Sons de la nit o com Banyeres de Mariola ha recuperat la seua nit de rock

El dissabte 29 d’agost Banyeres de Mariola torna a tindre festival. Sons de la Nit arriba a la tercera edició amb El Diluvi al capdavant del cartell, una de les quinze dates de la gira de tornada de la banda, i amb Fuckop Family, Línia Alba, Kartutx, La Xica i Hey Zuri completant la nit. És també la primera vegada que el festival cobra entrada.

Darrere hi ha Gola Seca, la cooperativa que porta la producció. Hem parlat amb Andreu Ferre, banyerut, membre de la cooperativa i baixista d’El Diluvi i de Pep de la Tona, sobre com es munta un festival amb poques ajudes i què vol dir portar les bandes de casa a l’escenari de casa.

Quan i com naix Sons de la Nit, i què vos va moure a muntar-lo?
Sons de la Nit va nàixer l’any 2024 i enguany celebra la seua tercera edició. La idea va sorgir perquè, després que el Mariola Rock deixara de celebrar-se per diferents dificultats de l’associació i del mateix festival, sentíem que Banyeres de Mariola no podia quedar-se sense una gran nit dedicada a la música en directe i al rock.

Sabem de primera mà que organitzar un festival no és gens fàcil. Requereix molt de treball, moltes hores de dedicació i una implicació enorme per part de tot l’equip. A més, enguany les ajudes públiques han sigut molt limitades, i això ens ha obligat a reinventar-nos. Per això hem apostat per una entrada assequible i per un cartell valent i de qualitat, perquè creiem que, si volem consolidar el festival i garantir-li futur, cal fer una proposta atractiva que faça que la gent hi confie.

També hem buscat la data que millor podia encaixar. Pensem que el dissabte 29 d’agost, just abans de les Festes de la Relíquia i en ple estiu, és un moment ideal perquè tant la gent del poble com de les comarques veïnes puga vindre a gaudir d’una nit de bona música. El nostre objectiu és que Sons de la Nit es convertisca en una cita bonica, esperada i consolidada dins del calendari cultural de Banyeres.

El Diluvi fan 15 dates en tota la gira de tornada i una és ací. Per què Banyeres?
Des del primer moment, El Diluvi tenia molt clar que, en aquesta gira de tornada, havia d’haver-hi una parada a l’Alcoià. Al cap i a la fi, és la comarca d’on són tots els membres de la banda i els feia una il·lusió especial tornar a tocar prop de casa.

Quan vam plantejar que eixa data poguera ser a Sons de la Nit, tot va encaixar. La proposta agradava a totes les parts i les dates anaven bé, així que no vam dubtar ni un moment.

Per a nosaltres és un autèntic orgull i un privilegi poder acollir un grup tan estimat com El Diluvi. Poder tindre una banda «de la casa» tocant a casa és una d’eixes coses que donen sentit a un festival com el nostre. Creiem que serà una nit molt especial, tant per al públic com per al mateix grup.

Línia Alba, Kartutx i Fuckop Family també són de casa. Quina diferència hi ha entre programar una banda local i programar-ne una de fora?
Des de la primera edició hem tingut molt clar que Sons de la Nit havia de reservar un espai per als grups vinculats a Banyeres. És una manera de posar en valor el talent que tenim ben a prop. En el cas de Línia Alba i Kartutx, hi ha músics del poble, i Fuckop Family és una banda que ha estat molt vinculada a Banyeres al llarg dels anys. De fet, en diferents etapes de la seua història també hi han format part músics de Banyeres, i és un grup que ha sigut un dels habituals dels festivals que s’han fet al poble.

Programar bandes de casa té un component molt especial. Fa il·lusió al públic, que veu damunt de l’escenari gent coneguda, però també als mateixos músics. Sempre és bonic poder tocar al teu poble o en un lloc on t’han acollit i t’han vist créixer. Creiem que eixa proximitat crea una connexió molt especial amb la gent i dona personalitat al festival.

Això no lleva que també ens agrade portar bandes de fora. La combinació de grups consolidats, propostes noves i artistes vinculats al territori és, precisament, el que pensem que dona identitat a Sons de la Nit.

Què és el més car o sacrificat de muntar un festival que el públic no veu mai?
El que no es veu és, precisament, la part més dura. Tot comença molts mesos abans, amb la incertesa de la venda d’entrades. Sempre tens el neguit de si la gent respondrà, perquè organitzar un festival és assumir un risc econòmic important i ningú t’assegura que recuperaràs la inversió.

Després arriba tota la feina logística: el muntatge, coordinar proveïdors, preparar l’espai, treballar moltes hores sota la calor de l’agost, les proves de so, els horaris… I quan sembla que ja està tot fet, encara queda el mateix dia del festival, que és probablement el moment de més adrenalina. Els canvis entre grups, que tot vaja puntual, que el so funcione, que no hi haja cap incidència… Són moltes peces que han d’encaixar al mateix temps.
I, quan el públic se’n va a casa després d’una gran nit, encara queda el desmuntatge i tornar a deixar-ho tot en ordre.

Tot aquest esforç, però, té un objectiu molt clar: volem que Sons de la Nit tinga una organització de deu i que el públic visca una experiència de deu. Que la gent només haja de preocupar-se de gaudir de la música, perquè darrere ja hi ha un equip deixant-s’hi la pell perquè tot funcione.

La Xica i Hey Zuri són noms que molta gent del públic escoltarà per primera vegada. Conta’ns que heu vist en estes bandes per apostar-hi.
Una de les coses que tenim clares des del principi és que un festival no només ha de portar noms coneguts, sinó també descobrir artistes que estan fent les coses molt bé i que, segurament, en poc de temps estaran en molts més escenaris.

La Xica i Hey Zuri són dos exemples d’això. Són propostes amb molta personalitat, molt de directe i amb un futur extraordinari. Quan les vam veure, vam pensar que encaixaven perfectament amb l’esperit de Sons de la Nit: qualitat, autenticitat i ganes de sorprendre el públic.

Ens agrada que la gent vinga pel reclam d’un grup com El Diluvi i Fuckop Family, però que també se’n vaja a casa havent descobert noves bandes que, potser, d’ací a uns anys seran referents. Si aconseguim que algú acabe el festival dient «no coneixia La Xica o Hey Zuri i m’han encantat», haurem fet bé la nostra feina.

El Col·lectiu Mussol i Mariola Rock també hi són d’alguna manera. Quina és la història compartida?
Hi són molt més del que la gent pot imaginar. El Mariola Rock va ser durant molts anys un festival de referència a la comarca i va demostrar que Banyeres podia acollir grans nits de música en directe. D’alguna manera, Sons de la Nit també beu d’aquella experiència i d’aquell esperit. No pretenem substituir-lo, sinó recollir el testimoni i continuar treballant perquè el poble continue tenint un festival de qualitat.

Pel que fa al Col·lectiu Mussol, la relació és molt estreta. Compartim poble, compartim amistat i compartim moltes ganes de fer coses per Banyeres. Sempre ens han donat facilitats, ens hem ajudat mútuament i hi ha una confiança molt bonica entre tots.

Al final, més que dos col·lectius diferents, som persones que estimem la cultura i que tenim ganes que al poble passen coses. Ens agrada treballar junts, fer equip i sumar esforços. Creiem que eixa és la millor manera de tirar endavant projectes que beneficien tot el poble, i estem molt contents de poder comptar amb ells en aquesta aventura.

Creus que el festival ja s’ha convertit en una cita de les comarques properes?
Ens agradaria poder dir que sí, però creiem que encara és prompte. Aquesta és la primera edició en què fem el pas d’apostar per un festival amb entrada, i això també és una prova per a nosaltres. Si enguany la resposta del públic és bona i el projecte demostra que es pot mantenir en el temps, aleshores sí que podrem començar a parlar d’una cita consolidada per a les comarques.

La sensació és bona, tenim molta il·lusió i pensem que el cartell mereix la pena, però ara la paraula la té el públic.

El que sí que volem és animar la gent a vindre, a gaudir del festival i a donar suport a la cultura. Organitzar un esdeveniment com aquest no és fàcil: hi ha molt de treball, moltes hores i un risc important darrere. Som un col·lectiu que creu en aquest projecte i que vol aportar una proposta cultural de qualitat al territori, però perquè això siga possible també necessitem que la gent responga.

Al final, tots volem que als nostres pobles hi haja concerts, festivals i vida cultural. Però perquè això continue existint, cal donar-hi suport quan arriba el moment. Si entre tots fem possible que projectes com Sons de la Nit funcionen, serà molt més fàcil que continuen creixent i que, any rere any, puguem seguir gaudint de nits com aquesta.