Marco Pompero carrega de feromones el disc ‘L’art és sexual’
A Alcoi hi ha com un caldo de cultiu propici a un pop rock experimental indefinible que no trobem d’igual manera a altres indrets. Les Júlia, Arthur Caravan, Las Víctimas Civiles, Hugo Mas, Joe Pask, WANB i ara Marco Pompero, un cantautor ben acompanyat que publica L’art és sexual. Se sol dir que l’anarquisme històric d’un poble tan industrial explicaria este ambient cultural i contracultural i ens ho creiem.
L’art és sexual escarba en el fet que darrere qualsevol obra artística i vital trobem un transfons sexual. La luxúria actuant com el catalitzador de l’artista i autopista cap a la utopia, la carn vol carn que deia Ausiàs March. Per fer-ho, Marco proposa una mescla de gèneres musicals carregats de moltes feromones, com el bolero cubà i el rebetiko grec.
En les cançons de Pompero retrobem els aires enigmàtics i mediterranis del napolità Vinicio Capossela, un altre apassionat del rebetiko. I perquè no algunes influències del pop indie més caminat, uns Beirut, un Devendra Banhart, un Kevin Johansen.
