Seguim, Seguirem… Obrint Pas!

Anar a un concert i saber que pot ser un dels últims en el qual podràs gaudir del teu grup preferit sempre fa que l’encares d’una altra manera, no es viu igual que un altre concert. Aquest és el cas de l’acústic dels Obrint Pas a Llíria el passat dissabte 23 de març i, com no podia ser d’una altra manera, l’espectacle fou inoblidable. Quasi una hora abans de començar el concert es podia veure una incipient cua per a agafar lloc, ja que les entrades no eren numerades i a l’hora d’obrir les portes la cua ja pegava la volta al carrer. La vesprada prometia, i molt!

El Teatre de la Unió Musical de Llíria és un espai imponent, digne de grans actes i que, amb l’escenari preparat per a rebre el grup i amb totes les portades dels seus discs exposades, feia contagiar la màgia de la vetlada a tots els assistents. A les 7 en punt i rere una breu presentació feren aparició els herois de la nit armats amb els seus instruments. Per a aquest espectacle, a més dels incombustibles Robert, Xavi, Gironés i Ramos, el grup comptava amb la participació de dos nous músics, l’un encarregat de la viola de roda i l’altre del contrabaix. La veritat és que és d’agrair que aquest espectacle no siga una adaptació directa de les cançons originals del grup i que les puguem gaudir refetes per a aquest format amb nous ritmes i acompanyaments.

Com no podia ser d’una altra manera, els Obrint Pas començaren amb la introducció de “Coratge” per a seguir amb la primera cançó del disc i que dóna nom a aquest. A partir d’ací començà un repàs de les cançons més emblemàtiques del grup, primer dels seus darrers discs i, tot seguit, repassant melodies col·lectives dels seus primers treballs. Entre les cançons que poguérem gaudir destaquen La vida sense tu, Si tanque els ulls, Viure o Records.

Després d’una primera part amb el públic entregat al màxim, fou moment de tocar l’himne del Cant dels Maulets, amb el permís d’ Al Tall, i fer que per primera vegada en la vesprada tot el públic s’alçara i ballara al ritme d’aquesta cançó. Seguidament, i després d’uns minuts de força per part del públic, els Obrint Pas tornaren a l’escenari per a tocar aquelles cançons que tots els assistents esperaven escoltar. Som, Del Sud, Si tanque els ulls i moltes més, feren acte de presència al concert acompanyades pels càntics i aplaudiments del públic. Cal fer menció a les paraules de Miquel Gironés en què explicà al públic el motiu de la parada “indefinida” del grup i que van arrancar grans aplaudiments entre els presents.

Però el moment clau de la nit va ser, sens dubte, la sorpresa que ens van regalar per a posar punt i final a la nit. Després d’un popurri de cançons populars, el grup va tocar La muixeranga mentre la muixeranga de València feia un castell espectacular. L’emoció era tal que no fou difícil veure caure algunes llàgrimes entre els assistents i, a més a més, entre els músics. Una vegada acabat el concert els aplaudiments i els emotius homenatges irromperen en la sala durant més de 15 minuts durant els quals tots els membres d’Obrint Pas van rebre el suport i l’agraïment pels 20 anys de carrera i lluita. Les llàgrimes van assaltar als components del grup que mostraren la seua cara més propera i emotiva i reberen un preciós cartell de mans d’una xiqueta de la muixeranga que deia: “Seguim, Seguirem JUNTS”.

La de dissabte fou una vesprada que passarà a la memòria de tots els presents i que, sense cap mena de dubte, va servir per fer un emotiu homenatge als Obrint Pas. Des d’aquestes línies sols em queda apuntar una cosa més, #GràciesObrintPas per haver-nos fet gaudir de la vostra música i haver ensenyat al món que no existeixen les fronteres ni els prejudicis si ens ho proposem.

Sempre anirem… Obrint Pas!

Joan Andreu Quiles, col·laborador de la revista digital Tres deu, conductor del programa Llengua Viva de Ràdio Universitat i director d’Anquiro Produccions. Twitter: @Anquiro

Diana Buigues, correctora d’estil i adequació lingüística.