Tarongers, punk-rock en valencià, publica «Vida Ajornada»
Tarongers ha publicat Vida Ajornada, un disc de set cançons disponible a les plataformes digitals des del 30 de setembre. El grup d’Algemesí fa punk-rock en valencià i va nàixer el 2025 al CSOA L’Horta, el centre social okupat i autogestionat de Benimaclet. El formen Pau Delcamp, Ricard Machí, Ferran Antequera i Iván Pérez.
Les seues cançons parlen de precarietat, d’habitatge, de llengua i de memòria històrica, i també d’amor i de ràbia. Musicalment aposten per guitarres contundents i per unes lletres alimentades, en paraules seues, «per eixe foc que a totes ens crema per dins».
En el missatge amb què ha anunciat l’estrena, el grup explica que el disc arriba després de mesos d’assajos compaginats amb la feina. La producció ha anat a càrrec de Paco Morillas, i la portada és obra d’Ana Gato Art i Javi Alabau.
El lloc on s’ha format el grup ajuda a entendre de què parla. Benimaclet fa anys que viu la pressió d’un pla urbanístic sobre l’horta que encara li queda i l’escalada del preu de l’habitatge, dos conflictes que el veïnat ha portat al carrer en més d’una ocasió. És també un barri amb una relació llarga amb la música en valencià, com ja vam contar quan Charly Efe i Panxo li van dedicar una cançó. El CSOA L’Horta ocupa una antiga alqueria que diversos col·lectius gestionen des de 2012. L’espai va superar un intent de desallotjament impulsat per la Sareb, que el veïnat va aturar amb una concentració, i la causa penal per usurpació va acabar arxivada, segons va informar El Salto.
El grup va avançar el disc el 8 de setembre amb el single «Dret a estimar». Una cançó que naix de la ràbia per l’excés d’hores extres i per una vida gastada a canvi de res, i de la necessitat de recordar que «som persones, no màquines de producció». La lletra situa l’amor en les pauses per a fumar i reivindica estimar com un dret davant una precarietat que, en paraules del grup, fa impossible enamorar-se en uns temps marcats per la feina.
L’altre avançament, «Pastilles, birres i curro», parla de l’ansietat i d’un barri que la banda ja no sent seu. El grup el presenta com una cançó per a posar paraules al que molta gent pensa i poca s’atreveix a cridar, i descriu l’ansietat com «la nostra nova banda sonora».
Vida Ajornada (Autoeditat, 2026) ja està en totes les plataformes. No oblideu seguir-los també a les seues xarxes socials.
