Entrevista breu amb la Ludwig Band
La Ludwig Band arriba al Loco Club de València amb nou disc i les entrades exhaurides. “Pel barri es comenta“, el seu quart àlbum, consolida el sextet català com un dels grups més sòlids de la música catalana actual. Parlem amb ells sobre independència artística, el salt vital de viure al poble a habitar la gran ciutat i del que trobarem al concert del 22 de maig.
“Pel barri es comenta” és el vostre primer disc totalment autogestionat amb el segell L’Animeta. Quina diferència pràctica ha suposat tenir el control total sobre l’obra?
Bon dia, gràcies per contactar amb nosaltres. Aquest és el primer disc que autoeditem, és cert, però en la qüestió artística i musical sempre hem gaudit de total llibertat. Aquest és el primer cop que som autosuficients a nivell empresarial. Fins ara erem amics i companys de grup. Ara també som socis.
Hem llegit que el disc va nàixer durant una gira d’estiu intensa. Com afecta tocar cada nit al procés creatiu?
El disc realment ja estava escrit i assajat. Però el procés de gravació se’ns va allargar (mig per l’autoexigència mig per la planificació massa optimista) i va fer que l’haguéssim d’acabar de gravar durant la gira d’estiu. Ha estat un estiu molt ocupat i el canvi de xip entre escenari i estudi a vegades és feia difícil. Però tot ja sortit bé, que es el que compta.
El disc marca un gir, del paisatge rural, per l’urbà de Barcelona. Penseu que es perd alguna cosa o simplement la música reflecteix on viviu ara?
Bé, això és una coincidència, en tot cas. No és que ara ja no parlem del poble o que abans mai haguéssim fet menció a Barcelona, simplement l’equilibri ara és descompensa una mica cap a la temàtica i l’imaginari més urbà.
La cançó de tancament s’ha llegit com un homenatge generacional a l’escena catalana actual. Quin paper creieu que ocupa la Ludwig Band dins d’aquesta escena?
Un de privilegiat. Tan la crítica com el públic té bones paraules i gestos amb nosaltres. També companys de professió. A més, el fet d’estar una mica al marge dels nostres coetanis ens fa tenir un lloc on el principal rival que tenim som nosaltres mateixos.
Dieu que us havíeu fixat com a objectiu “pujar el nivell”. Com gestioneu la tensió entre l’artesania del directe i l’ambició de més perfecció a l’estudi?
Molt fàcil. Mirem de millorar en els dos registres sense que un interfereixi en l’altre.
València és una parada fora dels vostres territoris habituals. Quin Ludwig Band trobarà qui vinga al Loco Club sense saber res de vosaltres?
La mateixa de sempre! Venim a fer passar una bona estona a qui vingui a escoltar-nos i a cantar i fer cantar. Sempre que hem baixat cap aquí ha estat un èxit, i segur que aquest cop, amb el nou disc, també ho serà!
