4 artistes per dibuixar el nou panorama musical valencià
Prou de plorar. Per fi albirem el naixement d’una nova escena musical valenciana. Projectes que han passat del lament a l’acció, del “todo fatal” al “fem un comando”. Hui vos parle d’Abril, Romàntic Dimoni, Quinto i Momo. Bandes i artistes que han decidit que la millor resposta a la precarietat és la col·lectivitat. No canten per evadir-se, canten perquè ens retrobem.
Mitjançant el seu vitalisme, Abril passa a l’acció davant l’adversitat d’aquest món canviant, utilitzant com a armes l’alegria, l’amor i la memòria. Ho vincula a l’experiència personal, una experiència vital arrelada al territori i sobre una identitat compartida que ens anima a seguir avançant com a poble: “Tantes veus que unflen el velam… Una llum, ja veig el far!” o “Sembrar arrel, de collita en collita, arribar al paradís desitjat”.
El nou projecte de Carles Caselles (Smoking Souls), que ha batejat com Romàntic Dimoni, reivindica el talent i el fet de fer camí junts formant un “comando amb la prole”. Per a Ro.di —abreviació que proposa—, és important la col·lectivitat, ser part del moviment i envoltar-se de bona gent per construir “un temple d’amor contra la màquina”.
«1DELSNOSTRES» és el primer avançament de Quinto. Sembla que serà un disc que transitarà en aquesta línia. Com Caselles, en el tema alliberat del també pegolí, defenestra als que floten per herència familiar: “dis-li a eixe pijo que anem a guanyar-li sense la pasta de papi”, i exalta l’orgull de classe i la importància del col·lectiu: “sort que tinc al meu camarada, que em cuida l’esquena, que mata la pena”. Quan el tinga escoltat, segur que en parlarem més.
Per últim, no volia deixar-me Momo, el nou projecte de Marcos de la Torre, cantant de Mafalda. De nou trobem lletres vitalistes que encoratgen a la col·lectivitat: “somos un equipo, todo es más bonito si estás tú”; a no defallir: “hemos prometido pelear”, “no me olvidaré de nuestro juramento”. També parlen del “comando” de Ro.di, en aquest cas: “Y ahora que todo va mal es hora de formar de nuevo un grupo inadaptado”, o fan al·lusió a la bona gent a “La buena gente siempre gana”.
En definitiva, estem davant de 4 projectes que han decidit empentar-nos a la «barana de l’esperança», sabent que el món ha canviat i amb ell el panorama musical dels últims anys. Ens toca construir de nou i, a poder ser, sense els vicis del passat!
