Extrema dreta i TV, el cas d’Operación Triunfo

Ja fa algun temps que a Tresdeu analitzem les estratègies mediàtiques de l’extrema dreta, de com imposa els seus marcs en debats i discussions a Internet. Primer, van ser els youtubers qui van començar a difondre els mems i conceptes banals per atacar als qui consideren diferents. Més tard, vam descobrir com Facebook era l’aliat perfecte per al feixisme espanyol. Hui volem parlar-vos de la ràdio i la televisió, un altre front de la guerra cultural que ens han declarat.

La setmana del 8 de març a Operación Triunfo

El concurs que dirigeix Noemí Galera ha programat una sèrie d’encontres al voltant del dia de la dona. La periodista Anna Pacheco ha sigut la primera convidada i ha parlat de feminismes en plural: interseccional, de classe. Les dretes espanyoles, que s’han vist interpel·lades, no han tardat en eixir i reclamar el tancament de RTVE per adoctrinament, entre d’altres barbaritats contra l’ens i la ponent. Reacció que ja predeien els protagonistes del debat. Així, Pacheco confessava que ja l’havien assetjada per xarxes socials fins i tot abans d’assistir al programa. I el concursant Bruno Alves, després de participar al debat, comentava «Cómo me van a poner en Twitter». Twitter, eixe gran abocador gràcies al qual els ultraconservadors són capaços de marcar l’agenda i amenaçar impunement.

En aquesta guerra, els partidaris de la democràcia i els drets humans anem perdent. Qüestions socialment consensuades els últims anys ara s’han posat en dubte, com la igualtat entre dones i homes, els drets dels migrants o els adquirits per la comunitat LGTBIQ+. Com diu Anna Pacheco en la xarrada, tota aquesta nova onada s’inicia en EUA de la mà de locutors i comentaristes ultraconservadors com Rush Limbaugh, qui té el dubtós honor de ser l’inventor de conceptes com feminazi (sic).

Locutor, d’extrema dreta, inventant malnoms, a qui vos recorda?

Sí, a l’Estat Espanyol podríem trobar un perfecte homòleg de Limbaugh: Federico Jiménez Losantos. En un anàlisi de l’articulista Grey Trash aquest el defineix com «el nou trap». El presentador ultra per excel·lència arriba a pujar tots els dies uns 7 vídeos de 45 minuts amb una mitjana de 40.000 visualitzacions. Té molts oients millennials i de la generació Z. «La cosa que va començar per riure’s una estona i ha acabat en una culpable addicció a un senyor de metre cinquanta amb vocació kamikaze per a enfrontar-se a poderosos de tota índole, especialment si aquests es troben en el fragmentat arc de l’esquerra», afirma Grey Trash.

Bertín Osborne, una altra celebritat del conservadorisme espanyol, presenta Mi Casa Es La Tuya (Telecinco), un aparador per blanquejar corruptes com Cifuentes o personatges com Abascal o el propi Losantos. En un dels episodis vam poder veure al locutor radiofònic desplegar tota la terminologia neofeixista entre riures i bon vi. Ningú es va sorprendre i ningú va demanar que tancaren la cadena privada de propietat italiana.

Dels Estats Units no només ens arriben les pel·lícules de Hollywood, també la forma de percebre la política, la famosa trumpització en la qual preval la confrontació i on la dreta espanyola se sent còmoda.

Ser conscients dels seus moviments i evitar que s’instal·len missatges racistes o homòfobs és una obligació. No hem de caure en el seu marc conceptual ni riure-li les gràcies, com diu Anna Pacheco. Cal esperit crític i molta pedagogia en aquests temps convulsos.