Com Facebook i YouTube s’han convertit en els aliats perfectes de VOX

Els resultats electorals d’ahir 10 de novembre ens deixen un panorama difícil d’assimilar. El pla Sánchez de repetir les eleccions ha fracassat i ha donat ales a l’ultradreta de VOX que s’ha convertit en la tercera força més votada. Inclús ha arribat a ser la primera en la circumscripció de Múrcia. Però com arriba ahí un partit així? Tal i com deia aquell conte infantil, el llop va ensenyar la pota blanquejada per una farina que aporten mitjans i xarxes socials i s’ha colat ben endins. Busquem i trobem algunes de les raons perquè VOX arriba on està.

Campanyes de manipulació

Ultra dreta manipulació

Plataformes més proclius a la manipulació de les xarxes socials

Un estudi elaborat per la Universitat d’Oxford revela que Espanya forma part, de la deshonrosa llista de 70 països en els quals durant 2019 es van dur a terme campanyes de manipulació orquestrades des de governs, partits polítics o organitzacions i institucions polítiques.

La recerca de la prestigiosa universitat anglesa revela que països com Argentina, Iran o Aràbia Saudita van emprar tècniques de manipulació mitjançant bots, cíborgs o persones plenament conscients del que feien. Al mateix temps, ha alertat que aquesta llista ha sumat en l’edició d’aquest any 22 nous països que no formaven part del selecte club.

En el cas espanyol el document afirma que es van emprar les plataformes Facebook, Twitter, Instagram i WhatsApp per a dur a terme la manipulació. Afegeix que en la seua majoria aquestes campanyes buscaven la desinformació ciutadana mitjançant bots i humans. A Espanya van ser els partits polítics i les institucions qui van realitzar la manipulació i el seu principal objectiu va ser desestabilitzar a l’enemic i rival polític.

En termes globals l’informe afirma que la manipulació a través de les xarxes socials ha augmentat des de 2015 en un 150% sent Facebook la plataforma d’aquest tipus més exposada a les manipulacions.

Finalment la Universitat d’Oxford considera que el país en el qual més desinformació es produeix és la Xina. En la nació més poblada del món, arran de les manifestacions que estan tenint lloc a Hong Kong, s’han elaborat fortes campanyes de desinformació en YouTube, Facebook i Twitter.

Facebook i la tolerància de la intolerància

Mark Zuckerberg at the 37th G8 Summit in Deauville 018 v1

Mark Zuckerberg, fundador i CEO de Facebook

Portem temps escoltant com Facebook afirma que la seua lluita contra les informacions falses va de debò. No obstant això, existeixen molts exemples que demostren que la intensitat amb la qual la xarxa social bloqueja els continguts que contravenen els seus estàndards de veracitat són més laxos del que caldria esperar.

Recentment el propietari de la primera plataforma virtual del món ha assenyalat, en una conferència celebrada en la Universitat de George Town sota el títol de Una conversación sobre la libertad de expresión con Mark Zuckerberg que Facebook no esborrarà els continguts de polítics que atemptin contra les seues pròpies regles sempre que tinguen caràcter noticiós. En un comunicat publicat després de la compareixença de Zuckerberg, l’empresa considera que aquesta determinació no vol «ajudar als polítics sinó perquè creiem que les persones han de veure per si mateixes el que els polítics estan dient». Zuckerberg ha afegit que la seua empresa no vol censurar als polítics.

Amb tot això el que afirma l’empresa és que un polític pot mentir de manera descarada o atacar a un col·lectiu –vegeu el que fa Donald Trump dia si i dia també- i mantenir-se impune. Encara que aquesta informació pogués ser perniciosa per a un grup de persones i encara que l’espai des del qual s’afirma tinga un poder inqüestionable.

La paradoxa de Karl Popper afirma que com més tolerància amb els missatges que atempten contra una minoria, més intolerant es torna una societat. És per aquest motiu que sota la bandera de la llibertat, és probable que Facebook estiga fomentant la intolerància.

Aquesta decisió xoca amb la d’un rival. Twitter s’ha posicionat d’una manera valenta contra la desinformació practicada pels partits polítics. La xarxa social de l’ocell ha afirmat que els mandataris no estan per sobre de la resta dels usuaris de la plataforma i ha afirmat que quan les seues publicacions violen les condicions d’ús de Twitter la resta d’internautes no podran compartir-les.

El discurs de VOX i el mainstrem de YouTube

Fa uns mesos el youtuber català Albert Lloreta ens explicava amb aquest vídeo un exemple bàsic. Com es blanqueja un missatge racista d’una manera quasi innocent. Tot ve del meme «Venir a por mi», un dels més famosos de 2018, gràcies a “l’apadrinament” del Rubius. El Rubius començà a fer servir l’expressió «Venir a por mi» com a broma i ho posà de moda entre altres youtubers com Auronplay. També entre tota la comunitat jugadora del Fortnite.

Aleshores què passà? Que feia gràcia, i la gent el volia fer servir, descarregar-se’l, fer la seua pròpia versió del meme, etc. A base de buscar-lo, el vídeo oiginal de «Venir a por mi» acumula més de 3 milions de visualitzacions, es fa viral, i l’algoritme de YouTube fa que aparega a les recomanacions. El vídeo sencer resulta que és de contingut racista i incitador de l’odi. Aquest acaba sent vist per adolescents que ho consumeixen com un vídeo “normal”. És obvi que existeix un pont perillós i creixent que connecta el discurs d’extrema dreta i el mainstream de YouTube dirigit a un públic adolescent. Albert Lloreta ens ho explica fenomenalment a aquest video.

Font: Tecnonews  / AMIC – AMIC

Participa Participa

Bossa “Jo per tu, tu per mi”
Bossa estil tote bag d'edició limitada "Jo per tu, tu per mi" posada a la venda per finançar els III Premis Tresdeu a joves creadors/es valencianes. D...
Preu 4.80 €
Fanzín Foguera
Foguera és una proposta en paper que aborda en les seues 68 pàgines reflexions entorn a quatre temàtiques: Internet, cultura, precarietat i noves ideo...
Preu 7 €