que això de les etiquetes sigui perillòs, és encertat, ja que el resultat tant de la primera maqueta com de la producció de l’actual directe és una barreja entre els set membres de la banda. Les seves set influències musicals i les seves set circumstàncies… En aquest moment podriem dir certs termes que ens podrien definir ( electro-latin, electro drum&bass, electro-mestissatge ), però amb plena sinceritat, ni nosaltres mateixos podríem oferir una descripció clara, ja que encara que haguem editat el nostre primer treball discogràfic seguim en plena búsqueda i maduració… que en definitiva és una situació genial, perque vol dir que sempre quedaran coses a fer, així que millor que nosaltres mateixos que ho defineixi el propi públic (que per una altra banda és més just, no?).

Ara, parlem un poc sobre la vostra música i el vostre estil. Com va sorgir la idea de fer un grup mescla d’electrònica i mestissatge? Com es va gestar el projecte? Quina acollida va tindre aquest so en els ambients de la música llatina més clàssica? I en el de l’electrònica? Imagine que amb una combinació musical tan “nova” els vostres referents han de ser molts, però a qui destacaríeu? Pense que, amb una instrumentació tan potent, la lletra de les cançons de vegades pot quedar en un segon pla, tanmateix, trobem varietat de temes com la llibertat, l’amor… quin missatge tracteu de transmetre?

10468099_755407634516512_388837127410561099_nCom a punt de partida, tot surt de dos variables: Les diferents influències que estan presents en aquest moment vital de cada un dels integrants, i per  una altra banda podríem dir la curiositat. El projecte es va anar fent poc a poc (dos anys des que van començar Pau Lobo (veu), Marc Soto (bateria, electrònica) i Santiago Longarón (saxo), fins el primer concert) Però en el moment en el què es va començar a definir la banda, el ritme de treball va ser lleuger i sense pauses. En quant a l’acollida per part del sector més clàssic, vam tenir una experiència arriscada, però positiva. L’any passat vam tocar a la mítica sala Antilla. Una sala de Barcelona per la que han passat els grups més potents de timba i salsa de la ciutat, i com no, amb un públic exigent… En un primer moment el primer contacte va ser extrany ( ja que no fem fusió des d’un punt de vista purista) però al final del concert la reacció va ser genial, vam conèixer i guardar contactes dels músics de salsa que estaven entre el públic, i la gent ho va acabar donant tot, va ser increïble. Des del punt de vista de l’electrònica passa una mica el mateix. No és purament electrònic el que fem, però sí que productors de música electrònica, encara que no sigui ben bé això, veuen com una mescla curiosa i gens mal encaminada,.. La qüestió de fons és que tenim clar que no és ni una cosa ni l’altra, independentment del camí que agafem en un futur no molt llunyà…

En quant a la producció, ens ha portat més feina que les lletres (així com més dubtes, ja que la proposta musical és arriscada ). Les
lletres són senzilles, de temàtiques qüotidianes i amb un llenguatge col·loquial, de tu a tu, però també abstracte, i un missatge senzill. Llibertat, lluita, aprofitar el temps, búsqueda interior, amor, i com no, cançons en que la única intenció és el propi segell de la banda,..Hola! Som la Sra Tomasa i venim a passar-ho de puta mare!

Durant la presentació del vostre primer disc Corazón, bombo y son heu passat dels escenaris de Catalunya fins França, Londres o Còrcega. S’ho esperàveu? Això sense dubte descriu una bona acollida per part del públic. Com ha sigut aquesta experiència? Quines diferències heu trobat a cada concert – segons el país- ?

No ho esperàvem, però la recompensa va arribar, com un regal. Estem més que satisfets de la rebuda que hem tingut. Nosaltres -sent
realistes- no esperavem poder arribar a tocar a Londres o a Còrsega amb tan sols un any de vida des que vam fer el primer concert, i un primer treball discogràfic. Així que sí, per nosaltres és una gran sort i ens sentim afortunats de poder viure aquesta situació, i esperem que així segueixi! No ens podem queixar dels bolos que hem tingut per aquí a Catalunya tampoc, però sorprenentment (ja que som d’aquí), fora del país la resposta a tots els concerts ha sigut increïble, des de nens fins a aquells que ja estan tenyits amb canes, pero amb un esperit igual o més viu que el nostre. En alguns casos aquí a Catalunya ha costat una mica més engegar la maquinària, potser serà perquè entrar en un circuït d’aquí és més complicat, la veritat és que tampoc tenim una resposta determinada. Però en definitiva, l’acollida està sent molt per sobre del que imaginavem!

Aquest any, s’estreneu a un festival valencià, coneixíeu ja el festival Meruts? Què espereu del públic valencià? I per últim, per a animar a tots els lectors a què vinguen a Ontinyent el proper 19 d’agost. Què ens trobarem al vostre directe?

Algun dels components de la banda coneix a algun integrant d’Auxili, així que sí que ens havien explicat com era el festival i com
funcionava. I la proposta ens sembla increïble! També hem estat avisats pel públic de València, que tenen molta energia… o sigui que millor ja no pot ser. En el directe trobaràn moments per ballar, saltar, cridar i en definitiva, acabar igual d’empapats de suor com nosaltres mateixos. Serà divertit i molt canyero!





, , , , ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.