Deu cançons per a eixir de la nit, el debut de Borja Casany
Borja Casany publica ALBÀ, el seu primer treball en solitari. Són deu cançons en valencià, escrites des de Xeraco, que l’artista ordena com un recorregut de la foscor cap a la llum. La nit, ací, funciona com a metàfora de superació.
Casany porta més d’una dècada vinculat a la música i ara enceta camí propi amb una proposta que combina pop urbà, rap melòdic i producció contemporània. Entre les influències que reconeix hi conviuen la música urbana actual, el pop, el hip-hop i l’herència de la música valenciana. La Safor, la mar i el poble apareixen a les lletres com a material de primera mà.
El títol juga amb «alba». El disc arranca amb «Intro [Km 0]» i es tanca amb «Carreró», i pel camí passa per «Retorn», «Lluna plena», «Tira de mi», «Problematic», «Mans dolçes», «Fantasia», «Curiosa la cara de ton pare» i «De l’horta a la safor». ALBÀ parla de tornar, d’equivocar-se, d’estimar, dels amics, del poble, de la ràbia i de créixer. El mateix Casany apunta que darrere d’aquestes deu cançons hi ha molt més treball i molts més moments dels que caben en un disc.
La comarca fa anys que aporta noms a l’escena valenciana, i la fornada més recent arriba d’artistes joves que han crescut escoltant rap i pop urbà. A la Valldigna, Roger BG va fer un moviment semblant fa uns mesos; a la comarca del costat, a Pego, Quinto va completar el seu àlbum debut al juny. En els dos casos, la música urbana es fa directament en valencià, sense passar pel castellà com a pas previ.
Que això isca d’un poble de 6.149 habitants —els que tenia Xeraco segons el padró de 2025— diu bastant de com s’ha desplaçat el centre de gravetat de l’escena. Durant anys, la música en valencià va quedar ancorada en un repertori i un imaginari heretats. El gir cap als sons urbans és una de les vies per on aquell bloqueig comença a cedir.
