Entrevista a Alba Riera: “Volíem demostrar que fer contingut rigorós, jove i en català no només era possible, sinó necessari”
La Turra ha passat de ser un experiment sense etiquetes clares a convertir-se en el millor projecte de l’any segons els Premis CRIT. Un espai híbrid que combina rigor, debat i llengua sense complexos. Parlem amb Alba Riera, la veu que lidera aquest fenomen audiovisual fet per i per a joves.
Què és exactament la Turra?
La Turra és un programa que barreja debats, tertúlies i entrevistes, però que sobretot parla dels temes que tenim al cap: alguns més complexos, d’altres més quotidians, i que poden anar del polític al social. Són aquelles coses de les quals parlaríem fent unes birres o comentant-les a Internet.
Quin format té i què la fa diferent d’altres propostes?
No és només un pòdcast, tot i que sovint se’n diu així. És un programa amb una estructura molt pensada i que vol anar més enllà del contingut ràpid i digerible. Apostem pel rigor i per una mirada actual sobre el món que ens envolta.
De quina necessitat parteix la Turra?
De la necessitat de crear un espai on la gent jove pugui informar-se i pensar, sense haver de passar per formats avorrits o desconnectats de la realitat. Volem que algú digui: “Vull saber sobre aquest tema, a veure què se’n diu a la Turra.” També ens mou la voluntat de demostrar que es pot fer tot en català, amb naturalitat, i que els joves tenen molt a dir si se’ls dona un micro.
Com decidiu sobre quins temes reflexionar o conversar?
Hem anat fent molt a través de l’assaig-error. Provem temes, enfoquem, escoltem què ens diu la gent. Així hem acabat creant tipologies: els “debats picants”, que polaritzen més; temes de vida quotidiana; i els “temes Turra”, que són capritxos de la redacció. Si ens interessa a nosaltres, pensem que pot interessar a tothom. I a vegades funciona, i a vegades no.
I això vau decidir fer-ho en català, de forma intencionada.
Totes les persones que han passat per la Turra ho han fet en català. Potser no perfecte, però sí natural. No existia un contingut així dins del panorama català, i si volem preservar la llengua —que ja sabem que està en desús— cal demostrar que podem fer tot això en català, i que això pot existir.
Com valores el que heu aconseguit fins ara?
Hem tingut molts obstacles, però així i tot hem aconseguit posicionar la Turra en molt poc temps. I en català. Per mi, això és un reconeixement brutal a una feina feta des de zero, sense cap per sobre, pensant els temes nosaltres mateixes. Era la primera vegada que fèiem tot això, i hem après molt jugant a provar, equivocar-nos i millorar.
Recentment la Turra ha guanyat un Premi CRIT. Com ho vau viure?
Jo no em pensava gens que guanyaríem, t’ho dic seriosament. Per una banda, perquè era la primera edició dels Premis CRIT i el concepte “contingut digital” encara és molt ambigu, com un calaix de sastre on cap tot. I, per l’altra, perquè la Turra no és ben bé un pòdcast, però tampoc un programa de tele. És un híbrid que no encaixa del tot en cap categoria. Em semblava injust, fins i tot, competir amb gent que es grava vídeos a casa amb els recursos que tenen. Perquè jo no soc creadora de contingut ni influencer, jo no edito vídeos ni em sé gravar sola a casa.
Quan vam guanyar, em vaig quedar en blanc. Només vaig poder dir “gràcies, gràcies, gràcies”. I després vaig pensar: “Ostres, que estrany. He guanyat un premi i no sé si me’l mereixo del tot.” Però amb el temps he entès que sí que ho sento com un reconeixement a la feina feta.
Text i Imatges: El Monocle
