Jordi Company: «La música és tan necessària per a mi com el Ventolin, que soc asmàtic»

Tal vegada haveu escoltat parlar d’un programa de la ràdio d’À Punt, anomenat De banda a banda. Està presentant per Jordi Company, un xic de 22 anys de la Pobla Llarga (Ribera Alta), acabat de graduar, que ha reunit les seues dues passions: la ràdio i la música de banda. Hem parlat amb ell per conèixer millor qui hi ha darrere eixes florides camises i ens conte com està vivint aquesta aventura.

Fa vora un any jo estava preguntant-te pel Comunica2 i ara tens amb programa propi a la ràdio pública.

Sí, el bot ha sigut gran, però era un bot que portàvem treballant durant els últims dos anys de carrera. Ja teníem la idea del que era De banda a banda, i el que volíem fer, però no té res a veure amb el que estem fent ara, ja saps com van canviant estes coses. Et juntes amb un i aporta una cosa, et juntes amb una i t’aporta altra, i al final es fa eixa cosa tan guai que al final creiem que s’ha quedat. I sí, fa un any Comunica2, fa un any de Daniel Albero, el diabètic del Dakar… Fa un any en mil i un llocs, però ara fent ràdio i fent bandes que és el que més m’agrada. Tan la ràdio com les bandes, o siga que fantàstic.

Parla’m del programa, format, emissions, seccions, col·laboradors…

El programa són dos hores dividides en dos dies. Per a mi són les millors hores per a un programa de bandes de música que és de 9 a 10 tan dissabtes com diumenges. El dissabte és un programa magazín radiofònic a l’ús, vull dir, no tenim unes seccions tancades com a tal. De la mateixa manera entrevistem a compositors de la talla d’Andrés Valero, Òscar Navarro o directores com Beatriz Fernández Aucejo, que fem un programa de bandatubers. Músics de banda que tenen canals de YouTube a nivell valencià o Nerea Sanfe, Teresa Patapum, Pepiu de Castellar, etc. Tots són músics de banda.

L’única secció que tenim tancada amb col·laboradora és Anem a solfa amb una mestra de música, Maria Àngels Faus, qui totes les setmanes ens conta conceptes, que son imprescindibles. Des d’anar a un concert i saber quan s’ha d’aplaudir o t’explica què és la clau de sol i perquè té eixe nom. O que és la batuta. Eixa és l’única secció que tenim. Sí que tenim la nostra estructura però no tenim seccions com a tal. Jo crec  que al final la nova ràdio també consisteix una mica en això.

I després, el diumenge fem documentals sonors. Allí el que fem és presentar perfils. Fem un viatge sonor a través de documentals, de reportatges per a presentar a persones, espais. Per exemple, a Ontinyent aniríem, triaríem una de les dues o tres bandes perquè totes no podem, i coneixeríem perfils de gent de la banda. Per tant això són històries de gent, històries humanes que igual et fa, si eres músic com si eres metge, electricista, fornera…

Aleshores intenteu obrir el programa a tota l’audiència

El nostre target no és el músic de banda. El nostre target és el que existeix en una ràdio generalista com és À Punt. Arrel d’això nosaltres el que fem és focalitzar una miqueta en la música de banda. Però és que la música de banda no interessa solament als músics de banda, perquè a través de les bandes de música (i és l’eslògan del programa que sempre repetisc) es pot parlar de qualsevol cosa. Parlem de tecnologia, parlem de salut, parlem d’ensenyament… es pot parlar de qualsevol cosa. Per tant, qualsevol persona en algun moment o en altre pot estar atenta i dir: Mira, no em pensava jo que un programa de bandes de música em contara això.

És una cosa que la gent tal vegada no sap, però quasi tots els músics dels seus grups favorits valencians són, han sigut músics de banda, tenen estudis, son professors etc.

I tant, vaig a fer un spoiler, perquè d’ací dos setmanes tenim el programa especial amb el Casino Musical de Godella i d’allí hi ha un grup que per cert ha presentat disc que és Insoma que tres membres d’eixe grup han estat músics del Casino Musical de Godella. La relació és directa i inevitable.

Dels capítols que haveu emès fins la data recomana’ns algun que resumisca l’esperit del programa

Per al diumenge és molt fàcil perquè tenim un recopilatori dels millors moments del que va donar de sí des d’octubre fins a final d’any. Del dissabte, et dic la veritat no sabria amb quin quedar-me. Et diré que el primer no (rialles). El del dia de Reis el programa va quedar brodat, però mira, em quede amb el del dia de Nadal.

He llegit per ahí que eres músic de banda des dels 7 anys i un apassionat de la ràdio, a dia de hui què més pots demanar?

Ara mateixa no puc demanar res més. Estic molt feliç, molt content. Jo soc músic de banda des dels 7 anys. Soc molt músic de carrer, he fet molts quilòmetres amunt i avall, cosa que també m’ha facilitat molt el fet d’ara, quan viatgem cada setmana sempre coneixes algú d’eixa banda.

I amb el meu millor amic, amb 10 anys ens varem muntar un estudi de ràdio. Ell és un friki dels ordinadors i jo era un friki de la ràdio i amb un ordinador i un micro del SingStar ens varem muntar un estudi. No recorde sobre què parlàvem, era sobre coses del poble perquè al final, dos xiquets, de què van a parlar?

I ara, veges. Més content que el món. La veritat. Poder fer ràdio en la meua llengua, la meua terra i parlant de bandes de música i en un format innovador, respectant molt òbviament a tots els formats que s’han fet de bandes de música. I aprenent dels millors, què més puc demanar? A més tinc un equip que és fantàstic, que són tots molt bonicos i treballen superbé. Si em digueres què vols ser de major? Jo et diria: ara (Rialles). També et dic una cosa. No em conforme només amb açò. I tinc 22 anys, encara em queda temps per fer coses. Tot i estar pelat, encara tinc 22 anys.

Està molt estés el estereotip del músic de banda amb connotacions negatives, que n’opines?

l·lustració de Raul Salazar per a Cultur Plaza

N’hi han molts perfils de músics de banda, ho podem veure cada diumenge al nostre programa. Però al final ni tot és negre ni tot és blanc. Sí que és cert que durant molts anys sempre s’ha dit: els músics de banda són uns borratxos. No. N’hi ha qui sí, n’hi ha qui no. Però especialment, el que m’agrada reivindicar sempre és que és molt fàcil dir-ho des de fora.

S’ha forjat una imatge del músic de carrer que ha fet que se li perda molt el respecte. I la gent va a treballar, els músics van a treballar. Perquè les entrades de Moros i Cristians de qualsevol localitat, o Falles són molt boniques. Però lleva-li la banda de música. I ja veurem en què se’t queda la festa.

No m’agraden eixos estereotips però a la fi, escolta, cal agafar-s’ho també amb humor que estem molt sensibles a tot i a mi em fa gràcia quan veig una caricatura del músic, perquè de segur que en conec algun així. Però també és cert que els músics de banda no només són això. Els músics de banda no és sols eixir a tocar al carrer. Són concerts, són gent que estudia, estudis professionals sobre música, i que gràcies a la seua banda pot estar fent-ho. La caricatura està guai, està xula la sàtira mola molt però que tinguen un poc de respecte per la gent que està treballant.

Ara fent un poc de broma, dins la banda hi han estereotips també, com per exemple per instruments?

Sempre clar (Rialles). Quan vas a una banda, tots es repeteixen. És supergraciós. És molt fàcil captar els perfils. En una banda sempre està el que jo batege com el torronero/torronera. És el que sap de tot i sempre vol estar ahí pendent de tot i és el que ho gestiona. Sempre està el que arriba tard als assajos. La parelleta oficial de la banda. El borratxet de la banda. El músic o música que estudia, professional de la banda.

Sempre es repeteixen els mateixos perfils i no saps això com ajuda, tot i ser sempre els mateixos, a trobar-ne de nous. I jo també em veig reflectit. Els percussionistes habitualment som nerviosets, som desficiosos, som xarradors, som els graciosets… Habitualment sempre. Generalitzar mai està bé, sempre hi trobaràs al percussionista sompo, que el veus en una entrada de moros tocant els timbals i dius: Fill meu, a tu qui t’ha ensenyat a tocar els timbals? Estàs adormint-te!

Hi ha paritat a dia de hui a les bandes, no sols en músics sinó en càrrecs?

Va a millor però hi ha molta feina a fer. Jo crec que soc la persona que menys pot parlar d’açò, ho hauria de contestar una dona, però pel que estem veient, pel que continuem investigant està millor. Els instruments no tenen gènere ja, per sort, que ja era hora. Perquè abans era la flauta per a la xica i la tuba pal xic. Quan arribe a un poble, parle amb una dona de 60 anys que va ser la primera dona en entrar a la seua banda que tocava el clarinet, perquè òbviament no podia tocar el trombó, devia tocar el clarinet. Per sort això s’ha acabat.

Però és que queda molta feina a fer. I tant que sí, però com en tots els àmbits de la societat. S’estan fent propostes molt xules, que parlem en el programa. Es parlarà durant tot el mes de març on les dones músics tindran una preferència. Però anem a millor, dins del món de les bandes. Òbviament la perspectiva és que continue anant molt més a millor. Perquè totes i tots ens hem conscienciat. Ja està bé la broma.

La teua peça preferida ?

Quina mala bava! Te’n dic una simfònica i una festera. “Libertadores” d’Òscar Navarro i festera… el pasdoble “Sorolla” em recorda a eixes dianes a Ontinyent a les 7 del matí, pegant la volteta a arreplegar els rotllets d’anís tocant “Sorolla”.

He estat escoltant el programa estos dies, i he aprés vocabulari musical, quina seria la teua paraula favorita de la semàntica musical?

Jo tire cap a casa: Baqueta. Molta gent no sap el que és una baqueta.

Sense desmerèixer les altres festes. Falles o moros i cristians?

A mi em tiren més els Moros i Cristians. Al meu poble hi han Falles i Moros i Cristians, he anat a tocar a tot. També a processons, però per a mi Moros i Cristians. La música festera, ho parlava amb Saül Gómez compositor joveníssim, sempre ha estat com en un segon pla. I hi han obres festeres que podrien ser perfectament bandes sonores de pel·lícules. I m’agrada molt més la música cristiana per a tocar la caixa, i la música mora per a tocar els timbals.

Pasdobles o marxes?

Marxa, sempre marxa.

Himne de l’Exposició o Muixeranga?

Puc demanar el comodí del públic? “Tabal i saragüells”, escolta-la.

Acabe amb una pregunta que he escoltat que fas, què és per a tu la música?

Per a mi la música no he volgut que siga la meua professió, encara que va haver un moment que m’ho vaig pensar. Però forma part indispensable a la meua vida. M’ha donat feina sempre, des d’anar a tocar amunt i avall fins al que estic fent ara. I sobretot m’ha donat amics de veritat, és important això. El que uneix la banda no ho uneix cap altra cosa. I açò ho dic jo però ho diuen les quasi 100 persones que han passat pel programa. És que és molt difícil d’explicar, t’ho dic de veritat, si no ho has viscut alguna vegada. Així que per a mi la banda de música és tot això que t’he contat i més i la música és tan necessària com el Ventolin que soc asmàtic. Vull dir és imprescindible. La música és necessària. La música cura i la música salva vides.

El dia de Reis vam anar a una empresa valenciana que es dedica a fer canyes d’oboé, fagot, dolçaina, clarinet… Vam conèixer a Sam, un xic de Senegal que va vindre en pastera l’any 2007. Era un xic que anava venent discos, ulleres de sol… Els confundadors d’aquesta empresa com a bons valencians, anaven a esmorzar al bar. I ahí veien a Sam tots els dies que anava venent. Va anar forjant-se una relació que va culminar en: «vols treballar amb nosaltres fent canyes?» I des d’aleshores Sam es dedica a fer canyes, es dedica a fer música. Una persona que va vindre en pastera i que ell mateixa ho diu: «a mi la música m’ha salvat la vida». I és la veritat. Per tant, què és la música? Tot.

Hui hem conegut un emissari reial molt especial: “Sam”. ?

És de Senegal i treballa fent canyes de fagot, oboè i dolçaina a @ZASMUSIC . Aquests dies, però, té molta feina preparant l’arribada dels #ReisÀPunt.

Escolta el programa complet ací ▶️https://t.co/tV5Djfh8aH pic.twitter.com/51NN4C8Xf3

— De banda a banda (@DeBandaAPunt) 5 de gener de 2019

I no volia acomiadar-me sense donar les gràcies a Tresdeu, molt bons amics. Tot va començar en la jornada de podcasts que varen organitzar a Las Naves, que ens varen convidar. De fet continuem tenint un grup de Whatsapp amb gent que des de fa molt de temps està ahí fent ràdio, fent podcast… Gràcies perquè des de fa molt de temps Tresdeu sempre ha estat ahí, a l’aguait a veure que està passant i enhorabona pels recents Premis que heu organitzat. Així que màquina avant i a seguir.