Crítica

Els “Gegants” de Frida trepitgen amb flow vertiginós

Daniel Monfort | 12 abril 2018

Estava el Penyagolosa, gegant de pedra. El Tombatossals en una rotonda de Castelló. Gulliver al vell Túria i Gegant, l’amic de Nobita, a l’streaming d’À Punt. Més els gegants de cartró d’uns quants pobles descansant als baixos dels ajuntaments, i ara tindrem Gegants, un disc de rap de Frida, valent, gran. Pràcticament no cal ni recordar el saludable que és per a una llengua com el valencià discos com aquest, que volies modernitat? Dos tasses. És evidentment prompte per aventurar-se a dir si serà un disc d’impacte gegant per anys i panys, està clar que l’estiu de festivals que ve segur que sí.

Havia hagut de la part de Frida uns quants preludis com eixe premi del Sona la Dipu 2017, ara aplega finalment un llarga durada. Varietat de bases en una dotzena de temes, amb predominança del reggae que li conferixen un aire alegre i ballable a Gegants, amb un flow vertiginós de llengua afilada que parla de sèries, futbol, la crisi migratòria i bastant nostàlgia de passat. Com a novetat incorporen una veu femenina en uns cors que van des d’un soul pop fins a flamenc, que li donen el plus, la marca de fàbrica. Col·laboracions de luxe amb Xavi Sarrià, Charly Efe, Dani de Vadebo, Tesa i Dondada.

Tracklist

01. Arriben els Fri… 00:00
02. Volant 02:00
03. La jungla (amb DonDada) 05:43
04. Dóna-li color (amb Tesa) 08:58
05. No hi ha treva 12:36
06. Let me go 15:33
07. Tramvia a casa (amb Dani Vadebo) 19:18
08. Bang! 22:58
09. Gegants (amb Charly Efe) 26:24
10. A deshora 30:30
11. Mars de sang (amb Xavi Sarrià) 33:37
12. Massa ràpid 36:58





, ,

Sense comentaris. Sigues el primer.

Deixa un comentari


Aquesta web utilitza galetes per a millorar l'experiència de l'usuari.